Joan Cuevas, llicenciat en ciències polítiques i Màster en Polítiques Públiques i Socials a la UPF Barcelona School of Management. Actualment és Cap de Projectes a la Fundació Jaume Bofill i compta amb una àmplia experiència traslladant coneixement científic a projectes de polítiques socials i educatives. Cuevas és autor del llibre "Factors d'èxit i fracàs de la política que vol canviar la societat", publicat el març del 2019. També ha publicat diversos articles acadèmics relacionats amb l'avaluació de polítiques públiques, polítiques de joventut i sobre la relació entre l'administració i el sector no lucratiu.
Per què has escollit dedicar la teva vida a la política educativa?
Penso que la política al segle XXI ha de ser fonamentalment una eina de transformació social. Si la política no és capaç de transformar, perdrà el seu sentit i el seu valor. I la política educativa és un àmbit de gran oportunitat transformadora. La història personal de cadascun dels ciutadans està molt marcada pels nostres contextos, la nostra família, els nostres orígens. La política educativa és una gran eina per aconseguir que cap persona fracassi en la seva vida, que tothom pugui tenir oportunitats i aprofitar-les. I la política educativa és clau per poder garantir que ningú fracassi, que tothom tingui oportunitats i les pugui aprofitar. Té sentit per a cadascuna de les persones, i té un gran sentit per a la societat. Una societat on tothom té oportunitats, és una societat més pròspera i més igualitària.
Quin impacte social creus que té la teva tasca a la Fundació Jaume Bofill?
Sovint hi ha problemes i necessitats socials que requereixen un canvi urgent i contundent de la política pública, però no sabem exactament en què consisteix aquest canvi. La meva funció a la Fundació és anar trobant quines són les palanques de canvi i exactament com cal tocar-les. Actualment la meva aportació se centra molt en tres palanques de canvi: quines polítiques cal impulsar perquè la transformació de la pràctica educativa sigui efectiva a nivell de sistema educatiu, quines polítiques cal impulsar per estendre el temps educatiu més enllà de l'espai estrictament lectiu, i quines mesures cal impulsar a nivell nacional i municipal per reduir la xacra de la segregació escolar, un fenomen que està incrementant les desigualtats i fent que el conjunt de resultats educatius del sistema siguin massa baixos. Sabem que són tres àmbits fonamentals per poder transformar la societat i fer-la més igualitària, més capacitada, més crítica, més resilient: millor i més preparada per al futur. I estem esbrinant exactament en què consisteixen els canvis que cal fer.
Per què al teu nou llibre decideixes endinsar-te en la capacitat transformadora de la política local?
La política, en el marc de la democràcia, només tindrà sentit al segle XXI si és capaç de donar resposta a les necessitats complexes de la societat. La política ha de poder abordar de manera efectiva fenomens com l'emergència climàtica, les grans migracions, les desigualtats econòmiques creixents, la gran dificultat d'accedir a l'habitatge, la pràctica desaparició dels llocs de treball rutinaris. Tenim tots aquests grans fenomens davant nostre, i pretenem fer-hi front amb unes estructures polítiques i administratives creades fa més de 300 anys. Gran part de la fonamentació teòrica de l'administració pública actual es basa en l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, escrit l'any 1651! Davant d'això tenim clares palanques de canvi, tenim receptes, eines i orientacions efectives i dotades d'evidència. I en canvi, malgrat discursos i relats en les campanyes electorals, les polítiques i les administracions no canvien substancialment. El llibre no només reflexiona sobre tot això, sinó que dona orientacions clares per a directius i polítics. El llibre doncs, s'endinsa en la capacitat transformadora de la política, especialment la local, perquè en els propers anys transformar no serà una opció, no serà una necessitat sobre la qual fer discursos. Fer una política transformadora serà una necessitat imperiosa.