Quotes de gènere, l'opció més "correcta"?

Nia Plamenova
Professora al Dept. d'Estratègia Empresarial i de Gestió
Professora al Màster en Direcció de Recursos Humans a les Organitzacions
__

Les quotes de gènere són, sens dubte, un dels temes més controvertits en l'àmbit de la igualtat. El principal mèrit del seu enfocament és que el seu objectiu és arreglar el sistema i no les dones. Tot i això, diverses fonts assenyalen que la percepció de les quotes és generalment negativa entre ambdós gèneres.

Moltes de les persones que s'oposen a les quotes s'identifiquen com a feministes i les veuen com un "vot de pena" que força les dones professionals competents a carregar amb el llast del tracte preferent. La recerca i la pràctica han evidenciat que amb les quotes obligatòries existeix un important risc que les dones dubtin de la seva pròpia vàlua, a més de ser percebudes com a menys competents per la resta. 

Quan les quotes s'apliquen en organitzacions on no hi ha un compromís real amb la igualtat, són les dones contractades les que acaben pagant el preu de la discrepància

Sentir que t'han contractat perquè algú pugui cobrir la seva quota de diversitat és un obstacle per a la capacitació de tots els empleats, però encara s'hi amaga un problema més gran: la veritable acceptació per part dels líders de l'empresa. Quan les quotes s'apliquen en organitzacions en les quals no hi ha un compromís real amb la igualtat, són les dones contractades les que acaben pagant el preu de la discrepància.

A més, els líders que estan a favor de les quotes també es divideixen entre els qui hi donen suport perquè "és el correcte", i els qui ho fan per la genuïna creença que milloraran la productivitat i per la seva eficàcia a llarg termini. Aquests últims són una minoria, però són una condició necessària perquè les quotes de gènere s'apliquin de manera correcta, sense que les dones percebin indicis subtils que indiquin que podrien no haver estat contractades únicament pels seus mèrits. 

Les quotes no van solament de numeros

Aconseguir que els líders i els directius s'impliquin de veritat és un repte, ja que manquen prou dades i investigacions fiables sobre els efectes de les quotes de gènere en les diferents ocupacions, indústries, etc. No obstant això, hi ha una bona raó per fer-ho –la idea general que hi ha rere les quotes és que el pèndol ha d'oscil·lar en sentit contrari abans de trobar el seu equilibri–, compensar les dones per les oportunitats amb què se les ha negat. Això comporta temps, i encara estem reunint proves sobre l'impacte a llarg termini de les quotes, ja que es necessiten més punts de mesura per extreure conclusions sòlides.

La representació és fonamental per a la igualtat de gènere, però si s'hi dona una prioritat extrema, s'avança cap a canvis mecànics i s'impedeix que es produeixi una veritable redistribució del poder

Tanmateix, hi ha proves que les quotes serveixen per millorar la representativitat en política, en els llocs de lideratge i en la ciència, entre altres, encara que de manera molt, molt lenta. La representativitat és un element vital per a la igualtat de gènere, tant per a la presa de decisions (p.ex. quotes en política), com per donar exemple a generacions futures (p.ex. quotes en ciència). El problema és que continuem veient la representativitat, sobretot, a través de les lents dels números, i perseguir la millora de les xifres és posar l'èmfasi en el lloc equivocat. 

La representació és clau per aconseguir la igualtat de gènere, sí, però prioritzar-la fins a l'extrem porta la gent a canvis mecànics (aconseguir cert nombre de dones en els consells d'administració, per exemple) i se l'allunya de crear una veritable redistribució del poder. 

Per exemple, a Noruega, un dels països pioners en l'aplicació de quotes de gènere –anys després de la introducció de la "norma del 40% de dones"–, les directores dels consells d'administració perceben que tenen menys poder de decisió que els directors masculins. No sorprèn que els resultats sobre les millores esperades en la presa de decisions i el rendiment gràcies a la inclusió de les dones en els consells d'administració no fossin convincents, segons The Economist. La situació és molt pitjor en els països en desenvolupament amb normes de gènere tradicionals, on les quotes "permeten" que les dones estiguin representades sempre que compleixin i es mantinguin en silenci. 

Cultura organitzativa amb perspectiva de gènere

La voluntat de contractar dones per si mateixa no serveix de gaire en pro de la igualtat de gènere si no som capaços d'aprofitar realment la diversitat de punts de vista i de remodelar les estructures de poder i els processos de decisió. I el que és pitjor, les quotes en benefici dels números actuen de cortina de fum per aquells que no es preocupen realment per la igualtat de gènere. Un cop dins de la cultura d'una empresa, resulta evident si la direcció no veu res dolent en el sistema i només contracta dones per complir amb les normes imposades legalment o professional.

Les experiències individuals han de ser importants pels líders, ja que proporcionen informació per comprendre millor, cobrir els punts cecs de la direcció i conscienciar

Una aplicació adequada de les quotes requereix cultivar una comunitat real i comptar amb suport social a les iniciatives d'igualtat de gènere en una organització i una cultura amb una discrepància mínima entre el que es diu per part de l'organització i el que viuen les dones. Les experiències individuals han d'importar els líders, no perquè hàgim de consentir els sentiments de ningú, sinó perquè proporcionen informació per comprendre millor, cobrir punts cecs en el lideratge d'una empresa i conscienciar.

El tòpic que un "lideratge masculí assertiu serà percebut com a fort, mentre que una líder femenina assertiva serà percebuda com a una bruixa", no descriu ni de bon tros els matisos de les percepcions i els prejudicis implícits que impregnen el nostre pensament sobre els rols de gènere a la feina. 

Pels que consideren que la igualtat de gènere és important, és responsabilitat d'homes i dones, cada dia, calcular on és necessari fer un pas endavant, un enrere, reforçar algú o silenciar-lo. És dur, incòmode i no s'hi guanya res. És dur reconèixer que ambdós gèneres estan lluitant amb les mateixes inseguretats i problemes, però no estem lluitant en el mateix camp de joc. Les quotes de gènere no són la millor idea, però ara no tenim cap millor. Són simplement una forma d'igualar el terreny de joc. Potser d'aquí a 20 anys. Continua pagant la pena intentar-ho.