Optimitzar l'atenció domiciliària sense oblidar el retorn social

Des del grup BARG, de la Universitat Pompeu Fabra, i en relació amb el projecte EPHoCaS, la UPF-BSM ha celebrat una xerrada per parlar sobre el valor de l'aplicació de l'analítica per optimitzar la logística en l'atenció domiciliària i social.

Jésica de Armas, investigadora principal d'EPHoCaS ha explicat aquest projecte i el seu pla d'implementació. L'EPHoCaS és un projecte per millorar els serveis d'atenció domiciliària per a gent gran a través de mètodes quantitatius innovadors aplicats a problemes de logística i cadena de subministrament en el camp. La idea és ajudar els responsables de la presa de decisions, els responsables polítics i els gestors assistencials a prendre millors decisions que condueixin a un impacte positiu sobre la societat en termes de salut, beneficis socials i eficiència en els costos.

El pla d'implementació consisteix en quatre fases, una primera d'optimització de la cadena de subministrament d'equipaments i aplicacions per a la tercera edat com ara cadires de rodes. La segona és una forta sincronització dels horaris de les persones cuidadores. La tercera és una optimització, adaptació i dinamització del transport de les persones cuidadores i, finalment, l'optimització del moviment de la població més gran. Aquest pla ja es tradueix en millores i optimització de l'assistència de les persones més grans de la societat a casa nostra.

Rutes planificades a mà

Helena Ramalhinho, directora del grup de recerca BARG, ha passat la paraula a Patrick Hirsch, professor Associat de l'Institut de Producció i Logística de la Universitat de Natural Resources and Life Sciences de Viena, ha explicat la situació de l'atenció a la gent gran a Àustria. Ha explicat que el nombre de persones que necessiten atenció està incrementant-se en els països industrialitzats. L'any 2019 hi havia més de 153.000 persones ateses per treballadors d'aquest sector i aquell any van créixer les hores dedicades a aquesta activitat fins a més de 16,7 milions d'hores anuals.

"Les infermeres de zones rurals passen el 30% de la seva jornada laboral conduint d'un pacient al següent"

L'expert ha afegit que calen decisions i sistemes de suport per a aquestes persones treballadores: "Les infermeres de zones rurals passen el 30% de la seva jornada laboral conduint d'un pacient al següent".

La tecnologia pot ser de gran suport en aquest sector, tal com ha afirmat Hirsch, a través de software: "La planificació de les rutes es fa a mà".

Hirsch ha explicat sobre les conclusions del seu estudi que els objectius de l'atenció domiciliària a Àustria ha de minimitzar les distàncies, temps i cost entre pacients, així com el temps d'espera; el nombre d'infermeres en ruta i maximitzar el nombre de tasques acomplertes i l'equitat del sistema.

Planificació amb llapis i paper

Finalment ha parlat Isabel Gomes, professora associada del Departament de Matemàtiques i investigadora del grup d'Investigació Operativa del Centre de Matemàtiques i Aplicacions de la Universidade Nova Lisboa. Gomes ha parlat sobre els reptes que ha d'afrontar el planificador del servei en el context portuguès. A Portugal hi ha un servei públic que proveeix serveis com residències i servei d'infermeria a domicili. El servei públic és el preeminent, però no arriba a tothom i d'altra banda "els serveis privats són molt cars i la majoria de la població no se'l pot permetre". En aquests casos existeixen organitzacions sense ànim de lucre que compensen la mancança.

"No es fa servir tecnologia en la planificació, només es fa servir Excel com a base de dades, el planificador, normalment una treballadora social, planifica amb llapis i paper"

"No es fa servir tecnologia en la planificació, només es fa servir Excel com a base de dades, el planificador, normalment una treballadora social, planifica amb llapis i paper", ha lamentat Gomes. En aquest sentit la professora ha explicat les conclusions a què ha arribat en un estudi per solucionar la planificació dels equips de persones cuidadores.

Lliçons

Per acabar la xerrada, Ramalhinho ha demanat quina és la lliçó principal que han extret en els senys anys d'experiència. Hirsch ha expressat que "cal saber que estem optimitzant un servei social, els temps de cures no són sempre fixes. I també cal dir que és molt difícil trobar bons infermers i infermeres, i això no és com treballar en un hospital, cal pensar en això".

Per la seva banda Gomes ha volgut ressaltar que "no vivim en parcel·les, som persones tenint cura de persones que viuen en unes condicions difícils. No podem oblidar que aquest és la feina que fem, no tractem amb productes. I també diria que no s'ha d'oblidar de parlar amb els que rebran els serveis, ells saben què necessiten, més enllà dels estudis acadèmics".