La política a.C. i d.C. (abans i després del Covid-19)

Toni Aira
-Membre del grup de recerca POLCOM de la UPF
-Director del Màster en Comunicació Política i Institucional a la UPF-BSM

Abans del coronavirus i després del coronavirus. De quan tot va ser posat a prova, una duríssima prova d'estrès que també tensiona les costures dels lideratges polítics contemporanis i que els fa tremolar a banda i banda del globus.

Un meme d'Internet, aquestes setmanes de confinament, contraposava un típic calendari setmanal i els seus habituals dies, amb un altre creat per a l'ocasió i que bàsicament comptava amb tres moments: ahir, avui i demà. El calendari setmanal, cap per avall, com totes les nostres vides de la nit al dia per culpa de l'Covid-19, i a partir d'aquí també amb el conjunt del calendari reformulat, si més no a nivell existencial, tal com ho havíem conegut fins ara.

Perquè si al segle VI, gràcies als càlculs del matemàtic, astrònom i monjo Dionisio El Exiguo, es van començar a comptar els anys a partir de el naixement de Jesús, abans de Crist (aC) i després de Crist (dC), les nostres particulars vides com atribolats ciutadans de principis de segle XXI és obvi que a partir del 2020 passarem a explicar-les amb un a.C. i un d.C. alternatius, abans del confinament i després del confinament. Però és que, a més, la nostra política, les seves maneres i els seus líders, també s'han donat de cara amb les seves particulars a.C. i d.C., abans del Covid-19 i després del Covid-19. Abans del coronavirus i després del coronavirus. De quan tot va ser posat a prova, una duríssima prova d'estrès que també tensiona les costures dels lideratges polítics contemporanis i que els fa tremolar a banda i banda del globus, abraçats com ho han estat des de fa tant de temps a l'imperi d'unes emocions de cop més a flor de pell que mai.

Tot això, per acabar-ho de complicar, en temps de difusió massiva i ràpida de fake news. I si bé la medicina és una ciència, és igualment cert que es presta a la desinformació, ja que les notícies que l'acompanyen no acostumen a ser categòriques. Els sona allò de la "segona opinió" que sovint busquem els ciutadans quan ens enfrontem a el diagnòstic d'un metge? Doncs això afecta les informacions sobre qüestions mèdiques. Partint d'aquesta base, amb aquesta tendència present, més en un moment crític, angoixant i ple d'incertesa, en un món dominat per la racionalitat, el lideratge institucional i polític, per mirar de superar el sot, hauria d'ajudar a superar-lo amb certeses i amb solucions pràctiques. Què això és més buscar herois que líders? No, si atenem a la definició mateixa de el concepte líder, que segons el diccionari de la RAE descriu en la seva primera accepció a la "persona que dirigeix ​​o condueix un partit polític, un grup social o col·lectivitat". Acció, direcció, confiança. No retòrica buida ni suma de desinformació o de temors. Però això, és clar, ho plantejo sobretot pensant en un món dominat per la racionalitat, no tant en les nostres societats addictes a l'imperi de l'emoció. No fins ara, com a mínim.

Que els canals oficials dels governs és evident que no són neutres, però la immensa majoria d'Executius mundials hagin aprofitat l'esclat de la crisi del coronavirus per portar l'aigua al seu molí.

Que els canals oficials dels governs és evident que no són neutres, però d'aquí a que la immensa majoria d'Executius mundials hagin aprofitat l'esclat de la crisi del coronavirus per portar l'aigua al seu molí només s'explica per la política de les emocions que dirigeix ​​partits i institucions a banda i banda del globus (amb honroses excepcions). Aquesta venda de fum, de gas emocional, que es dedica a projectar percepcions que massa sovint viuen realitat a banda. Podria ser que la crisi del coronavirus hagi fet col·lapsar amb aquesta tendència mundial?

Un popular anunci dels anys noranta de segle passat defensava que "la primera impressió és la que queda". En aquest sentit, com ha fixat l'esclat mundial de la crisi del coronavirus els principals líders polítics del globus a la retina de milions de ciutadans? Els ha retratat, és clar, a ells i les seves estratègies mainstream abans del coronavirus (a.C.). La comunicació política i institucional haurà d'estudiar-ho per saber si les societats postconfinament seran més exigents amb els seus representants públics i si això canviarà en alguna cosa l'exercici de la cosa pública, com a mínim en la construcció, explicació i projecció de la seva acció.

La comunicació política i institucional haurà d'estudiar-ho per saber si les societats postconfinament seran més exigents amb els seus representants públics i si això canviarà en alguna cosa l'exercici de la cosa pública.

Es superarà la fase de construcció de relat bàsicament a força de l'emissió de gas emocional? S'ha de fer més peremptori acompanyar (i si és possible, desplaçar) paraules d'aparença buida amb fets concrets que dotin de sentit d'utilitat a unes institucions que així és com s'haurien de justificara? El populisme que davant debats eteris pot viure del conflicte pel conflicte se sabrà identificar per capes àmplies de la població com una opció més que inútil nociva per a resoldre problemes de calat?

Institucions i líders erigits com a referència potent d'informació fiable i útil. Governants que tinguin discurs inspiracional, sí, però basat en fets (i dades) reals i tirant també de retòrica, sí, però clara i amb palpable vocació de servei públic. Lideratges entesos com a sensibles, no per sensiblers o sobreactuats sinó per empàtics amb la seva ciutadania i les seves circumstàncies. Representants públics que utilitzin el llenguatge, sí, no com a muralla contra els atacs sinó com a pont per l'entesa en l'essencial. Administradors del que és públic i electes que sàpiguen dosificar la seva presència pública, amb menys ansietat pel "sortir als mitjans" i amb més justificació del "per a què" fer-ho. Si la pandèmia del Covid-19 serveix col·lateralment per imposar la part positiva d'aquestes dicotomies, sens dubte política i ciutadania, a nivell glocal, a la fi i a la cap podríem esperar alguna cosa positiva de l'era després de la crisi del coronavirus. Caldrà estudiar-ho.