La mediació comença el tràmit parlamentari com a instància prejudicial

Javier Wilhelm
Director del Màster en Mediació Professional
Director de la Càtedra de Mediació Ciutadana 
__

El passat 12 d'abril, el Consell de Ministres va aprovar la nova Llei d'Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia com a part de les mesures impulsades per "passar d'un model judicial del segle XIX a un de transformador adequat al segle XXI i fer que el sistema de Justícia sigui més àgil, eficient i sostenible", tal com va manifestar la ministra de Justícia, Pilar Llop. 

Una de les novetats més destacables és la introducció dels Mitjans Adequats de Resolució de Conflictes (MASC), amb què es pretén canviar la cultura de la confrontació per la promoció del diàleg i usar formes més precises en la resolució de conflictes. Aquest nou mecanisme està pensat com a element de cohesió social perquè la ciutadania pugui participar de forma activa i sigui protagonista de la solució de les seves disputes, procurant que es faci de forma prejudicial i havent provat vies com la mediació o altres mètodes ADR com a condició prèvia per entrar en seu judicial per a assumptes civils i mercantils a tot l'Estat. 

La normativa pretén dotar la ciutadania de mecanismes perquè sigui protagonista de la solució de les seves disputes de forma prejudicial i a través de vies com la mediació

En aquest sentit, la normativa destaca que abans d'interposar una demanda caldrà acreditar que les parts han provat la mediació, la negociació, la conciliació o l'opinió d'un expert independent (que podríem entendre com a mecanisme arbitral) per procurar satisfacció, qualitat i agilitat en la resolució de conflictes interpersonals. Així mateix, anticipa incentius com a exempcions fiscals i que els acords tinguin un valor legitimat pel sistema de Justícia, essent vinculants i de títol executiu. 

Implantació a tota la societat

Tanmateix, els professionals de la mediació manifestem certa preocupació per la manera com s'està pensant la implantació estatal d'aquest canvi de paradigma i confiem que es treballi en seu parlamentària tenint en compte les diferents realitats i velocitats amb què s'ha implementat la mediació en els diferents territoris de l'Estat. 

El repte per a la seva efectivitat serà transformar l'eventual regulació en una política pública capaç de ser permeable a tota la societat, promovent l'accés real de la ciutadania als sistemes alternatius de justícia, amb lideratge polític i dotació pressupostària  perquè la implementació arribi a cada racó del país. L'horitzontalitat de la democràcia ha de ser un dret efectiu de la ciutadania per poder-la bastir d'eines i mecanismes per a la cohesió social i la implantació de la cultura del diàleg i la pau social. 

Invertir en la cultura del diàleg i la convivència implica esforços i diners, però no fer-ho surt caríssim

De la mateixa manera, els professionals considerem que la conjuntura actual podria ajudar a posicionar-nos com un país de referència en matèria de mediació, on el diàleg i la recerca de consensos fossin transversals en tots els nivells de la societat. On planificar una política universal, mantinguda en el temps, accessible i construïda d'acord amb un ampli consens amb diferents actors tècnics, acadèmics i polítics fos real, i que comptés amb la flexibilitat necessària per poder adaptar-se als constants canvis de la societat. On promoure una cultura del diàleg i l'escolta -més que de la imposició d'idees-, on es treballés per la desjudicialització dels conflictes i de la vida quotidiana, portant als jutjats només allò que realment fos necessari per a l'àmbit adjudicatiu. On es planifiquessin accions per a la prevenció de l'escalada de la conflictivitat i es promovés la convivència. 

Invertir en la cultura del diàleg i la convivència implica esforços i diners, però no fer-ho surt caríssim.