"L'impost de patrimoni ha desaparegut de tots els països de la UE menys Espanya"

El 45% de tota la recaptació de l'impost de patrimoni del període 2014-2019 va ser ingressada per contribuents residents a Catalunya. La professora de finances i comptabilitat de la UPF Barcelona School of Management i experta en fiscalitat, Carmen Jover, comenta aquestes xifres i analitza el sentit d'un impost que "desincentiva la creació de riquesa".

Catalunya paga el 45% de l'impost de patrimoni de tot l'Estat espanyol, quina és la teva anàlisi?

Aquesta aportació tan desproporcionada s'explica perquè l'impost sobre el patrimoni depèn del patrimoni de les persones físiques i evidentment la majoria d'aquest patrimon es concentra a Catalunya i a Madrid. I com Madrid aporta zero, és evident que Catalunya, de tota la recaptació, aporta la gran majoria. S'ha de dir que aquest és un impost estatal cedit a les comunitats autònomes, pel que aquesta recaptació es queda a Catalunya. Si Madrid tributés, aquest percentatge baixaria molt, però com el tenen bonificat aporten zero. Després de Catalunya qui més recapta és el País Basc, València, Andalusia, Galícia i les Balears. El Principat i el País Valencià són les més diligents en el control dels canvis de domicili fiscal fictici.

Els tipus que imposen les comunitats autònomes són molt diferents.

L'Estat marca uns típus mínims i després cada comunitat si pot el modifica. El Govern central va modificar-lo l'any 2021 i oscil·la entre el 0,2% i el 3,5% de màxim a partir de 10.695.996 euros. Com Catalunya ja el tenia modificat de fa més temps tenim la sort que estem per sota del llindar de l'Estat. Ara tenim del 0,21% al 2,75% i de fet estem per sota d'altres comunitats.

Esperem que en aquest any 2022 hi hagi una reforma sobretot de la fiscalitat autonòmica i es preveu un tipus mínim per evitar aquesta competència fiscal.

Però si es bonifica, és com suprimir-lo.

Madrid no pot suprimir l'impost, perquè és estatal. Allà deixen els tipus que diu l'Estat i aplica bonificacions al 100%. I això pot provocar moviments de persones, mudances fiscals, que busquen estalviar-se de pagar.

L'Estat pot fer que les comunitats no puguin bonificar?

Això és el que es proposarà, segurament, en la reforma fiscal que esperem que surti. A final de mes la comissió d'experts publicarà un informe al respecte, però que en aquest informe es proposi no vol dir que el Ministeri d'Hisenda el segueixi. Esperem que en aquest any 2022 hi hagi una reforma sobretot de la fiscalitat autonòmica i es preveu un tipus mínim per evitar aquesta competència fiscal.

I el teu parer és que seria beneficiós que existís?

Crec que s'hauria de marcar un tipus mínim i màxim obligatoris, perquè aquest és un impost antic que no existeix a cap país de la Unió Europea i que és evident que desincentiva la creació de patrimoni i motiva els canvis de domicili fiscal. Crec que si es vol que continui, perquè és una font de recaptació, s'ha de posar uns mínims i màxims.

I provoca la competència deslleial entre comunitats autònomes.

És molt diferent pagar 275.000 euros cada any a zero euros cada any.

En altres països europeus no existeix?

Existia però ha desaparegut a tots els països de la Unió Europea, el darrer a treure'l va ser França. En països europeus existeix a Noruega i Suïssa, precisament dos països molt rics. L'impost de patrimoni ha desaparegut de tots els països de la UE menys Espanya.

Aquest és un impost antic que no existeix a cap país de la Unió Europea i que és evident que desincentiva la creació de riquesa i motiva els canvis de domicili fiscal.

Com és que ha desaparegut?

L'impost de patrimoni té una important gestió censal, perquè si sé el patrimoni, sé la renda. Però l'administració tributària ara té moltes possibilitats per conéixer el patrimoni dels contribuents -cadastre, informació bancària, etc.- que ha perdut el sentit. Gràcies a l'evolució tecnològica i el control de la fiscalitat que aquest impost ha quedat antiqüat. Però a més és un impost que desincentiva la creació de riquesa.

Si s'imposa aquesta harmonització, pot arribat a afectar de manera significativa la recaptació per a les comunitats?

Si s'harmonitza s'ha de canviar la llei de cessió de tributs a les comunitats autònomes, perquè compten amb aquest impost. S'ha de tocar la llei de finançament de les comunitats autònomes, també. No es pot treure la recaptació d'un impost sense compensar-lo d'alguna forma, les comunitats compten amb aquests diners. Per a Catalunya és una quantitat molt important, uns 500.000 milions d'euros.