Ensenyament postcovid, més pes en la digitalització

Sònia Sánchez Canut
Directora Departament Innovació Docent
 

Un any després de l’esclat de la pandèmia de covid-19 i de l’ús intensiu generalitzat de les tecnologies digitals per assegurar la continuïtat lectiva en els centres educatius, hi ha un gran interès a anticipar els escenaris de futur en educació i valorar l’abast de les transformacions viscudes.

El futur dels models híbrids de docència i aprenentatge

En l’Horizon Report 2021 sobre docència i aprenentatge en educació superior que Educause acaba de publicar, s’identifica l’adopció generalitzada de models híbrids d’aprenentatge com a gran tendència tecnològica de futur. També se’n parla extensivament en The hybrid campus. Three major shifts for the post-COVID university, així com en múltiples espais de debat i reflexió compartida que tenen lloc entre la comunitat educativa.

La pandèmia ha contribuit a accelerar l'adopció de tecnologies digitals a l'aula i la posada en pràctica d'iniciatives que, d'altra banda, haurien trigat més a implementar-se

Precisament una de les transformacions que hem viscut el darrer any gira al voltant del mateix terme de docència o modalitat híbrida. Si fins març de 2020 el terme aprenentatge híbrid o modalitat híbrida d’impartició s’entenia com una modalitat semipresencial que combinava en diferent mesura activitats presencials i virtuals, síncrones i asíncrones; avui, el terme designa sovint la convivència sincrònica de grups presencials i grups remots que s’ha generalitzat arreu i que ha suposat importants inversions tecnològiques i d’equipament audiovisual a les aules.

La forma i intensitat amb què cada institució educativa, un cop superada la fase d’emergència, transicionarà cap a contextos híbrids de docència i aprenentatge impactaran de ben segur en la redefinició i interpretació del terme, que pot ser detonant de processos de transformació profunds i amb un alt component de digitalització.

Docència híbrida en el curs 20-21

A la UPF-BSM l’adaptació de la docència presencial a un enfocament híbrid sincrònic ens ha permès garantir en el curs 20-21 la continuïtat lectiva, el compliment de les mesures de seguretat sanitària i les limitacions d’aforament establertes per a l’educació superior.

La inversió en equipament tecnològic i audiovisual a totes les aules, la preparació del professorat, l’adaptació de processos de suport i acompanyament i la diversitat de recursos mobilitzats s’han focalitzat en oferir una experiència d’aprenentatge immersiva i fluida, tant pels estudiants que han pogut ser a l’aula com els que, en determinats moments, s’han connectat en remot.

La durada i estructura de les sessions lectives, la gestió i dinamització a l’aula presencial/remota, la participació, la gestió del treball en grup o les oportunitats d’aprenentatge informal s’han vist impactats pel nou context i han mostrat la necessitat de repensar els usos del temps i de la tecnologia educativa, les estratègies d’ensenyament i aprenentatge i les formes d’avaluació.

Aquest enfocament híbrid transversal permetrà disposar d'una programació més flexible i amb una penetració internacional més gran

S’ha donat, doncs, la situació que la pandèmia ha contribuït a accelerar l’adopció de tecnologies digitals a l’aula i la posada en pràctica d’iniciatives d’innovació docent que, d’altra manera, haurien trigat temps a introduir-se. Com a resultat, les institucions educatives d’educació superior tenen ara més que mai l’oportunitat d’endegar processos de transformació que afavoreixin la flexibilitat i personalització de l’aprenentatge en un context més global i interconnectat.

El contínuum d’e-learning de la UPF-BSM

En aquest sentit, a la UPF-BSM preveiem que, d’ara endavant, el disseny de les experiències d’aprenentatge hauran de realitzar-se amb un enfocament híbrid que creuarà transversalment totes les modalitats d’aprenentatge de la nostra programació i que contemplarà reequilibris entre els espais físics i espais digitals, entre la sincronia i l’asincronia, entre el treball personal i el treball cooperatiu i en els usos del temps dintre i fora de l’aula. Es tractarà, doncs, d’enriquir totes les modalitats del contínuum amb la millor combinació d’aquests elements i de les tecnologies digitals per afavorir un aprenentatge més profund, personalitzat i transferible.

Una expressió d’aquest enfocament híbrid transversal es reflecteix en el contínuum d’e-learning de la UPF-BSM que mostra la Figura 1.

Aquest enfocament híbrid transversal permetrà disposar d’una programació més flexible i amb una major penetració internacional perquè podrà adaptar-se més fàcilment als requeriments actuals de formació professionalitzadora i a les necessitats d’aprenentatge dels nostres estudiants i de les organitzacions en les quals treballen o aspiren a treballar.

Competència digital

Garantir el desenvolupament avançat de la competència digital del professorat serà clau per reeixir en les iniciatives de transició cap a contextos híbrids d’aprenentatge perquè la introducció de tecnologies educatives és efectiva només en la mesura que el professorat entén per què i com utilitzar-les.

Així, les iniciatives de formació en competències digitals del professorat que estem intensificant a la UPF-BSM no només tenen present l’aplicació pedagògica de les tecnologies digitals o els aspectes ètics i de seguretat sinó que aprofundeixen també en el desenvolupament de la competència digital dels estudiants. Aquest aspecte és important si tenim present que un dels objectius competencials de la missió de l’escola és formar professionals que liderin organitzacions en entorns ràpidament canviants i creixentment digitalitzats.