El tauler es mou

Jaime Batlle
Director del Postgrau en Desenvolupament Directiu de Negocis Sostenibles
__

La cimera de l'OTAN a Madrid ha d'analitzar-se des de la perspectiva d'una gran operació de màrqueting. Excel·lent presentació, tot molt net i pulcre, com ho són els bons missatges publicitaris. Però, la realitat –substanciada en el que hi ha darrere–, és una altra cosa. 

És una evidència que la invasió russa d'Ucraïna no ha provocat una resposta militar, essencialment per una senzilla raó: no es pot posar en risc la seguretat de milions de persones i actius a una part del món. Avui dia, això és inimaginable. 

La cimera de l'OTAN a Madrid ha d'analitzar-se des de la perspectiva d'una gran operació de màrqueting: calia mostrar múscul amb una magnífica presentació, com en els bons missatges publicitaris

Davant d'aquesta realitat, cal mostrar múscul per l'aparença. Per això la cimera de l'OTAN a Madrid. I com a tota presentació, cal projectar un més enllà atrevit. Ens referim a la incorporació de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, quelcom que, a efectes pràctics, es traduirà en el desplegament d'estructura militar OTAN en els 1.700 km de frontera que Finlàndia comparteix amb Rússia. 

Putin ja s'ha afanyat a dir que respondrà de manera simètrica. 

Qui guanya en aquesta situació? 

La invasió i la guerra d'Ucraïna s'està revelant com un negoci i també com el primer conflicte en què l'amenaça nuclear de l'atacant s'usa com a element dissuasiu cap a la resposta, sense necessitat d'emprar-la en l'escenari bèl·lic, ni tan sols amb armes nuclears tàctiques.

Anem per parts. Des de la perspectiva de negoci, ho és tenint en compte que, a tota guerra, el negoci que es genera ho és perquè uns pocs guanyin molt i molts altres, perdin.

Guanyen els fabricants d'armes, guanya l'OTAN –que adquireix protagonisme–, guanyen les empreses energètiques i petrolieres (russes i no russes). Guanyen tots aquells que s'han sumat al carro inflacionista i que sense raons de cost han apujat preus. Guanyen els que volen modificar el sistema econòmic actual, amb la Xina a l'aguait. 

La guerra a Ucraïna s'està mostrant com un negoci, tenint en compte que, a tota guerra, el negoci que es genera ho és perquè uns pocs guanyin molt i molts altres, perdin

Guanya Rússia, que malgrat que les sancions ha aconseguit enfortir el ruble a nivells superiors als previs a la guerra. Les sancions econòmiques no afecten la compra de subministraments energètics a Rússia i això, en un escenari de pujada de preus –no només per causa del conflicte–, imaginaran el que suposa pel que fa a ingressos per al Kremlin. 

Guanya també, com apuntava, la Xina, que inverteix recursos a través de Rússia i espera agotzonada a l'altra banda del món. És indubtable que l'ajuda econòmica xinesa a Rússia serà recompensada (no és res més que una inversió), a l'espera d'oportunitats polítiques futures (compte amb Taiwan). 

I guanyen tots aquells que fan coses terribles. Se n'ha deixat de parlar. 

Negoci i geopolítica

L'atreviment de Rússia d'envair Ucraïna, emprant la dissuasió nuclear com a instrument de defensa, ha provocat la reacció d'aquells que reclamen la seva part del pastís econòmic i geopolític. Occident, que s'ha trobat que l'afer ha anat més enllà del que s'esperava –una invasió llampec–, es veu obligat a replantejar l'estratègia en clau de negoci i també en clau geopolítica. 

La cimera de l'OTAN a Madrid és, doncs, el colofó i la presentació d'un treball que s'està fent des que els serveis d'intel·ligència occidentals van saber que Rússia envairia Ucraïna i que aniria per llarg. Sí, un negoci i un moviment molt seriós per part dels actors que volen debilitar Occident (Rússia i la Xina) en un moment especialment delicat pel que fa a l'escenari econòmic.

Occident, que ha vist que l'afer ha anat més enllà, es veu obligat a replantejar l'estratègia en clau de negoci i en clau geopolítica

Mentrestant, és més senzill i inspira més temor presentar Putin com un "nazi" de XX. Res més lluny de la realitat, amb independència del seu perfil criminal, que hauria de ser jutjat en un tribunal internacional –com tants altres–, però l'escenari global no hi està preparat.

La invasió i la guerra estan motivats per objectius econòmics i de poder, tanmateix la història camina lenta. La feliç etapa sorgida després de la II Guerra Mundial ha conclòs i ara ens n'assabentem els europeus. El risc és tornar a 1939, amb l'agreujant que cap ésser humà viu en l'actualitat va ser-ne partícep de manera conscient.

Això passava a altres

El terrorisme a Europa va ser quelcom seriós, encara que aïllat. Se'n parla, ara? No. Existeix? Sí, però ha estat substituït per quelcom potencialment més perillós. 

Ens acostem al final d'una etapa i, com a tot final, és turbulent. Ningú està preparat. Simplement, succeirà i passarà, com han passat tots els moviments tectònics que han transformat l'escenari global. El més sorprenent és que quan surts al carrer sembla que res no passi. 

La societat de la informació ha quedat reduïda al segrest selectiu de l'atenció per mòbil –projecció patològica de l'ego i entabanament comercial– i veure el telenotícies com qui veu ploure. Potser no es podrà fer res més i la felicitat estigui connectada a la inconsciència, però el món ens està donant símptomes per estar preocupats.

El sistema que va sorgir fa 80 anys està desapareixent i la gent corrent no podem fer-hi res. Serem només espectadors del canvi a una realitat diferent. Caldrà transitar-la. La qüestió és en quines condicions ho farem. El tauler es mou.