La DSA entra en vigor per canviar les normes reguladores dels mercats i les plataformes digitals

Rodrigo Cetina
Associate Dean for Education & Academic Affairs
Coordinador del Màster en Polítiques Públiques i Socials
__

A tomb de l'entrada en vigor de la Llei de Serveis Digitals (DSA), el dilluns 24 d'octubre vaig unir-me al grup d'experts del Parlament Europeu, a Brussel·les, per debatre els detalls del paquet legislatiu –ja publicat en el butlletí oficial de l'ens supraestatal– i de les respostes reguladores a la desinformació. 

Juntament amb la Llei de Mercats Digitals (DMA), la DSA canviarà dràsticament les regles reguladores dels mercats i les plataformes digitals, com altres serveis, a la Unió Europea, garantint així una competència justa al territori i augmentat les possibilitats de tria per als usuaris europeus. 

La DSA canviarà dràsticament les regles reguladores dels mercats i les plataformes digitals a la UE, garantint-hi una competència justa

D'una banda, el paquet legislatiu en el seu conjunt pretén generar el marc que permeti les empreses tecnològiques europees prosperar i ser més competitives en l'àmbit digital mundial. Pretén també trencar amb el domini dels grans actors estatunidencs i xinesos, imposant normatives més estrictes per limitar el que poden fer dins el mercat únic de la UE i creant les condicions per proporcionar a les empreses de la Unió l'avantatge competitiu que necessiten per créixer.

De l'altra, la nova llei també representa un canvi de paradigma, ja que es passa d'un model d'autogovern a un model en què els governs nacionals i la Comissió Europea desenvoluparan un paper central com a responsables d'aplicar normes més estrictes. Però, alhora, continua deixant espai a la cooperació publicoprivada, car el govern intern de les plataformes continuarà essent clau, encara que ara la supervisió governamental sigui superior, sobretot pel que fa a la protecció dels drets fonamentals digitals, els mecanismes de transparència i rendiment de comptes, i la garantia que les empreses tecnològiques identifiquin, anticipin i minimitzin els danys que puguin ocasionar.

El paquet legislatiu permetrà les empreses tecnològiques europees prosperar i ser més competitives en l'àmbit digital global, ja que es pretén trencar amb el domini estatunidenc i xinès

La DSA també s'assegura que les plataformes en línia molt grans (VLOP) tinguin un conjunt de normatives específiques i separades, car tenen més recursos per combatre els danys i més quota de responsabilitat en la seva generació. El fet de disposar de legislacions diferenciades per a empreses de diferents mides serveix, alhora, per garantir que els serveis digitals europeus més petits puguin continuar essent competitius en el mercat i poder créixer. 

Una "constitució digital" per a Europa

Durant les nostres sessions, la DSA es va descriure pels funcionaris del Parlament i del Consell Europeu com a una "constitució digital" per a Europa. Naturalment, la protecció dels drets fonamentals reconeguts en l'acquis communautaire és un objectiu de la DSA, però en aquest cas, "constitució digital" també fa referència a l'ordenació de la distribució del poder digital, a establir controls i equilibris, i a generar estructures de vigilància i de responsabilitat. També fa al·lusió al fet que la normativa servirà de base per a una legislació horitzontal que repercuteix en tots els àmbits dels serveis digitals dins de la UE. Això significa que la DSA és el fonament de la regulació sectorial en l'espai digital i que els seus impactes es notaran progressivament en els pròxims anys, quelcom que certifica que aquest és potser l'esforç més ambiciós vist fins ara per regular els serveis en línia. 

Concretament, la DSA se centra en quatre àrees principals: 

1. Normes de moderació de continguts que incloguin mecanismes de reparació
2. Obligacions de transparència, inclosa la transparència algorítmica
3. Obligacions d'avaluació de riscos per garantir que les plataformes protegeixin drets fonamentals com la llibertat d'expressió
4. Les normes de govern intern de la plataforma estan subjectes a la supervisió governamental de les autoritats nacionals o, en el cas de les VLOP, de la Comissió Europea

Crec que la DSA pot alterar dràsticament el panorama regulador digital a la UE, quelcom que comporta un conjunt específic d'oportunitats i desafiaments per a les empreses tecnològiques del territori. És clarament una oportunitat per al creixement i la consolidació de les petites i mitjanes empreses tecnològiques europees i que només líders reflexius amb les habilitats de lideratge i els coneixements tècnics adequats –com els que formem a la UPF Barcelona School of Management– seran capaços d'aprofitar.

Oportunitat per a les PIMES tecnològiques europees

Per dotar aquests líders del que necessiten, és clau comptar amb acadèmics a l'avantguarda de recerca i compromesos amb la formació de la pròxima generació de directius, i això és precisament el que tenim a la nostra escola. Per descomptat, els advocats, jutges, auditoris i altres experts legals amb els coneixements especialitzats necessaris en aquesta nova regulació digital tindran un paper cabdal i, per sort, programes com el nostre Màster Universitari en Advocacia tenen un pla d'estudis innovador que situa la UPF-BSM en una posició única per formar els experts. 

La DSA és potser l'esforç més ambiciós vist fins ara per regular els serveis digitals 

Durant les sessions, també vam debatre sobre les normes relacionades amb la moderació de continguts i la responsabilitat de les plataformes, i vam comparar-les amb el que es fa en altres llocs. També vam abordar la necessitat de comptar amb experts en auditoria i dret, que desenvoluparan un paper fonamental en l'aplicació de la DSA. Crec que serà especialment interessant veure qui escull cada país pel que fa a l'autoritat nacional que supervisarà el compliment de la llei, ja que també caldran diferents nivells d'experiència en els nombrosos aspectes de les plataformes i mercats digitals que cobreix la legislació. 

La trobada, a què van sumar-se col·legues de la Facultat de Comunicació i de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid, va ser organitzada per l'eurodiputada Isabel Benjumea i el suport del PPE al Parlament Europeu.