La guerra d'Ucraïna fa un any: ens juguem el futur

Jaime Batlle
Director Acadèmic del Postgrau en Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles
__

Avui, 24 de febrer, fa un any de la invasió russa d'Ucraïna i l'inici de la guerra. Recordo que dies abans sopava amb un grup d'alumnes del Postgrau de Desenvolupament de Negocis Sostenibles i en parlàvem. Algú em va preguntar si creia que Rússia envairia Ucraïna i recordo la meva resposta: "Crec que no, però sóc conscient que la meva resposta està més condicionada pel desig que per realitat".

El sentit comú, amb més de 100.000 soldats russos traslladats a la frontera d'Ucraïna, no deixava cap dubte. El recent horror als Balcans dels anys 90, ho confirmava. Només la magnitud del desastre que s'acostava i la possibilitat d'una guerra en territori europeu impulsava a pensar i verbalitzar allò que no desitges que passi. Però una cosa són els desitjos i una altra de diferent és la realitat.

Ha passat un any i se'n poden extreure diverses conclusions:

Ucraïna és la primera baula de la lluita que Rússia manté contra Europa, en un intent per recuperar la influència perduda anterior a Gorbatxov, al començament dels 90. Amb la invasió d'Ucraïna, Rússia ha entès que Europa ha confrontat una resposta militar contundent i controlada alhora, cosa que no va succeir ni a la guerra dels Balcans ni després de l'annexió russa de Crimea.

S'ha posat en evidència la feblesa de l'exèrcit vermell, sobretot en matèria d'intel·ligència militar. Ha quedat clar que envair un país és una tasca ingent, que requereix molt de temps i grans recursos econòmics. De fet, la carta d'occident per guanyar aquesta guerra és asfixiar econòmicament Rússia perquè no pugui mantenir la contesa, considerant que no s'atrevirà a fer servir les armes nuclears tàctiques. Ha quedat en evidència el paper de les potències aliades de Rússia. La Xina i l'Índia s'han posat de perfil i recullen les engrunes econòmiques en convertir-se en clients privilegiats del gas i el petroli rus barat, per continuar finançant el conflicte per part de Rússia.

L'objectiu de Rússia (i de la Xina) en aquesta guerra és dividir, acovardir i perjudicar Europa i ha quedat clara, almenys de moment, que la por existeix però està controlada, que la resposta és intel·ligent per proporcionada i que les conseqüències econòmiques de la guerra per a Europa, són de moment assumibles. La inflació té recorregut previ al desastre, en gran part pel fet que el miracle Draghi no va explotar a la cara.

Però les guerres i aquesta no n'és una excepció, es guanyen o es perden en funció dels límits que els contendents traspassen i aquí se succeeixen les incògnites.

Fins quan es mantindrà la unitat europea? Quant de temps Rússia podrà finançar la guerra? Què passarà si Rússia arriba abans al límit de no poder finançar la guerra, que Europa al seu, via degradació de la seva economia o pèrdua de la seva unitat? Estarà en aquest cas Rússia, disposada a fer servir armes nuclears tàctiques? (no vull imaginar que estigui disposada a fer servir armes nuclears estratègiques). I si passa el contrari, i si la resposta i resistència europea s'ensorra abans que la pressió russa? En aquest cas, hi haurà expansió territorial russa? Es quedarà sol a Ucraïna?

No ho volem reconèixer perquè costa de creure-ho i més d'acceptar-ho. La III guerra mundial ha començat. Una altra cosa diferent és que es materialitzi.

Hi ha dos pronòstics:

• 1.La resistència russa, amb el suport de la Xina i l'Índia s'imposa sobre la resistència europea, l'economia de la qual acaba degradant-se (cura amb les eleccions als Estats Units el 2024). En aquest cas la demanada d'influència d'Europa s'acceleraria, Rússia recuperaria gran part de la seva influència perduda i la gran beneficiada seria la Xina, que entraria a Europa com a Pedro per casa seva a nivell econòmic. A la Xina no li interessa destruir el mercat europeu. Li interessa dominar-lo, mentre que a Rússia, que pel seu PIB no pot competir en el pla econòmic amb la Xina a Europa, li interessa tornar a la influència anterior al 1990 al perímetre eslau.
• 2.Pot passar el contrari, que la resistència russa cedeixi abans que l'europea, materialitzada a través de l'OTAN i la política/econòmica a través de la UE.

En aquest cas s'obren dues opcions: una sortida digna per a Rússia sense menyscabar-ne l'orgull, a través d'una negociació intel·ligentment magnànima, encara que nauseabunda a nivell moral, sobretot per a Ucraïna - la gran perdedora d'aquesta guerra.

L'altra opció en aquest escenari és que Rússia faci servir el seu arsenal nuclear. Això és poc probable perquè la Xina no ho permetrà. No us interessa. Però la història també es construeix a partir de moments puntuals de bogeria. No pensem en aquest escenari. És molt poc probable. El més factible és que la guerra sigui llarga i conclogui quan Rússia es desgasti prou, com per anar a una taula de negociació. Estem encara lluny. Es permutarà pragmatisme a canvi d?una sortida per a Rússia i Europa taparà el seu nas.

Qualsevol altre escenari, sense ser apocalíptic, és nefast per a Europa.

Del que sens dubte és que el món no serà el mateix quan acabi la guerra i ens haurem exposat a una situació límit a escala global, com mai abans després de la II Guerra Mundial.

Ens juguem el futur a la guerra d'Ucraïna.