Ciutats intel·ligents: quan innovació i sostenibilitat van de la mà

Susana Domingo
Directora de l'Àrea Acadèmica d'Estratègia i Emprenedoria
Directora del Postgrau en Innovació i Design Thinking
__

Barcelona és una ciutat intel·ligent (Smart City). Ho hem sentit a dir sovint, però, què vol dir exactament? Una ciutat intel·ligent és una urbs dotada de tecnologies digitals enfocades a optimitzar la gestió dels seus serveis i recursos, a millorar la qualitat de vida dels seus habitants i a respectar el medi ambient. Jordan Duffy, especialista en l'internet de les coses (IoT, en les seves sigles en anglès), ho il·lustrava a partir de tres exemples de tecnologies que Barcelona aplica amb aquesta finalitat i que, a més, estalvien a l'administració local prop de 150.000.000 d'euros cada any:

• L'encesa i l'apagada de l'enllumenat públic a partir de sensors de llum solar
• La regulació del rec dels parcs i jardins públics en funció dels sensors d'humitat del sòl
• L'aplicació per cercar aparcament en zones blaves i verdes, estalviant així minuts, combustible i emissions de gasos contaminants. 

Des del punt de vista del medi ambient, els efectes nocius de l'activitat humana són innegables i, de fet, l'impacte de la pandèmia de covid-19 ha impulsat el món a reflexionar sobre les implicacions mediambientals de la nostra manera de viure i a plantejar-se la possibilitat de dur a terme una reconstrucció més sostenible del planeta.

Les ciutats intel·ligents estan dotades de tecnologies digitals enfocades a optimitzar la gestió dels seus recursos, a millorar la qualitat de vida de les persones i a respectar el medi ambient

Ara bé, quin és el rol de les empreses en aquesta nova realitat? Moltes d'elles desenvolupen constantment noves tecnologies que ofereixen solucions sostenibles per avançar cap a un món millor. No obstant això, el seu desenvolupament i implantació en l'activitat empresarial és costós a causa de factors com la incertesa o la resistència al canvi. 

El binomi innovació i sostenibilitat

Segons les Nacions Unides, el 2030 –any en què hauran d'haver-se assolit els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)–, la població mundial estarà al voltant dels 9.800 milions de persones de les quals, més de la meitat viurà en zones urbanes. El 2050, aquesta xifra es preveu que augmenti fins al 70%. És per això que cal incidir en l'aplicació d'innovacions que aportin sostenibilitat en les ciutats del planeta. 

Les tecnologies usades en les ciutats intel·ligents ens mostren com innovació i sostenibilitat poden estar estretament relacionades. En els darrers anys, nombroses iniciatives –tant privades com públiques– han emprat noves tecnologies per millorar la vida de les persones i, de forma notable, reduir l'impacte mediambiental de les seves activitats diàries. Això es deu no només a una conscienciació per part dels directius empresarial entorn de la sostenibilitat, sinó també a noves regulacions i a una major exigència per part dels consumidors. En aquest sentit, les inversions en tecnologies que aporten sostenibilitat reben cada dia més atenció per part d'empresaris, administracions, inversors i consumidors. Bons exemples d'això són, d'acord amb l'organització internacional World Business Council for Sustainable Development (WBCSD):

• Mobilitat sostenible

La mobilitat provoca gairebé el 30% de les emissions contaminants a les grans ciutats. Les iniciatives de mobilitat urbana elèctrica (eCooltra, Yego, Silence o MEC Carsharing), o les empreses de transport enfocades en una darrera milla amb repartiment amb furgonetes i tricicles elèctrics (EcoScooting o Revoolt), així com els cotxes elèctrics, presenten solucions efectives, tant pel que fa a la contaminació mediambiental com acústica. Tanmateix, aquests sistemes encara han d'afrontar reptes com, per exemple, els insuficients punts de recàrrega. Empreses emergents com l'unicorn català Wallbox ja hi presenten solucions.  

