Invertir en Bitcoin?

Xavier Freixas, director del Màster Universitari en Finances i Banca

--

L'organisme regulador del mercat de valors dels Estats Units, la Security Exchange Comission (SEC), va autoritzar el passat 19 d'octubre el primer fons cotitzat ETF de Bitcoin de la història. Ja anteriorment, el Chicago Mercantile Exchange havia obert un mercat de futurs sobre Bitcoin. Tot això, mentrestant, a principis de setembre, l'autodenominat Emperador d'El Salvador decidia donar curs legal al Bitcoin i, a la fi del mateix mes, el Banc Popular de la Xina anunciava la prohibició de totes les operacions en monedes virtuals. Mentre escric aquest article, el preu del Bitcoin està en 54,003.36 €, i quan vostè ho llegeixi el preu serà totalment diferent. Des del seu llançament, el preu d'un Bitcoin ha augmentat de manera espectacular, però amb una volatilitat vertiginosa, arribant des de pèrdues del 74% fins a guanys del 305%. Amb la legitimitat que li confereix ser una forma d'inversió reconeguda per l'SEC, els Bitcoin amb l'elegància matemàtica subjacent a la tecnologia blockchain semblen entrar ara, gairebé 13 anys després de la seva creació, en una fase de maduresa.

Em sorprèn constatar que, en l'actualitat, alguns fons d'inversió han començat a invertir en Bitcoin. A priori, aquesta decisió podria justificar-se per l'alta rendibilitat històrica de la criptomoneda combinada amb la poca correlació que les seves variacions tenen amb el mercat borsari. Aquestes característiques fan que el Bitcoin pugui ser atractiu, seguint els criteris de Markowitz, les recerques dels quals li van fer mereixedor del Premi Nobel d'economia en 1990, ja que permetria augmentar la rendibilitat d'una cartera sense augmentar el seu risc. Això no obstant, les rendibilitats històriques no prediuen les rendibilitats futures, i en el cas dels Bitcoin, com veurem, l'evolució futura és particularment difícil de predir.

Analitzem doncs la inversió en Bitcoin des de la perspectiva de l'anomenat value investment, de Benjamin Graham i Warren Bufet, i preguntem-nos Quin és el model de negoci? Quin valor econòmic afegit es genera? Quina és l'estratègia de l'empresa quant a qüestions ambientals socials i de governança? Quins defenses té l'empresa enfront de la competència potencial?

La inversió en Bitcoin s'assimila més a la inversió en filatèlia, on invertim en un petit tros de paper amb l'esperança que uns altres estiguin disposats a pagar més per ell en el futur

Comencem pel model de negoci. Si adquireixo una acció del BBVA compro una part dels seus beneficis, i per cada euro invertit obtindré uns beneficis futurs que avui s'estimen en 0,17 € per any. La inversió en Bitcoin, en canvi, no produeix cap benefici, i aquesta és la raó per la qual és difícil predir l'evolució futura del seu preu. També és zero el valor econòmic afegit, el marge de beneficis i l'EBITDA. Així, des d'aquest punt de vista, la inversió en Bitcoin s'assimila més a la inversió en filatèlia, on invertim en un petit tros de paper amb l'esperança que uns altres estiguin disposats a pagar més per ell en el futur. La possibilitat d'analitzar la política de dividends ni es planteja. En definitiva, si ens basem en els dividends futurs descomptats, el valor intrínsec del Bitcoin és zero. Perquè augmenti el seu preu és necessari que entrin nous inversors, com en un típic esquema piramidal.

Si examinem els criteris ASG per a determinar les implicacions quant a qüestions ambientals, socials i de governança, el panorama no és gens afalagador. En primer lloc, el Bitcoin és la moneda per excel·lència de la internet profunda que s'utilitza per a pagar els rescats dels segrestos, i per al crim més o menys organitzat, rentat de diners, finançament del terrorisme i evasió d'impostos.

En segon lloc, es tracta d'una catàstrofe ecològica. Per a validar transaccions és necessari que els anomenats miners, actuant de forma descentralitzada, procedeixin a resoldre un problema matemàtic la complexitat del qual va en augment amb el temps. El procés requereix supercomputadors que consumeixen energia, tant per a l'ordinador com per a la seva refrigeració. En el cas dels Bitcoin, el procés implicava un consum anual de 144.28 TWH (Teravatios per hora), el 0,66% de l'energia produïda en el planeta, equivalent al consum d'electricitat de Suïssa. No és sorprenent, doncs, que el CEO de Tesla, Elon Musk, acabés distanciant-se de les operacions en Bitcoin.

El valor intrínsec del Bitcoin és zero. Perquè augmenti el seu preu és necessari que entrin nous inversors, com en un típic esquema piramidal.

Finalment, quant a possibles barreres a l'entrada que limitin la competència, encara que en l'actualitat es calcula que el Bitcoin té gairebé un 90% del mercat, no existeix un clar avantatge del Bitcoin enfront dels seus competidors, amb excepció, és clar, de la liquiditat associada al volum de Bitcoin en “circulació”. Recordem que existeixen unes 6,000 criptomonedas en el món i, encara que moltes d'elles puguin correspondre a estafes del tipus “take the money and run”, la plataforma Ethereum, que emet la criptomoneda Ether, a vegades dita “la germana petita de Bitcoin”, permet, a més de realitzar transaccions, gestionar contractes intel·ligents.

En definitiva, el conegut aforisme de Warren bufet “només quan baixa la marea se sap qui nedava nu” resumeix perfectament la decisió d'inversió. Si comprem Bitcoin podrem guanyar diners, però el dia en què baixi la marea podem perdre tot el capital acumulat. Amb les criptomonedas deixem d'invertir en borsa per a especular.