La ideologia de la sostenibilitat

Albert Molinos, alumne del Postgrau de Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles.

Jaime Batlle, director académico del Postgrau de Desenvolupament Directiu en Negocis Sostenibles.

-

Una de les preguntes més interessants que m'han sorgit en realitzar el Programa Postgrau de Desenvolupament Directiu de Negocis Sostenibles és si la sostenibilitat té ideologia o, fins i tot, si la sostenibilitat ha de tenir ideologia.

Avui dia, la sostenibilitat de manera genèrica es contraposa al desenvolupament i al manteniment dels models de negoci tradicionals, basats en esquemes de consum desenfrenat de recursos naturals i energia barata d'origen fòssil. Per contra, la producció sostenible cerca la utilització més eficient dels recursos, el produir més amb menys.

Al mateix temps, el consum sostenible implica un estil de vida més responsable: consumir menys i millor, allargar els cicles de vida, reutilitzar, reciclar. Per tant, el model sostenible d'economia verda cerca en última instància desvincular el creixement econòmic del consum d'energia i recursos. Ara bé, si es produeixen menys “coses” i es consumeixen menys “coses”, i això succeeix de manera global, sembla evident que afectarà el model liberal econòmic, basat en les lleis del mercat el que implica guanyar el màxim en el menor temps possible. De la mateixa manera, regions del planeta lligades a models de negoci i productius tradicionals, poden sofrir si la transició és brusca. És per això que existeixen àrees socioeconòmiques, on la transició a l'economia sostenible o verd genera un important rebuig.

La sostenibilitat no és d'esquerres ni de dretes, ni socialista ni liberal. Hauria d'entendre's com un compromís de la nostra generació amb les futures.

El debat està en com realitzar el trànsit sense sobresalts, per a passar d'un model econòmic actual insostenible, a un sostenible capaç de contribuir a detenir el canvi climàtic global, tenint en compte que la responsabilitat de l'escalfament global ho és dels països més industrialitzats del planeta.

Si entenem la política com una manera de fer les coses, la qual cosa implica una manera d'abordar els problemes de la societat, la sostenibilitat com a objectiu general i revertir el canvi climàtic com a meta concreta, passen a formar part de l'àmbit polític. I aquí veiem clarament com la política de dretes o liberal tendeix a negar el problema, com ocorre als EUA, on per a tenir opcions d'elecció en el costat republicà és condició indispensable negar el canvi climàtic.

Mentre que a Europa les posicions liberals tendeixen a un washing face amb clara tendència legislativa i d'influència com a lobby, mentre l'esquerra amb tots els matisos diferenciadors a un costat i a l'altre de l'atlàntic tendeix a apropiar-se del concepte mentre el connecta al “progressisme”, la redistribució de la riquesa i la igualtat social. Els moviments ecosocialistes fins i tot advoquen per una contracció de l'economia en nom de la sostenibilitat i la mitigació de l'escalfament global. No obstant això, quan la sostenibilitat o el canvi climàtic aterra amb mesures tan impopulars com reduir torns o tancar determinades activitats, per la sostenibilitat mediambiental, aquí la política d'esquerra tendeix a orientar-se a les necessitats a curt termini de les persones i no tant en la sostenibilitat mediambiental o el canvi climàtic. Resumint, la dreta nega el problema i l'esquerra l'utilitza.

Les polítiques woke i el greenwashing

En un món políticament tan polaritzat, on s'estan imposant els missatges polítics directes i immediats, l'associació ideològica dels postulats de la sostenibilitat i l'economia verda té un risc extrem. Té el risc aquests postulats siguin percebuts com “dels altres”. Les persones que es defineixen com a conservadores o liberals etiquetaran a la sostenibilitat com woke. Les persones d'esquerra percebran que qualsevol iniciativa en pro de la sostenibilitat afavorida per una multinacional, per honesta i impactant que sigui, són pur greenwashing.

Això ens porta a la conclusió que la política ha de ser part de la solució, no del problema. Les posicions negacionistes d'alguns països i governs són absolutament perjudicials en el mitjà i en el llarg termini, encara que puguin generar un rèdit electoral immediat. De la mateixa manera, les posicions legislatives maximalistes d'uns altres, pot provocar l'efecte d'espantar als actors econòmics i al capital, que potser pot acceptar enfocament possibilistes i progressius.

Les empreses són conscients del canvi de paradigma, i que els consumidors, cada vegada més, exigeixen un comportament molt més sostenible social i mediambientalment.

La solució, si n'hi ha, vindrà de la tecnologia i del mercat. Respectant el medi ambient en el seu vessant productiu (oferta), mentre la demanda -on està realment la solució- ha de tenir solucions a mà per a continuar consumint de manera altament conscient sense alterar el medi ambient i respectant les comunitats on es produeixen els béns.

Ens enfrontem a un problema molt seriós que no es pot abordar des de posicions polítiques conegudes. Cal confiar en la tecnologia i/o en un canvi de paradigma global i social, que avui és inviable per raons òbvies i que podem comprovar cada dia en obrir la premsa al matí.

Des de l'espectre polític fan falta líders que impulsin un canvi de consum sostenible, perquè la solució vindrà des del costat de la demanda com a factor regulador del mercat, que requerirà a les empreses béns de consum produïts de manera responsable, amb baix impacte i petjada de carboni sostenible, que respectin l'entorn i les comunitats on es produeixen aquests béns amb salaris dignes.

La sostenibilitat, un compromís generacional

Les empreses, en la seva gran majoria, són conscients del canvi de paradigma, i que els consumidors, cada vegada més, exigeixen un comportament molt més sostenible social i mediambientalment. És per això que la gran majoria tenen iniciatives de sostenibilitat més o menys ambicioses, dins d'una actitud possibilita.

Una altra solució és la sort, tan aleatòria com improbable. Que el canvi de paradigma vingui obligat per un factor global que obligui a una reducció del consum planetari. En realitat no seria més que avançar el resultat d'una forma més suau.

No, definitivament la política no és la solució. El nostre futur com a espècie i l'hàbitat que ocupem no hauria d'estar en mans de posicions ideològiques. La sostenibilitat no és d'esquerres ni de dretes, no és socialista ni liberal. La sostenibilitat hauria d'entendre's com un compromís de la nostra generació amb les generacions futures. I aquest compromís s'ha de consolidar, no en imposicions, sinó en acords i consensos entre els actors econòmics, consumidors, governs, societat civil, món científic.

Un compromís de les persones d'avui amb les persones del demà. Per aquesta raó, oblidem la ideologia, i confiem en les persones.