• Connexions i infraestructures

El ràpid creixement que han experimentat les ciutats de manera històrica comporta diversos problemes econòmics i socials, com també un inadequat consum d'energia, contaminació de l'aire, soroll, exclusió social –incloent-hi la gentrificació–, i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Una planificació efectiva i participativa és una oportunitat per a les ciutats d'orientar el seu desenvolupament cap a la sostenibilitat. 

Ildefons Cerdà va dissenyar l'eixample barceloní comptant amb idees innovadores (racionalitat, espais verds, ventilació de la ciutat, pacificació, circulació urbana, il·luminació natural als habitatges...), encara que els seus plànols originals no van ser del tot respectats, sobretot per l'àvida explotació econòmica de certs espais.

Tot el que s'ha dit sobre ciutats intel·ligents, així com l'extensió dels serveis de metro, tramvia i ferrocarril, de les infraestructures portuàries i aeroportuàries de manera racional i respectuosa amb el medi ambient, són part d'aquesta idea que les infraestructures poden aportar molt a la sostenibilitat. En aquest sentit, paga la pena esmentar la polèmica sobre l'ampliació de l'aeroport d'El Prat, planificada per AENA, que va ser aturada per la Generalitat, entre altres raons, per no respectar l'espai natural de La Ricarda. 

• Energies renovables i eficiència energètica

HolaLuz va començar essent una startup dedicada a la distribució d'energia elèctrica d'origen renovable arribant a oferir la instal·lació de panells solars als terrats dels edificis per, fins i tot, produir-la. La irrupció al mercat d'empreses emergents com l'esmentada o altres com PROT energia, Solarmente o la cooperativa Som Energia, així com el creixent compromís dels grans productors i operadors energètics en la innovació i sostenibilitat del seu model de negoci (Repsol, Naturgy Endesa, Iberdrola) sovint mitjançant Corporate Venturing, impulsen el creixement de les energies renovables i de l'eficiència energètica.

• Estils de vida sostenibles i saludables

Els consumidors tenen més força de la que creuen per empènyer canvis substancials. Ja hi ha un nombre creixent d'iniciatives que ajuden els consumidors amb consciència de benestar individual i col·lectiu a consumir amb coherència amb la seva manera de pensar: comerç de proximitat (Casa Ametller, cooperativa Consum Crític Arrels, El Garrofer...); l'ús del transport públic en detriment del privat (T-Verda i autobusos urbans elèctrics de TMB...); vigilància del consum energètic a la llar i a la feina (Grup Simon, Boquet, Invall...) reciclatge de residus domèstics (recollida a domicili, contenidors especialitzats...); reducció de malbaratament alimentari (Too Good to Go); eliminació de l'ús indiscriminat de plàstic d'un sol ús (GM Food, Papelmatic...); consciència alimentària (MyRealFood, Yuca...) i reducció de la ingesta de certs condiments com l'oli de palma, els sucres, els productes processats, els àcids grassos saturats, etc.

• Innovació i finançament

Benjamin Franklin assegurava que invertir en coneixement produeix sempre els millors beneficis. És la idea en què es basa la inversió d'impacte, que cerca un impacte social o mediambiental mesurable, a més d'un retorn financer. Cada cop hi ha més fons d'inversió i altres instruments financers orientats a aquesta mena d'inversió i que reben l'atenció dels inversors professionals i individuals amb l'objectiu que les seves inversions ajudin a millorar el planeta, més enllà de la mera rendibilitat financera. 

Segons el 2020 Annual Impact Investor Survey, de l'organització Global Impact Investing Network, l'import total gestionat l'any 2019 per diferents vehicles d'inversió (fins a 1.720 organitzacions) va assolir els 715.000 milions de dòlars. Exemples d'organitzacions locals lligades a aquesta mena d'inversió són Ship2B Ventures, eCrowd i Impact Partners Ibérica. A l'Estat, segons Ship2B, la xifra supera els 2.000 milions d'euros.