Inversions d'impacte: les persones i el planeta al centre

Ramon Bastida

Doctor en Comptabilitat i Auditoria, professor i vicedegà de Transferència de Coneixement a la UPF Barcelona School of Management

La crisi de la COVID-19 ens ha recordat la importància de destinar recursos a sectors clau de la nostra societat i d'invertir en investigació i desenvolupament per poder afrontar els reptes actuals i futurs.

La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la importància de destinar recursos econòmics a sectors clau de la nostra societat, com el sector sanitari, el sector d'atenció a les persones, o el sector educatiu, entre d'altres. També ha servit per recordar-nos la importància d'invertir en investigació i desenvolupament per poder afrontar els nous reptes actuals i futurs. En aquest context expcepcional que estem vivint, els governs, les empreses i la societat en general, han estat capaços de mobilitzar grans sumes de diners per lluitar contra la COVID-19. A més, com apuntàvem en un article anterior, un gran nombre d'empreses han estat capaces d'adaptar les seves activitats per contribuir a superar aquesta situació crítica. Sens dubte, aquesta és una notícia molt positiva, però és important que aquesta capacitat de mobilització de recursos cap a les organitzacions i activitats amb impacte social pugui mantenir-se en el temps. En aquest sentit, les inversions d'impacte són un instrument que té les característiques adequades per complir amb aquest objectiu.

El Global Impact Investing Network (GIIN), que és la xarxa més important d'inversors d'impacte a nivell internacional, defineix les inversions d'impacte com una estratègia d'inversió que persegueix produir un impacte positiu i mesurable en la societat i el medi ambient, al mateix temps que generar un retorn financer amb l'inversor. La inversions d'impacte poden definir-se com un tipus d'inversió híbrida entre les inversions convencionals que bàsicament busquen obtenir una rendibilitat econòmica, i la filantropia que busca obtenir un impacte social.

Estudis realitzats per GIIN i bancs d'inversió com Merrill Lynch[1], han demostrat que la rendibilitat econòmica obtinguda pels inversors d'impacte, pot arribar a ser similar a aquella que ofereixen les inversions convencionals amb un nivell de risc equivalent. Encara que, la majoria dels inversors d'impacte estan disposats a sacrificar una part d'aquesta rendibilitat econòmica per obtenir un impacte social o mediambiental més elevat. La mesura i la rendició de comptes en relació amb la generació de l'impacte social o mediambiental és el principal factor diferencial de les inversions d'impacte respecte a les inversions tradicionals i a la filantropia. En aquests últims anys, han sorgit diferents iniciatives i eines que promouen com mesurar aquest impacte social i mediambiental de les organitzacions, i que suposen una font d'informació i dades pels inversors d'impacte. Algunes d'aquestes eines o metodologies utilitzades són el valor social integrat, el SROI, el balanç social, el B Impact Assessment, entre d'altres.

A través de la inversió d'impacte, el capital privat inverteix en empreses que tenen a les persones i el mediambient al centre de la seva missió i de les seves activitats. El 2015, l'Organització de Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 sobre el desenvolupament sostenible, formada per 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que constitueixen un marc de referència important pels inversors d'impacte. En línia amb els ODS, els inversors d'impacte aposten per empreses que desenvolupen activitats transformadores, com ara [2]:

• Producció i consum sostenible en àmbits com l'agricultura, la moda, l'urbanisme o la logística.
• Desenvolupament de tecnologies que ajudin a reduir l'emissió de CO2 o que generen solucions d'economia circular i energia neta.
• Desenvolupament de productes o serveis que contribueixin a millorar la vida de persones amb discapacitat, gent gran, aturats de llarga durada, joves en risc d'exclusió o migrants. entre d'altres.
• Desenvolupament d'eines que millorin la salut, l'educació i el benestar de les persones

Un exemple d'aquest tipus d'empreses és l'estudi de disseny La Casa de Carlota & Friends. Els seus serveis principals són les campanyes de promoció, publicitat i embalatge. Des de la seva creació ha desenvolupat projectes per a importants empreses privades nacionals i multinacionals, i per entitats de sector públic. La Casa de Carlota és una empresa on a més de dissenyadors professionals i estudiants de les escoles d'art, treballen persones amb discapacitat intel·lectual. La principal diferència rau en el fet que aquesta empresa contracta a persones amb discapacitats pel seu talent creatiu i la visió singular del món.

La Casa de Carlota constitueix un cas d'èxit de finançament mitjançant inversions d'impacte. L'empresa té la certificació B-Corp des de l'any 2015. El certificat B-Corp acredita a les empreses que desenvolupen una activitat sostenible, i que comparteixen uns principis i valors de respecte amb el medi ambient i transformació social. L'any 2016, l'equip directiu va decidir realitzar una ampliació de capital per afrontar la fase de creixement de l'empresa amb garanties. Amb aquesta finalitat, van presentar el seu projecte a la fundació Ship2B, situada a Barcelona, ​​i dedicada a l'acceleració de projectes empresarials d'alt impacte social, i van obtenir els recursos necessaris a través de diferents inversors d'impacte que van acudir a l'ampliació de capital.

Les inversions d'impacte representen una innovació important en el model de finançament de les organitzacions que desenvolupen activitats centrades en les persones i el planeta. Per a aquestes empreses suposen una oportunitat de creixement i escalabilitat de les seves activitats i impacte, de diversificar el seu model de finançament per millorar la seva autonomia financera, i d'assegurar la seva sostenibilitat en el temps.

Notes:

[1] GIIN (2017). "Annual Impact Investor Survey". The Global Impact Investing Network. https://thegiin.org/research/publication/annualsurvey2017

Snider, A. (2016). "Impact Investing. The Performance Realities". Merrill Lynch.

[2] Moncada, J. (2020). La inversión de impacto social. Empresa global. Disponible en: http://www.empresaglobal.es/EGAFI/contenido/1979152/1601149/la-inversion-de-impacto-social.html?bol=1816694-202006011727

Publicacions relacionades:

Magomedova, N., Carreras, Ll. & Bastida-Vialcanet, Ramon (2020) "La innovación aplicada a la financiación de las empresas de economía social. El caso de las inversions de impacto", CIRIEC-España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. (Descargar artículo).

Magomedova, N. & Bastida, R. (2019) "La Casa de Carlota: a studio where the diversity wins". Entrepreneurship Education and Pedagogy, vol. 2 (4), pp. 350-362. (Acceso al resumen del caso; consultar con los autores para disponer del caso completo).

Bastida, R. (2018) "Les inversions d'impacte (impact investments): Anàlisi de les inversions que generen valor econòmic, social i mediambiental". Nota tècnica. Fundació Roca i Galès i Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). (Descargar nota técnica).