I a la Borsa, on és la inflació?

Xavier Brun
Director del Màster Universitari en Finances i Banca
__

La gran protagonista en aquest inici d'any no és altra que la inflació. No és d'estranyar, la interanual s'ha situat en un 5% a la Zona Euro, 6,5% a Espanya o un 5,3% a Alemanya. Nivells anormals no vists en els últims 15 anys. Si a això li afegim que s'han imprès el 30% dels dòlars i el 15% dels euros entre l'any 2020 i 2021, un arriba a la conclusió que els tipus d'interès han de pujar si no es vol que la inflació es dispari encara més.

I l'efecte d'una pujada de tipus d'interès en borsa és clar: pujada de bancs o matèries primeres i baixada d'empresa tecnològiques. Darrere d'això hi ha una raó teòrica de pes. Bancs, si pugen tipus d'interès, guanyen més diners, amb el que valen més. Matèries primeres, si puja la inflació la matèria primera valdrà més i com a conseqüència les empreses guanyaran més. Tecnològiques, si pugen tipus d'interès, el valor actual dels seus alts beneficis futurs serà menor i per tant la seva valoració, els inversors prefereixen rendibilitat en mà que cent volant.

S'han imprès el 30% dels dòlars i el 15% dels euros entre l'any 2020 i 2021: els tipus d'interès han de pujar si no es vol que la inflació es dispari encara més.

Ara anem a veure l'efecte que ha tingut en els mercats. Si prenem l'índex Stoxx 600 veiem que a 25 de gener portava aproximadament un -6% l'any. Els sectors que més havien pujat van ser Energia, Bancs i Matèries primeres entre un 4 i 5%. Mentre que el que més havia baixat va ser tecnologia amb un -14%. Tot sobre el que es preveu.

Daniel Kahneman, Nobel d'economia en 2002, descrivia en el seu llibre Pensar ràpid, pensar a poc a poc que el cervell té dos sistemes de pensament. El sistema un, pensament ràpid i instintiu, i el sistema dos, lent i lògic.
Just això sembla ser que és el que ha ocorregut als mercats. El sistema un ha actuat i ha donat com a resultat les rendibilitats abans mostrades. Ara hauríem d'esperar que entrés el sistema dos en escena.

I, què ens diu el sistema dos? Anem a prendre una empresa tecnològica que coneguem tots, Microsoft. L'any ha baixat un 12%. Al marge que pugui o no estar barata anem a analitzar l'impacte que pot tenir la inflació en la valoració de l'empresa.

La valoració és el resultat de dividir beneficis entre tipus d'interès. Si la inflació puja, els interessos també, fent que el denominador de l'equació augmenti i, com a conseqüència, disminueixi la valoració. Fins aquí correcte. Ara anem als beneficis. Per a això, hem de veure la capacitat que té l'empresa per a traslladar pujades de costos per culpa de la inflació als seus productes. En aquest cas, Microsoft té la capacitat, amb el que, si puja la inflació, s'hauria d'esperar que la traspassés als ingressos i, com a conseqüència, als beneficis.

La inflació anòmala de 2021 és deguda a un any anòmal anterior, 2020. Si un mira la pujada anualitzada des de 2019 fins a 2021 s'adona que la inflació a la Zona Euro és del 2,3%, a Espanya del 2,9% i a Alemanya del 1,7%.

Ara anem a la partida d'amortització. Una empresa amortitza anualment el cost que li va suposar construir la fàbrica. Si aquesta va ser construïda fa deu anys, l'amortització és en relació amb el cost i no el que suposaria construir-la avui de nou. Si l'hagués de fer avui, el cost seria molt major per culpa de la inflació, amb el que l'amortització seria major i com a conseqüència el benefici menor. I el que és pitjor, si l'amortització és menor al que hauria de ser, els impostos sobre beneficis serien majors als quals deuria. Continuant amb Microsoft, aquesta no té grans fàbriques, amb el que l'efecte ara descrit no aplicaria a l'empresa.

Conclusió, encara que el sistema un ens digui que el denominador de la valoració puja, el sistema dos ens diu que el numerador pot arribar a pujar igual o més que el que fa el denominador (capacitat de trasllat de costos, poc deute, amortització baixa…). Implicant que la valoració no sigui afectada únicament per la pujada de tipus.

I què diu el sistema dos sobre la inflació? La inflació anòmala de 2021 és deguda a un any anòmal anterior, 2020. Si un mira la pujada anualitzada des de 2019 fins a 2021 s'adona que la inflació a la Zona Euro és del 2,3%, a Espanya del 2,9% i a Alemanya del 1,7%. Nivells que estan dins del rang dels últims deu anys.