Andrei Boar
Professor del Departament de Finances, Comptabilitat i Control UPF-BSM
La covid-19 ha afectat el nostre dia a dia i, també, la manera com ens movem. Les restriccions a la mobilitat han erradicat pràcticament el turisme –amb una reducció de les visites a l'estat espanyol del 95% el 2020– i han limitat la circulació diària. Aquesta situació ha tingut un impacte contundent en les infraestructures estatals amb una caiguda generalitzada del trànsit en totes elles.
La mobilitat es pot donar per dues causes: la laboral o essencial i el turisme o oci. Mentre que la circulació quotidiana es manté, essent la causa principal de la mobilitat i sostenint les xarxes viària i ferroviària, l'enfonsament del turisme ha suposat la caiguda de l'ús de les infraestructures més afectades: ports i aeroports.
Al llarg del 2020, un total de 76 milions de persones van visitar l'estat espanyol via transport aeri, un 72% menys que el 2019. La majoria d'elles, durant els mesos de gener i febrer i, per tant, abans de l'esclat de la pandèmia. Si contrastem aquestes dades amb les dels mesos amb les restriccions més severes, les arribades cauen fins a un 95%.
A Catalunya, l'aeroport de Barcelona-El Prat se situa en xifres similars a la resta de l'Estat. Al mes de desembre del 2020 hi van circular 541.000 passatgers, un 85% menys que el mateix període de l'any anterior. Aquesta situació ha provocat el tancament de la Terminal 2 fins a nou avís i tots els vols s'operen des de la Terminal 1. A més, en el cas català destaquen negativament els aeroports satèl·lit de Girona i Reus, amb reduccions superiors al 91% atesa la seva índole turística i, per tant, més danyada.
Aquest enfonsament de viatgers en el cas dels aeroports és fàcilment comparable al transport marítim. L'any 2019 hi va haver a l'Estat més de 4,2 milions de viatgers que van arribar en creuers i encara que, a hores d'ara, no hi ha dades oficials del 2020, es pot afirmar que la reducció serà pròxima al 100%. Mentre que el transport marítim turístic s'ha esfondrat, el transport de mercaderies no s'ha vist tan afectat. De fet, el Port de Barcelona només ha reduït un 11% el seu trànsit anual.
Un efecte més de les restriccions a la mobilitat el trobem en la mobilitat per carretera tot i que, en aquest cas, no guarda relació directa amb la caiguda del turisme sinó per la limitació de la circulació diària. Aquest fet s'observa a partir de la caiguda de noves matriculacions –que s'ha reduït un 33% en el cas de turismes i un 67% en el cas d'autobusos– però també en la disminució de trànsit per carreteres.
En el cas de les autopistes, la circulació ha baixat un 31% el 2020 i, durant les restriccions de la segona onada de covid-19, va arribar a caure un 44%. Aquesta situació ha arribat, fins i tot, a plantejar el retard en el fi de la concessió d'Abertis a Catalunya a l'AP-2 i l'AP-7. Finalment, la proposta no tirarà endavant i aquestes vies quedaran alliberades de peatges el pròxim 1 de setembre.
El transport ferroviari tampoc ha sigut aliè a la pandèmia. Ara bé, l'impacte ha sigut diferent segons la tipologia del tren. Mentre que els trens d'Alta Velocitat han reduït fins a un 80% el nombre de passatges durant el 2020, els Rodalies tan sols han perdut un 18% d'usuaris. Aquesta caiguda més minsa s'explica pel manteniment de la mobilitat laboral diària que, pràcticament, no s'ha restringit en cap moment.
De cara al 2021 no s'esperen canvis substancials. La circulació quotidiana continuarà vigent i, per tant, els trajectes viaris i ferroviaris, encara que inferiors als temps previs de la covid-19, no es veuran tan afectats com els aeris o marítims. Per contra, la mobilitat d'oci continuarà restringida durant la major part de l'any i, com a conseqüència, els sectors turístics patiran de nou uns mesos complicats.
En aquest sentit, la rapidesa en la vacunació i en la consecució de la immunitat de grup serà clau per tornar a la vida sense restriccions i, per tant, a la mobilitat sense restriccions. Quan es destapi l'ampolla, hi haurà una sobre demanda dels sectors més afectats: turisme, hostaleria i restauració, amb un previsible increment dels viatges a través de tots els mitjans.