• Coneix la UPF-BSM
  • Programes
  • Professorat i recerca
  • Actualitat

Idees radicals per a temps difícils

4 Mayo - 2020

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

En temps difícils, més que mai, creix l'oposició davant les solucions basades en el mercat. Es culpa el capitalisme de les desigualtats creixents i l'estancament del creixement. Tanmateix, poques vegades es plantegen alternatives convincents.

Estem davant d'una nova crisi econòmica i de nou s'alcen veus crítiques contra l'actual sistema econòmic capitalista. I no sense motiu, veient com es mostra la seva cara més descarnada, per exemple, en qüestions com el subministrament de material sanitari: qui més i millor paga, més tests i mascaretes, i qui no pot pagar, ha d'esperar.

En temps difícils, més que mai, creix l'oposició davant les solucions basades en el mercat. Es culpa el capitalisme de les desigualtats creixents i l'estancament del creixement. Tanmateix, poques vegades es plantegen alternatives convincents.

Es fan vagues crides (sovint més retòriques que pràctiques) a "repensar" o "reformular" el capitalisme. Cal confiar més en el mercat? Ha de tenir l'Estat un rol més actiu? Hem de perseguir una economia més moral?

En aquestes qüestions m'agradaria comentar aquí el llibre Radical Markets, publicat fa un parell d'anys, i que està cridat a formar part essencial del debat sobre els problemes mundials actuals i de futur. Si bé, els seus autors, Eric Posner i Glen Weyl, defensen, com a manera d'aconseguir més igualtat i prosperitat, idees basades en el mercat, en realitat son idees radicalment noves[1].

Segons aquests autors el problema actual es deu a la manca d'idees. Ni des de postures pro mercat (que podríem situar a la dreta de l'espectre polític) ni des de postures que defensen un rol més actiu de l'Estat (a l'esquerra de l'espectre) trobem res de nou. Cap dels arguments d'uns i altres suposen reformes atrevides. En canvi, els autors del llibre ens proposen obrir la ment cap a redissenys radicals dels mercats.

Els autors parteixen de la base que els mercats són la millor manera d'organitzar la societat. Però, compte! Les seves propostes s'allunyen dels fonamentalistes de mercat. Es més, fins i tot, a vegades poden estar en radical confrontació perquè, com bé diu el subtítol del llibre, l'objectiu és subvertir el sistema capitalista actual. En alguns casos, arriben a atacar la propietat privada.

Posner i Glen Weyl agafen de la dreta la defensa de mercats purs, forts, i en expansió. Però contraposen al fonamentalisme de mercat el radicalisme de mercat, és a dir, el propi compromís dels autors en comprendre, reestructurar i millorar els mercats des de les seves mateixes arrels. Amb l'esquerra comparteixen la idea que l'organització social existent genera desigualtats injustes i obstaculitza l'acció col·lectiva. Però consideren que l'esquerra falla per la seva excessiva dependència del poder discrecional de les elits burocràtiques de l'Estat per solucionar els mals socials.

Els mercats radicals que Posner i Glen Weyl imaginen són arranjaments institucionals que permeten que els principis fonamentals d'assignació sobre la base dels mercats operin plenament. Per a ells la subhasta seria la quinta essència d'un mercat radical. De fet, el llibre està dedicat a William S. Vickery (Nobel 1996) qui en el seu article Counterpeculation, Auctions and Competitive Sealed Tenders va estudiar per primera vegada el poder de les subhastes per resoldre problemes socials de gran calat i va contribuir a fundar el camp de l'economia anomenat "disseny de mecanismes".

Les idees no han seguit el ritme de la crisi. Aquesta crisi ens portarà de nou el debat "Estat versus Mercats" i caldrà debatre sobre quina mena de mercats i societat volem.

Les idees, creuen els autors, no han seguit el ritme de la crisi. I a la recerca d'idees, el llibre gira la mirada cap als pares fundadors de l'organització social moderna: economistes polítics i filòsofs radicals de finals de segle XVIII i segle XIX. Ens recorden com aquests pensadors, si bé vivien en un món molt diferent al nostre, s'enfrontaven a reptes similars. Els pensadors radicals van desenvolupar noves idees que van acabar exercint un paper molt destacat tant en l'evolució del nostre sistema econòmic modern, basat en el mercat, com de la democràcia liberal. Segons l'opinió d'aquest pensadors, el problema era que els privilegis aristocràtics suposaven una restricció per als mercats. El seu objectiu era alliberar els mercats del control dels monopolis feudals, crear sistemes polítics que responguessin al sentiment popular i fossin capaços de resoldre els conflictes interns, i establir un sistema intern de cooperació que beneficiés a la població en general i posessin límits a les elits tradicionals. Aquest és precisament el tipus de moviment que cal davant les actuals crisis.

La seva solució per a la crisi econòmica és expandir els mercats de manera radical. Els autors ho fan a través de diverses propostes concretes en els àmbits econòmics, socials i polítics. Des de propostes polítiques per crear un mercat de mà d'obra emigrant més eficient i sostenible fins a posar límits al grans grups financers. En efecte, ens recorden que la concentració de la propietat als EUA en mans d'un petit nombre de grans inversos disminueix la competència. I proposen que els inversors institucionals tinguin restringida a un màxim de l'1% la participació a companyies en el mateix mercat.

La crisi ens portarà de nou el debat "Estat versus Mercats", però també caldrà debatre sobre quina mena de mercats volem. El treball de Posner y Glen Weyl és un obra provocativa i brillant, a vegades futurista i esbojarrada, però, sempre, estimulant. Sense dubtes un llibre que fa pensar. Val la pena llegir-lo en temps de pandèmia.

[1] Eric A. Posner & E.Glen Weyl, Radical Markets, Princeton University Press, 2018

NEWSLETTER UPF-BSM
Subscriu-te per a rebre les nostres notícies en el correu electrònic