Modificar l’entorn per revertir l’excés de greix corporal

Llorenç Bagur, degà de la UPF Barcelona School of Management

Xavier Sobrepere, professor a la UPF Barcelona School of Management

Segons el darrer informe de Salut publicat per la Generalitat de Catalunya, un 39,6% dels nens i un 32,3% de les nenes de 6 a 12 anys tenen excés de pes. Aquesta dada és alarmantment alta i segueix una tendència creixent, tant en infants com en població adulta. El sobrepès és un factor molt rellevant en el desenvolupament de malalties metabòliques com ara les cardiovasculars, la diabetis, el càncer, els ovaris poliquístics, la disfunció erèctil o l’Alzheimer, entre moltes d’altres.

Per tant, resoldre el problema creixent d’excés de greix corporal en la població ha de ser una prioritat. El coneixement que tenim sobre la presa de decisions pot ser de gran utilitat per resoldre el problema. En concret, proposem que, com que els humans tenim una manera molt específica de prendre decisions pel que fa a nutrició, manipulant intel·ligentment el nostre entorn podem facilitar una ingesta calòrica adequada, i per tant revertir l’excés de greix corporal.

Heurístiques

Les heurístiques són eines simples per prendre decisions partint de poques dades i que, per tant, ignoren gran part de la informació disponible (Gigerenzer & Brighton, 2009). Sovint s’assumeix que les heurístiques són una desviació a la manera natural de prendre decisions, i una eina deficient. Tant és així que el 2002 el comitè del Premi Nobel en economia va premiar al psicòleg Daniel Kanheman per mostrar que “el judici humà utilitza dreceres heurístiques que sistemàticament es desvien dels principis bàsics de la probabilitat”.

Les heurístiques són la manera natural de prendre decisions i sovint són més acurades que models més sofisticats.

Afortunadament, les dues assumpcions són incorrectes. Les heurístiques són la manera natural de prendre decisions i sovint són més acurades que models més sofisticats. Tot i que és cert que les heurístiques, al prescindir de part de la informació, tenen menys capacitat per modelar patrons i pateixen d’error de biaix; models més sofisticats que procuren reduir biaix es basen en dades que pateixen molta variabilitat i per tant les prediccions fallen per excés de variabilitat.

Moltes de les heurístiques que utilitzem al dia a dia de manera inconscient són el resultat de milers d’anys de selecció natural. Aquesta és la posició que pren el camp de l’Ecologia Racional. Si tenim heurístiques inconscients que han perdurat fins el dia d’avui, ha de ser perquè han suposat una avantatja de supervivència com a espècie (Mousavi & Gigerenzer, 2014) en l’entorn on van ser seleccionades. Ara bé, perquè segueixin útils, cal que les heurístiques encaixin amb l’entorn on han estat seleccionades.

Heurístiques i obesitat

És interessant que fora del món modern l’obesitat sigui inexistent. A la sabana no hi ha animals obesos. Per contra, a les ciutats, els nostres gats, gossos i, fins i tot rates del clavegueram, tenen excés de greix corporal. De manera similar, els pocs humans que queden en tribus nòmades tenen una composició corporal excel·lent i un molt bon estat nutritiu, i això contrasta amb el que observem en els humans que viuen al món modern, incloent-n’hi alguns que tenen màsters en nutrició.

L’actual oferta alimentària és un parany que empeny a l’obesitat. Cal desplaçar la venda de productes obesògens a l’estanc o a altres establiments específics,

Com prenem decisions per escollir què mengem i per què l’entorn pot ser tan determinant? Els professors Raubenheimer i Simpson (et al., 2015) han estudiat durant dècades precisament això. Essencialment, tant els humans com la majoria d’animals seguim una heurística que anomenarem heurística de la “proteïna fixa”: busquem una quantitat fixa de proteïna al dia. Si els aliments del nostre entorn tenen un percentatge de proteïna elevat (menjar d’origen animal, per exemple), ingerirem molt poques calories perquè aviat assolim aquesta quantitat de proteïna; per contra, si els aliments del nostre entorn tenen un percentatge de proteïna reduït (la majoria d’ultraprocessats, per exemple), ingerirem moltes calories perquè caldrà una gran ingesta per assolir l’objectiu de proteïna. Aquesta heurística es complementa amb un límit de volum diari ingerit. És a dir, si ingerim aliments amb un elevat volum, però amb poca proteïna (fruita, per exemple), és possible que sacrifiquem part de l’objectiu de proteïna diari per tal de no ingerir un excés volumètric d’aliments.

Implicacions

A escala individual: modificar el nostre entorn perquè encaixi amb les nostres heurístiques. És a dir, comprar principalment aliments d’origen animal (alt percentatge de proteïna) i fruites i verdures (alt volum per unitat de caloria), i ingerir-los intuïtivament sense necessitat de calcular res.

A escala col·lectiva: és important regular per modificar l’entorn alimentari perquè encaixi amb les heurístiques que determinen com ens alimentem. No és acceptable que els aliments amb baix percentatge de proteïna dominin els nostres supermercats. L’actual oferta alimentària és un parany que empeny a l’obesitat. Cal desplaçar la venda de productes obesògens a l’estanc o a altres establiments específics, i taxar-los agressivament per tal de diferenciar-los del que és realment nutrició. El problema de l’excés de greix corporal no és degut ni a la falta de coneixement per part de cada individu, ni a la manca de bons propòsits. El problema és a l’entorn i hem de regular-lo conseqüentment.

Article publicat originalment a 5centims