L’esport ha de liderar el canvi en l’emergència climàtica

Pel que fa a l'emergència climàtica “l'esport ha de liderar el canvi perquè és molt popular a escala mundial i per les grans expectatives que genera. Si no canviem les seves prioritats, els grans esdeveniments esportius ja no seran possibles” en un futur pròxim. Aquesta va ser la conclusió que va treure Alberto Carrio, secretari general i professor de la UPF Barcelona School of Management, al seminari La Sostenibilitat de l'Esport en l'Emergència Climàtica, que va tenir lloc ahir al Campus Ciutadella de la UPF.

“L'esport és una activitat social i empresarial que té un impacte indiscutible en el medi ambient”, va argumentar Carrio. “Avui en dia es fan moltes activitats a l'aire lliure, però no esperàvem situacions com les inundacions recents, que són un fet terrible per a tothom perquè es produeixen a tot arreu, inclosa Catalunya. Però, és realment una cosa nova?” es va preguntar.

“Fa uns anys les altes temperatures de més de 30 °C van interrompre l'Open d'Austràlia 2014. És impossible jugar a tennis en aquestes temperatures. El mateix va passar a l'Open dels Estats Units 2018 a Nova York, on van penalitzar la jugadora Alizé Cornet per treure's un moment la samarreta”, va afegir.

“Més tard, el 2019 es van cancel·lar moltes curses a l'hemisferi nord, la Copa del Món de rugbi al Japó es va interrompre a causa dels tifons i el Campionat del Món d'atletisme de Doha es va celebrar a temperatures entorn als 38 °C. El 2020, el fum dels incendis forestals va arribar a les pistes de tennis durant l'Open d'Austràlia i el 2021 les tempestes tropicals van causar estralls al Japó durant els Jocs Olímpics de Tòquio. És possible acollir aquest tipus d'esdeveniments en aquestes condicions? Potser hauríem de preveure el futur?” va preguntar Alberto Carrio.

La situació tampoc és millor per als esports d'hivern. Només cal tenir en compte l'impacte ambiental de la instal·lació de neu artificial en llocs que, fa només uns anys, estaven completament coberts de forma natural. Es preveu que els Milà Cortina 2026 siguin els primers jocs olímpics d'hivern sostenibles, però falta molt perquè els problemes es resolguin, com ho demostra el fet que la candidatura Pirineus-Barcelona 2030 va ser fortament qüestionada per la població local a causa de l'impacte esperat de l'esdeveniment en els espais naturals.

Pel que fa a l'esport més popular del planeta, el futbol, els organitzadors alemanys de la Copa del Món 2006 van iniciar el compromís amb el canvi climàtic, però la  inversió de mig milió d'euros en tecnologies d'estalvi energètic i d'aigua va quedar-se curta. Posteriorment, la FIFA va pagar per compensar les emissions dels tornejos de 2010 i 2014 i va incorporar criteris ambientals als processos de licitació per a les Copes del Món de 2018 i 2022. De fet, la Copa del Món de Qatar va prometre ser neutra en carboni, però en la pràctica va distar molt de la realitat: sembla que les emissions estimades, entre 3,8 i 9,6 milions de tones, van establir un nou rècord mundial.

Els esforços internacionals per aplicar el pensament sistemàtic i la urgència política al problema inclouen el Marc de l'Esport per a l'Acció Climàtica de les Nacions Unides, que insta les organitzacions a prendre mesures sistemàtiques per reduir les seves emissions de carboni i arribar a la neutralitat climàtica l'any 2050. Malauradament, aquest marc no té objectius, ni mecanismes de control i, el més important, té un sentit de la urgència inadequat. Per exemple, a Europa la DFB i la FA anglesa s'han unit a la xarxa, però ni la Bundesliga ni la Premier League ho han fet. A Espanya, La Liga s'hi ha incorporat, però no la Federació Espanyola de Futbol.

“No n'hi ha prou amb prometre que seràs clar: de fet, has de ser clar”, va concloure Alberto Carrio, que va suggerir l’ús de sancions com a possible camí a seguir (amb la reinversió en sostenibilitat dels diners recaptats de les sancions). “El problema és que s’acaba el temps i cal fer grans passos”, va afegir.