L'augment imparable de l'Euríbor ja té conseqüències en les finances personals

Oscar Elvira
Director del Màster Universitari en Finances i Banca
__

Després de dos anys convivint amb els efectes del confinament que, a finals de 2021, van frenar l'economia, totes les mesures expansives de política monetària i dels governs -l'objectiu dels quals era la recuperació econòmica- van provocar un excés de liquiditat que va concloure amb un increment dels preus del cistell de la compra. És a dir, la inflació va aparèixer de forma significativa. 

La inflació està en quotes que ni experts, ni bancs centrals havien previst. Una situació que d'aquí a finals d'any, podria agreujar-se

En aquest sentit, cal assenyalar que la inflació està en quotes que ni experts, ni bancs centrals havien previst. Un fenomen que continua convivint amb uns tipus d'interès oficials pràcticament al voltant de zero.

Lògicament, els responsables de la política monetària han indicat pujades i, encara més important, els mercats secundaris ja han anticipat pujades més rellevants. A més, cal assenyalar que també s'han anunciat retirades de recursos monetaris del sistema, que provocarà un augment dels tipus d'interès.

La inflació, una conseqüència

S'ha culpabilitzat la covid-19 i la guerra d'Ucraïna de l'elevada inflació. És cert que ambdues situacions han generat problemes inflacionaris de tota mena, entre ells, l'escassetat de certs productes i disrupcions en les cadenes de subministraments. També és cert que, especialment a Europa, assistim a una crisi energètica a conseqüència de la guerra d'Ucraïna. 

No obstant això, no podem oblidar que el món occidental, amb l'objectiu de facilitar la sortida de la crisi de 2007, va inundar l'economia de diners a través dels bancs centrals de manera mai vista abans. Molts economistes van advertir del risc inflacionista que tot això comportava, però de manera sorprenent, aquesta possibilitat mai no es va materialitzar en una pujada de preus al consum, ni tampoc en pujades salarials rellevants. Només els actius (immobiliari, bons i accions en alguns sectors com el tecnològic) van augmentar de manera notable. 

Per resoldre la sortida de la crisi de 2007, el món occidental va inundar l'economia de diners a través dels bancs centrals tot i les advertències del risc inflacionari per part de molts economistes

Ara ha sorgit la inflació de preus al consum, que defineix el que ens costa viure. Aquesta inflació és la que està pressionant els bancs centrals a la pujada de tipus i a la retirada de diners en circulació. Segons les últimes dades presentades, la inflació està al voltant del 9% a Europa i del 10% a Espanya. De cara a finals d'any, la situació podria agreujar-se, ja que l'estratègia russa de tancaments freqüents del subministrament del gas amenaça els preus i pressiona a l'alça la inflació. 

Efectes en la ciutadania

Espanya és un país on moltes famílies tenen habitatges en propietat i que, per fer-ho van haver de demanar un préstec hipotecari. En aquest sentit, segurament en els últims tres anys, amb tipus d'interès negatius, la majoria van decidir hipotecar-se amb un tipus d'interès fix, que podria estar entre el 0,9% i el 2%, en funció del vincle amb l'entitat. És a dir, per tenir un tipus d'interès tan atractiu, han hagut de contractar més productes amb la mateixa entitat (assegurances de la llar, de vida, plans de pensions, domiciliació de rebuts i nòmines, targetes de crèdit...), quelcom que implica que la quota hipotecària mensual no variarà mai, fins a finalitzar el contracte, sempre que no amortitzin el capital abans del seu venciment. 

A Espanya, moltes famílies van demanar un préstec hipotecari per obtenir un habitatge en propietat, però si avui volguéssin fer-ho, veurien ocm les entitats han encarit els costos

Tanmateix, les hipoteques més antigues, concedides a 30 anys amb taxa variables - per exemple, l'Euríbor 12 mesos + 1%-, en la pròxima revisió veuran créixer l'import d'aquesta quota de manera significativa. Per exemple, una hipoteca a 20 anys fins al seu venciment i amb un capital pendent de 100.000 euros -amb una taxa d'interès de 0,52%, ja que en l'última revisió de desembre de 2021, l'Euríbor 12 mesos estava en negatiu (-0,48%)-, està pagant 438,80 euros al mes, però si duu a terme la revisió avui, amb un Euríbor 12m a 1,80%, suposaria que el tipus d'interès a pagar seria del 2,80% i, per tant, la quota a pagar seria de 544,64 euros. És a dir, 105,84 euros més. Si la hipoteca tingués un capital pendent de 200.000 euros, l'increment en la quota mensual seria el doble: 211,68 euros. 

Davant del risc de la persistència en les pressions inflacionistes, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit continuar pujant els tipus d'interès oficials. En la reunió del dijous 8 de setembre, ha aprovat una pujada sense precedents del 0,75%, situant el tipus oficial a l'1,25%, tot i que el mercat interbancari (Euríbor) ja anticipava pujades superiors. Si no hi ha canvis en la tendència de l'Euríbor fins a finals d'any, la situació podria complicar-se més i s'encariria el cost de 4 millions d'hipoteques variables que ara estan pagant les famílies espanyoles. 

Davant el risc de la persistència en les pressions inflacionistes, s'espera que el BCE decideixi pujar un 0,50% els tipus d'interès oficials, tot i que l'Euríbor ja anticipa pujades superiors

Per acabar, cal mencionar que si cap família volgués comprar-se un habitatge avui i endeutar-se, veuria com les entitats han encarit el cost, ja que es podria optar per una hipoteca a taxa fixa al 3% (bonificada amb vinculació del client), o bé una hipoteca variable a una taxa Euríbor 12 mesos, més un diferencial del 0,60%. 

Però no es confonguin, el veritable problema a l'economia és el deute, el sobreendeutament públic i privat, i no la inflació. Aquesta serà la que marcarà l'evolució futura dels tipus d'interès.