Internet i adolescents: addicció o evasió?

Javier Wilhelm
Director del Màster en Mediació Professional
Professor, psicòleg i mediador
__

Fa ja quasi dos anys, les persones joves socialitzaven al barri, en espais d'oci o educatius, en organitzacions esportives i, també, a través de les xarxes socials. Però a principis de 2020 el món va canviar i el canvi les va tancar a casa seva –com a la resta de la humanitat– en què es van veure forçades a conviure amb les mateixes persones, entre les mateixes parets cada dia i sense massa més recursos que la televisió i els canals de comunicació que internet les proveïa. 

L'enquesta sobre l'ús de drogues en ensenyament secundari a Espanya (Estudes, 2021) apunta que un de cada quatre estudiants espanyols d'entre 14 i 18 anys fan un "ús compulsiu d'internet"

El que per a la majoria de la humanitat va ser un canvi difícil al qual adaptar-se, per a les persones adolescents ho va ser encara una mica més. El que pertoca a aquesta edat de la vida és fer la transició cap al que els psicòlegs anomenem "la sortida a l'exogàmia", però, sobretot, començar a socialitzar amb el món. 

Es fa un ús compulsiu d'internet?

Sortir implica tenir relacions de parella, d'amistat, perdre's a la platja, quedar-se fins a altes hores de la matinada compartint espais amb amistats de la seva edat, transgredir normes del món adult, jugar a mesurar fins a on poden arribar, córrer riscos. L'enquesta sobre ús de drogues en ensenyament secundari a Espanya (Estudes, 2021) ens ha interpel·lat en com els joves utilitzen internet apuntant que un de cada quatre estudiants espanyols entre els 14 i els 18 anys fan un "ús compulsiu d'internet".

La pandèmia s'ha instal·lat entre nosaltres i podem dir que el mapa ja no es correspon amb el territori: el que coneixíem ha esdevingut irreconeixible. Va aparèixer la por, la inseguretat i planificar a llarg termini és quasi un ideal. Evidentment, aquesta situació afecta la nostra joventut i és normal que comencin a manifestar-se símptomes de malestar social. Així hem vist les primeres sortides incontrolades denotant ràbia, enuig, frustració, desesperació i, en el pitjor dels casos, indiferència.  

Amb la pandèmia va aparèixer la por i la inseguretat, una situació que ha afectat la nostra joventut i per la qual han començat a manifestar símptomes de malestar social

El que va ser la vida durant la pandèmia de principis del segle XX –l'anomenada grip espanyola (1918-20)– no té comparació amb l'actual. En la primera dècada del segle XX l'adolescència quasi ni tenia nom. La majoria dels joves ingressaven aviat en la vida laboral. És a partir de 1940 que els i les joves comencen a tenir un reconeixement com a una etapa de la vida i una visualització com una generació diferent i diferenciada, amb el saludable exercici de desafiament a tot l'establert. En la pandèmia anterior no hi havia ni adolescents ni internet. En aquesta, sí.

L'aparició de la tecnologia al segle XX crea un món amb canvis a una velocitat com mai abans l'havíem vist en què apareix el planeta virtual i la possibilitat de viure en allò que Andy Stalman (Stalman, A.; Stalman. A. (2016). Humanoffon. Barcelona, Deusto) anomenen "la vida en on i en off". Així, l'adolescència va ser la generació que més de pressa i millor es va adaptar als usos que internet va portar a les nostres vides. 

Internet ha contribuït en gran manera a la salut mental dels nostres adolescents, però som conscients que el repte, ara, és que no sigui l'únic canal de comunicació entre joves

L'enquesta d'Estudes destaca l'ús d'internet com a conducta addictiva en l'adolescència. No creiem que sigui correcte identificar-la d'aquesta manera. És comprensible veure el risc de l'ús d'internet, ja que el bullying no és comparable amb la potència que el ciberbullying comporta: l'accés a un món que els adults no poden controlar amb riscos difícils als quals donar resposta. Els adults no sabem com cuidar dels nostres joves i haurem de buscar recursos per obrir espais de diàleg saludables dins de les famílies i els entorns socioeducatius i/o esportius per minimitzar riscos. 

Internet, una via d'escapament

Però, malgrat el que ja s'ha dit, creiem que internet ha contribuït en gran manera a la salut mental dels nostres adolescents davant la pandèmia. Els ha obert un canal que els ha proveït d'intimitat, de llibertat, d'expressió de desitjos, ràbia i frustracions. Els va connectar amb el món, els va permetre relacionar-se amb altres joves i també el sa exercici de la sexualitat. Ha estat un "escapament" de la realitat i del malestar social davant el fantasma de la mort permanent. Potser ens anestesia, però els nostres joves han socialitzat i s'han comunicat. 

Som conscients que el repte, alhora, és que no sigui l'únic canal de comunicació entre joves i que el virtual no es converteixi en una espècie de món paral·lel. Aquí els adults tenen tasques:

• Acompanyar en la sortida a la vida
• Ajudar a construir projectes vitals per a la seva independència
• Revisar els continguts i missatges que els i les adolescents poden trobar en l'univers virtual (amb la complexitat d'accés per la distància generacional)

Els mediadors i psicòlegs estem per ajudar a crear espais de diàleg segurs perquè tots sortim reforçats del temps que ens ha tocat viure. Tornar a comunicar-nos implica esforç i paciència. No fer-ho i pensar que el temps ho cura tot, ens porta una il·lusió perillosa.