El futur de la UE segons l'eurodiputat Alain Lamassoure: estats membres més petits, noves competències i Ucraïna dins de la Unió

“El futur de la Unió Europea (UE) és una unió diferent amb més estats membres petits, noves competències que es tornaran obligatòries amb un procés de presa de decisions més eficaç i amb Ucraïna (a més de Polònia) dins de la Unió, sent l’arxienemic de Rússia probablement durant tota una generació”, va concloure l'eurodiputat Alain Lamassoure en una conferència que va tenir lloc dilluns passat a la UPF - Barcelona School of Management com a part del cicle “Leaders at UPF-BSM”. Durant el seu discurs, Lamassoure va estar acompanyat del Director General i Provost de la UPF-BSM José Manuel Martínez Sierra, així com del catedràtic Manuel Cienfuegos. Josep Maria Galí, Associate Provost for Business Development and Partnerships, va rebre els assistents.

Lamassoure va iniciar la seva presentació recordant la llarga marxa constitucional que va culminar amb el Tractat de Lisboa: “Vam trigar un any i mig a arribar a l'esborrany final del tractat constitucional, i després vam passar pel procés de ratificació, amb referèndums que van ser rebutjats a França i als Països Baixos. De manera que vam haver de partir de zero de nou i, al final, negociar un nou tractat que fos ratificat pels parlaments nacionals. En total, ens va portar gairebé una dècada”.

Tant és així que, en una picada d'ullet a la ciutat de Barcelona, l'eurodiputat va comentar que sol comparar la construcció d'Europa a la del temple de la Sagrada Família: “Encara no s'ha acabat, està en procés. Va començar fa més de setanta anys i, malgrat el seu gran èxit, encara està incompleta”.

“La nostra ambició era inventar una mena de relació que fes impossible la guerra. Aquesta era la idea original de Jean Monet: un jardin à la française; un de simètric i gran on tot està estudiat, i on francesos i alemanys estiguessin units en un mateix projecte centrat a construir coses junts amb l'esperança que es parlessin, es comprenguessin, confiessin en l'altre i s'apreciessin mútuament”.

A la dècada de 1950, aquesta meta era completament utòpica, però Alain Lamassoure va assegurar que ha estat un èxit total: “Dos de cada tres francesos diuen que els estrangers amb els quals tenen una connexió més pròxima són els alemanys, i els alemanys diuen que són els francesos. És un miracle mai vist. És un fenomen únic al món; no hi ha cap cas semblant entre països veïns”, va al·legar.

La guerra d'Ucraïna, un seriós repte futur

Lamentablement, aquest èxit s'ha vist enfosquit per la guerra d'Ucraïna. “La idea de parlar de defensa era un pecat fins a l'any passat. No obstant això, la invasió d'Ucraïna, el nostre veí, per part de Rússia, ho ha canviat tot. Representa un gran repte per a les futures dècades a Europa”.

“Ucraïna serà membre de la UE en un marge d'entre cinc i deu anys; quan arribi el 2030, Ucraïna serà un estat membre de la UE”, va anticipar Lamassoure. “Així mateix, hi ha mitja dotzena de candidats que no compleixen els requisits, però que també ho faran més o menys alhora. Així doncs, tindrem una Europa molt diferent, amb les mateixes competències, però amb encara més responsabilitats: una defensa i una política d'exteriors comuna, amb 36 membres (molts d'ells petits i, per tant, sobrerrepresentats)”. Això planteja el risc que la majoria dels membres petits guanyin decisions en contraposició a una majoria d'estats més grans que representen una major població”, va explicar l'eurodiputat. “Això és inacceptable. Només Alemanya és conscient del risc que comporta. No obstant això, quan França, Itàlia, Espanya i altres ho descobreixin, la seva ciutadania tampoc ho acceptarà”.

Després de la llarga dècada que va culminar amb el Tractat de Lisboa, “canviar la situació exigirà treballar en un nou tractat. Per això haurem d'embarcar-nos en un procés social per aconseguir-ho”, va apuntar.