Emma Rodero
Professora i investigadora de l'Àrea de Comunicació
Directora del CCLab a la UPF-BSM
Durant aquestes setmanes de confinament generades pel COVID-19, des del CCLab de la UPF Barcelona School of Management, hem realitzat un estudi sobre els canvis que s'han produït en els hàbits d'escolta, consum i l'impacte psicològic de la ràdio, abans i durant la crisi.
En aquests moments d'incertesa, era important realitzar una investigació d'aquestes característiques perquè els mitjans exerceixen sempre un paper destacat en situacions conflictives. Les crisis provoquen canvis a diferents nivells -socials, culturals, econòmics- i és important que els mitjans de comunicació siguin capaços de respondre de manera efectiva. En aquest sentit, el mitjà radiofònic ha tingut sempre un paper rellevant en moments complicats. En el Dia Mundial de la Ràdio fa quatre anys, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon (2016) va tornar a recordar que "la ràdio pot ser un salvavides en temps de crisi i emergència. En societats devastades, assetjades per la catàstrofe o que necessiten notícies desesperadament, la gent troba en la ràdio la informació que salva vides". I així és com ha estat en moltes catàstrofes mundials. També a Espanya hem vist aquest paper protagonista de la ràdio, per exemple, en el cop d'Estat de el 23 de febrer de 1981 o en els atemptats terroristes de l'11 de març de 2004.
En contextos adversos com els esmentats, la ràdio és el mitjà que més avantatge aconsegueix sobre els altres, per quatre raons principals: és el mitjà més universal, senzill, accessible i fàcil de consumir. En primer lloc, perquè és el mitjà més universal. El mitjà radiofònic té una alta penetració en tots els països. Per exemple, als Estats Units, segons les dades de Nielsen, la ràdio arriba a més ciutadans a la setmana (al voltant d'un 94%), que cap altre mitjà, inclòs la televisió. No podem oblidar que la ràdio arriba on altres no poden, per exemple, a zones deprimides, locals o rurals. Aquesta alta penetració geogràfica es completa amb una penetració social important. No cal tenir estudis per entendre els missatges del mitjà, ni un alt nivell soci econòmic per escoltar la ràdio. En segon lloc, la ràdio és un mitjà tècnicament senzill. Gràcies a la simplicitat tècnica, el mitjà radiofònic és capaç de reaccionar de manera ràpida i d'oferir informació gairebé a el mateix temps que es produeix un succés. Per tant, s'adapta fàcilment a situacions que demanen un consum immediat d'informació. Ens podem quedar sense Internet, però la ràdio pot continuar emetent perquè amb prou feines necessita infraestructura tècnica per a funcionar. En tercer lloc, la ràdio és un mitjà accessible. El mitjà radiofònic es pot consumir a qualsevol hora del dia i de la nit i pot escoltar-se en qualsevol lloc. Per això, la ràdio ha tingut un paper protagonista en catàstrofes en les quals cap altre mitjà ha pogut cobrir el que passava. En quart lloc, la ràdio és un mitjà fàcil d'escoltar que no demanda atenció exclusiva. Això fa que, encara en situacions complicades, la ràdio pugui seguir acompanyant a les persones perquè l'escolta permet realitzar un altre tipus d'activitats a el mateix temps. Per tant, la ràdio és un mitjà que acompanya les persones en el dia a dia passi el que passi.
Però quin ha estat el comportament de la ràdio durant aquesta pandèmia del COVID-19? Per respondre aquesta pregunta es va realitzar una enquesta en la qual han participat 560 oients de ràdio, en una mostra estratificada segons les dades d'audiència radiofònica que ofereix l'EGM a Espanya. Els resultats han mostrat canvis en els hàbits d'escolta, de consum i especialment un important impacte psicològic de la ràdio en els enquestats.
En línies generals, la nota mitja sobre deu que aquests oients de ràdio li posen a la ràdio és bastant alta, gairebé un 8. Aquesta bona impressió es reforça amb la imatge que tenen de la ràdio. En general, aquesta impressió no ha canviat durant el confinament, tot i que gairebé la meitat afirma que ha canviat de forma positiva. Però, tot i que la ràdio hagi estat un mitjà gairebé perfecte per als consumidors, els enquestats consideren que l'experiència d'escolta encara podria millorar en alguns aspectes com: ser menys partidista, introduir menys publicitat, més entreteniment, concursos i programes nocturns interessants, ser més professional, menys futbol i, en general, més varietat de continguts.
En definitiva, aquest estudi reflecteix que efectivament els hàbits d'escolta i consum de la ràdio han variat. Durant el confinament, la ràdio s'està escoltant sobretot al saló, i cuina majoritàriament netejant o cuinant. També s'estan consumint més hores de ràdio, més emissores (de diferent signe ideològic) i més programes. Per a aquests oients, la ràdio es posiciona com el mitjà que millor està cobrint la informació sobre el coronavirus i el que consideren més creïble, més proper, el que més estimula la imaginació, més distreu i més redueix la solitud. En conjunt, els resultats d'aquest estudi permeten concloure que la ràdio torna de nou a tenir un paper protagonista en aquesta situació de crisi, com ho ha tingut al llarg de la història d'Espanya.
Referències
Emma Rodero (2020), "La radio: el medio que mejor se comporta en las crisis. Hábitos de escucha, consumo y percepción de los oyentes de radio durante el confinamiento por el Covid-19", El profesional de la información, v. 29, n. 3, e290306. https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.06