Com evitar que els ERTO derivin en acomiadaments

Tomàs Rubió
Director del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions

Els protagonistes del mercat laboral ens han presentat fa pocs dies l'acord sobre els ERTO. L'executiu va presentar les seves cartes, amb les seves contradiccions internes; la patronal i els sindicats van rebutjar inicialment la proposta i, en últim moment, sense canvis rellevants en el contingut, arriben a un acord sobre la prolongació fins al setembre de la cobertura per a treballadors, empresaris i autònoms. 

Les empreses en ERTO continuaran amb les restriccions de mantenir l'ocupació, limitar l'acomiadament i el repartiment de dividends sense noves externalitzacions i hores extraordinàries. Amb això aconsegueixen l'exoneració del 95-85% (segons si son empreses de menys o més de 50 treballadors) per a les quotes de la Seguretat Social que han de pagar pels seus empleats, i del 85-75% per als que continuen amb l'ERTO. Aquestes exoneracions suposen 2.000 milions d'euros a les arques de la Seguretat Social, juntament amb els 1.400 milions d'euros de les prestacions per ERTO. És lògic incentivar les companyies amb una reducció de les seves quotes  més elevada si reincorporen abans les seves plantilles a la feina.

Anticipar el final de les ajudes

Tot això anterior és necessari i la millora de les dades sobre afiliació del mes de maig així ho avalen. Però com més s'acosti el final d'aquest any i les ajudes externes i internes s'acabin, l'amenaça real que suposen les disfuncions del mercat laboral tornaran a manifestar-se.

En funció de la caiguda de l'activitat econòmica de determinats sectors, part dels treballadors en ERTO passaran a l'atur

Es pot anticipar que, en funció de la caiguda de l'activitat econòmica de determinats sectors, part dels treballadors en ERTO passaran a l'atur. Per a certs sectors –amb unes noves circumstàncies en el mercat– la recuperació necessitarà més temps en el procés d'ajustament. 

Malgrat que son importants les mesures preses fins ara per a la protecció de l'ocupació, caldria intensificar també les seves polítiques actives de millores qualitatives perquè ajudin els aturats a trobar feina mitjançant programes de desenvolupament de noves habilitats i competències.

L'FP, clau en la recuperació d'ocupació

La Formació Professional hauria d'esdevenir el camí per a la recuperació de l'ocupació. Ara, més que mai, son necessàries les polítiques d'adaptació dels treballadors als canvis que s'estan duent a terme en el model productiu. 

La millora de l'ocupabilitat mitjançant programes concrets dirigits a formar els treballadors en el futur pròxim seran la clau per afrontar l'era de la postpandèmia. Ara bé, protegir i modernitzar el món laboral significa actuar amb diferents modalitats formatives dirigides a la millora de l'ocupació, especialment a través de l'FP Dual, que combina formació i treball en les empreses. 

Evitar noves situacions de desemparament hauria de ser el principal objectiu del govern estatal en aquesta matèria. En aquest punt és oportú recordar que la inversió en educació a l'Estat (beques, educació infantil i formació professional) se situa històricament a la cua europea, quelcom que genera un dèficit estructural rellevant. 

Passos cap a Europa

S'ha anunciat que el pressupost destinat a la reforma de la Llei de Formació Professional, que té previst presentar el govern estatal aquest mes de juny, ascendeix a uns 2.000 milions d'euros en tres anys, amb els quals es pretén sustentar el "Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència". Amb aquestes ajudes, el govern de l'Estat s'ha compromès a millorar la posició relativa del nostre país i anticipa que en els pressupostos d'educació de 2025 s'assolirà el 5% del PIB, aproximant-nos a la mitjana europea. 

Per tant, i abans no sigui massa tard, una nova llei sobre FP –juntament amb la inversió en educació i formació anunciada–, hauria de millorar les qualificacions dels nostres treballadors a través de l'optimització de les seves competències i la facilitació de la mobilitat d'amplis col·lectius cap a altres sectors amb millors perspectives de futur. A l'Estat, la taxa de graduats de Formació Professional és del 12% davant del 29% de la Unió Europea. 

Les millores en la productivitat no haurien de deixar abandonats sectors importants pel seu ús intensiu de la mà d'obra com el turisme o la construcció 

En aquesta nova situació, els empresaris i els centres educatius han de ser participants actius d'un model que satisfaci totes les necessitats. L'FP Dual sembla que va en aquesta direcció i, a més, està avalada per diferents països europeus com Alemanya, Àustria i Suïssa. 

També, les millores en la productivitat arran de la digitalització no haurien de deixar abandonats sectors que son importants per l'ús intensiu de mà d'obra com el turisme, la construcció, la distribució al detall, la salut pública, el treball induït pel sector automobilista, etc. Només així s'aconseguirà que el sentit social dels fons i ajudes europeus assoleixin la protecció d'amplis grups de treballadors i que els ERTO no esdevinguin ERO.