Impacte de la covid-19 en el diagnòstic del càncer

Nil Criach García
Teaching Assistant al Màster en Economia de la Salut i del Medicament
Coordinador acadèmic dels programes en Economia de la Salut i Farmacoeconomia
__

La mobilització i reassignació de recursos sanitaris ha estat, sens dubte, un aspecte clau per fer front a la pandèmia de covid-19. Des de la fase inicial –ara molt llunyana– fins a l'actualitat, el sistema sanitari ha experimentat canvis notables motivats per la creixent pressió, tant en l'atenció primària com hospitalària. 

Alguns d'ells ja tenien precedents i estaven en debat sobre la seva aplicació, com per exemple la telemedicina, que alguns experts han assenyalat que podria quedar-se després de la pandèmia. Tanmateix, la majoria dels canvis han estat motivats per les limitacions en la capacitat de provisió, especialment durant les fases de més pressió hospitalària. Al cap i a la fi, destinar els recursos a una finalitat impedeix dedicar-los a altres alternatives. És a dir, té un cost d'oportunitat.

Un estudi recent assenyalava una reducció del 34% en el nombre de diagnòstics de càncer a Catalunya durant 2020, disminuint amb més incidència durant el període de confinament obligatori

La pandèmia ha tingut un impacte substancial en el diagnòstic de càncer. Un estudi recent, dut a terme per Ermengol Costa i altres autors, assenyalava una reducció del 34% en el nombre de diagnòstics de càncer a Catalunya durant el 2020 en comparació amb la detecció esperada. Tal com es pot observar a la Figura 1, la reducció en la incidència és més gran durant el període de confinament obligatori (40,5%), disminuint el seu impacte (24,3%) des de la seva finalització fins a setembre de 2020, l'últim període que inclou l'estudi. La reducció en la incidència és similar en la població menor i major de 64 anys. Aquesta similitud podria indicar que aquesta reducció no es deu a un efecte col·lateral (Harvest Effect, en anglès), en què els pacients que podrien haver estat diagnosticats han traspassat, ja que l'excés de mortalitat a causa de la pandèmia es va donar, principalment, en la població més gran. 

A més, hi ha grans diferències segons les característiques socioeconòmiques (amb una major reducció en les àrees més desfavorides) i segons la mena de càncer. La incidència del càncer de pulmó és la que ha experimentat una menor reducció. Una possible explicació seria la detecció i tractament de les malalties respiratòries originades pel virus SARS-CoV-2, que ha permès diagnosticar més casos. Això es reflecteix en la comparativa entre radiografies de tòrax, colonoscòpies i mamografies: la primera ha experimentat un augment significatiu, mentre que les altres dues proves diagnòstiques s'han reduït de manera considerable. 

La pandèmia també va provocar un retard en les invitacions als programes de cribratge. Núria Vives i altres autors van analitzar aquest efecte sobre el cribratge de càncer colorectal a Catalunya. Les invitacions al programa de cribratge van detenir-se a mitjans de març de 2020, deixant al 43% de la població objectiva sense rebre-la. Les colonoscòpies –que es duen a terme a pacients que han donat positiu en la prova immunoquímica fecal (FIT, en anglès)– van produir-se de manera discontínua, experimentant una notable reducció. A més, no tots els pacients amb prova positiva van sotmetre's a la colonoscòpia preceptiva. 

La incidència del càncer de pulmó és la que ha experimentat una menor reducció, ja que la detecció i tractament de malalties respiratòries originades per la covid-19 ha permès diagnosticar més casos que en altres variables

La literatura assenyala com a principals motius la menor insistència de les unitats endoscòpiques en el seguiment i la por del pacient a contraure la covid-19. Això va provocar una reducció en el nombre de pacients diagnosticats, així com una proporció més gran dels diagnòstics en estadis avançats, com va demostrar l'estudi dut a terme per Oscar Cano i altres autors. Fins i tot aquesta diferència s'intensificava en el temps: els pacients diagnosticats a principis de 2021 estaven en un estat més sever que els diagnosticats a finals de 2020. 

Afectació internacional

L'experiència internacional en països desenvolupats és molt similar, tot i que varia la magnitud de la reducció. Els principals factors que expliquen les diferències entre països són la contundència de les restriccions introduïdes, la seva perllongació temporal, així com les diferents capacitats de provisió, conjugant els recursos sanitaris abans de la pandèmia i les necessitats que va introduir.

Oguzhan Alagoz i altres autors van estimar l'impacte de la reducció en la detecció del càncer de mama sobre la mortalitat, valorant diferents escenaris i models per a la població dels EUA segons la resposta en el cribratge, diagnòstic i tractament després de la pandèmia. Les seves estimacions oscil·len entre les 950 i les 2.487 morts addicionals, depenent de si només hi ha retards i omissions en el cribratge o també hi ha disrupcions en el diagnòstic i tractament. 

Tot i no haver-se reflectit en un augment de la mortalitat, a causa de l'evolució natural de la malaltia, la reducció en el diagnòstic del càncer tindrà implicacions en el futur

En conclusió, les alteracions causades per la pandèmia han tingut conseqüències importants en el diagnòstic del càncer. A més, ha agreujat diferències socioeconòmiques estructurals en l'atenció sanitària corresponent. Tot i no haver-se reflectit en un augment de la mortalitat, a causa de l'evolució de la malaltia, la reducció en el diagnòstic del càncer tindrà implicacions en el futur

Serà necessari ampliar les estratègies de detecció per minimitzar la disrupció, així com per reforçar els programes de cribratge, que malgrat la reducció durant la pandèmia, han aconseguit millorar significativament les xifres de participació fa anys.