Salvador Estapé Triay
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat
En aquests mesos de confinament s'ha editat en espanyol un excel·lent llibre, que en la seva edició original es va publicar a finals de 2019. Es tracta de Good Economics for Hard Times (Buena Economia para Tiempos Difíciles, Taurus, 2020). És important que no se'ns passi per alt. Els seus autors Abhijit V. Banerjee i Esther Duflo, parella a la vida real, van ser guardonats amb el Premi Nobel d'Economia de 2019 (juntament amb Micheal Kremer). Són dos economistes del MIT, originaris de l'Índia i França, respectivament. A més és dona el cas que Duflo, no només és la segona dona en guanyar el guardó -la primera va ser Elionor Ostrom a l'any 2009-, sinó el guardonat més jove de tots els Nobels d'Economia concedits fins al moment (és nascuda el 1972). Buena Economia és el segon llibre de difusió general per al públic que escriuen conjuntament. El primer vas ser Poor Economics el 2011 (Repensar la Pobreza, 2012), que es va centrar en com ajudar els mil milions de persones més pobres del món que sobreviuen amb l'equivalent d'1 dòlar al dia.
Certament, ens hem de congratular que dos economistes del seu prestigi hagin fet l'esforç de comunicar les seves investigacions i idees al públic general. Mai són prou els esforços per establir ponts entre el que la ciència sap i el que la societat fa. La divulgació científica és un gènere consolidat i té il·lustres representants dedicats a escriure llibres i fer conferències de divulgació (per exemple, Richard Dawkins, Steve Pinker, Rober Sapolsky, Hans Roling, i un llarg etcètera). En canvi, sovint, els economistes tenen dificultat per comunicar els resultats de la seva recerca. Generalment la societat els mal interpreta, els valora poc o simplement els ignora. Això fa que les opinions sobre assumptes econòmics es basin sovint en afirmacions sustentades per valors i punts de vista personals, recolzades en xifres poc fiables i lectures dels fets simplistes. Una enquesta de YouGov va confirmar que els economistes es troben entre els professionals de menor confiança en el Regne Unit.
Gran part del debat públic i polític acostuma a desenvolupar-se a l'entorn d'opinions trillades per pseudo-experts en economia. Es la mala economia, que d'acord amb Banerjee i Duflo, és aquella basada en intuïcions i anècdotes. D'aquest deteriorament de la qualitat del debat probablement els economistes en tenen part de culpa, com reconeixen els autors. Però no tota l'economia és dolenta, n'hi ha de bona i molt bona. La bona economia és aquella que s'informa amb experiments controlats i en evidències. El economistes tenen molt a dir sobre els grans problemes econòmics del món. L'economia no és només l'economia del llibres de text. Ni la d'aquells que, sovint massa compromesos amb alguna ortodòxia, són incapaços d'aturar-se davant de qualsevol fet que no s'ajusti a ella, i es dediquen a repetir velles idees com un mantra, encara que hagin estat desmentides pels fets, com bé ens recorden els autors. Ni tampoc és l'economia d'aquells altres, sempre disposats a menystenir l'economia dominant (en alguns casos, s'ha de reconèixer, un desprestigi guanyat a pols) però tampoc estan oberts a considerar la recerca econòmica actual més solida. Només cal resseguir la llista de premis Nobel (o millor dit, els Premis del Banc de Suècia en Economia, en memòria d'Alfred Nobel) per tenir-ne evidència dels avenços en economia experimental, economia de la conducta, teoria de jocs, història econòmica, desenvolupament econòmic, etc.
En Buena Economia para tiempos difíciles, Banerjee i Duflo proporcionen evidències i interpreten els fets del què funciona i del què no per tal d'afrontar alguns dels problemes més importants del món: el canvi climàtic, el comerç, el creixement econòmic, les desigualtats o la immigració. Els autors admeten que els seus coneixements són imperfectes i que les seves propostes hauran de perfeccionar-se. Probablement no tots el lectors estiguin d'acord amb les propostes del llibre. Sense espai per ressenyar en profunditat tota l'obra, ni entrar en les diferents propostes i exemples sobre temes diversos, deixeu-me que hi destaqui els aspectes metodològics. Es precisament en la curiositat i la modèstia dels autors alhora que la potència del mètode el que jo destacaria més. En efecte, els autors admeten que no tenen totes les solucions però aporten una perspectiva metodològica interessant en el camí cap a solucions de consens mitjançant els experiments i les evidències. En cada cas que s'analitza (el comerç internacional, la immigració, les desigualtats, ...), el llibre examina què ens diuen la recerca empírica, així com els límits del nostre coneixement. Només sobre aquesta base, en suggereixen Banerjee i Duflo, podem pensar eficaçment sobre la política econòmica. El llibre és una contribució al saludable hàbit d'expressar opinions fonamentades en dades objectives i en evidències que les avalin.