Quan la universitat va vèncer el franquisme

L'any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com la Caputxinada. Era el resultat d'anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l'esperó per a l'establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l'oposició democràtica. El PSUC sortia així de l'isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l'Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d'unitat de les forces democràtiques.

Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d'Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l'SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l'organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit. El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic.

La UPF Barcelona School of Management ha acollit aquest dimarts 23 de març la presentació del llibre Quan el franquisme va perdre la universitat. El PSUC i el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Curs 1965-1966 amb els autors i protagonistes dels fets: Andreu Mas-Colell, exconseller de la Generalitat de Catalunya i catedràtic emèrit de la UPF; Pau Verrié exdirector general de l'IDEC-UPF; Albert Corominas, catedràtic emèrit de la UPC; Pere Gabriel, catedràtic emèrit de la UAB; Joan Clavera, exdegà de la facultat d'Economia i Empresa de la UAB i Salvador Jové, exeurodiputat. L'autor Esteve Lamote de Grignon, responsable de programes de salut des dels anys 80 a la Junta de Andalucía, no ha pogut acudir a l'acte.

El degà de la UPF-BSM, Oriol Amat, ha donat la benvinguda a l'acte a l'auditori de l'Escola remarcant "l'honor i el plaer" que és per a la UPF-BSM rebre els autors d'aquest llibre. "Es pot comprovar que al 66 hi va haver una bona collita, veient la trajectòria que heu tingut. La missió de la Universitat Pompeu Fabra i de la UPF-BSM és formar persones, ciutadans i professionals. I el llibre que es presenta té molt a veure amb aquestes dimensions", ha afirmat Amat, qui, a més ha volgut "agrair el camí que els autors van obrir".

L'acte ha prosseguit amb les paraules dels autors. Ha començat Pau Verrié, exdirector general de l'IDEC-UPF i editor de l'obra publicada per l'Editorial Base. Verrié ha remarcat que "aquest és un llibre col·lectiu, una cosa poc habitual, 56 anys després tots hem fet un llibre reflexionant sobre el projecte que vam tirar endavant". L'exemplar està compost per una introducció signada per tots, un capítol per cadascú enfocat des de la responsabilitat dins del comitè d'estudiants i una cronologia, una ressenya biogràfica de cadascú i els sis números de la Revista Universitat publicades durant aquell curs. Verrié afirma que aquest llibre "vol situar el Sindicat Democràtic no com un fet puntual, sinó com un fet en la lluita universitària i que va continuar després de nosaltres".

Després d'agrair l'assistència com a públic dels més de 25 antics militants del PSUC, anteriors i posteriors a la seva època, ha agraït i valorat la feina feta per "millorar la universitat i el país".

Geografia de la clandestinitat

Ha seguit parlant José Luis Martín Ramos, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ha repassat des del seu camp d'expertesa el llibre. "El llibre descriu una geografia de la clandestinitat, una geografia sentimental i intensa", ha dit.

"Aquest és un llibre indispensable, l'únic retret que li faria és que hagi trigat tant a sortir i per tant la historiografia, la divulgació i la memòria hagin trigat a incorporar el que aporta aquesta memòria: el paper del PSUC i el seu paper en el salt polític del país", ha afegit. L'expert ha recalcat que l'obra compta amb un "títol molt encertat, el règim va perdre la universitat, va quedar derrotat, en aquells anys en què el sindicat va néixer a Barcelona i després es va estendre per les altres universitats del país".

"El llibre té set aportacions sinceres i molt representatives de la personalitat de cadascú, que va desenvolupant una història coherent i marca els moments clau que va fer que la dictadura fos derrotada a la universitat i s'iniciés un procés de ruptura", ha afegit recordant que "la universitat no va ser reconquerida pel règim i tot i que el sindicat va desaparèixer, les seves conseqüències van continuar".

Set autors, set capítols

L'exconseller de la Generalitat de Catalunya i catedràtic emèrit de la UPF, Andreu Mas-Colell, ha pres la paraula seguidament per enumerar les decisions que ell creu clau per a l'èxit de la Caputxinada, entre els quals destaca "reaccionar a l'encerclament per part de la policia cridant a la vaga general. La resposta va ser impressionant, sobretot liderada per estudiants poc mobilitzats, això va ser prova de la profunditat del moviment".

Verrié també ha parlat del seu capítol, sobre l'estructura del sindicat, que va arribar a tenir un centenar de membres: "Teníem un projecte clar, volíem posar un Sindicat Democràtic per a la defensa dels drets dels estudiants, no només per a l'agitació política. Els estudiants veuen llavors en el PSUC la millor eina de lluita contra el franquisme".

Corominas ha comentat la política sindical universitària del PSUC: "El moviment estudiantil creixia a tota Espanya i sobretot a Madrid mentre el PSUC impulsava el moviment perquè avancés sense fragmentar-se". Per la seva banda, Gabriel ha parlat sobre la propaganda del partit i la seva relació amb l'efervescència dels estudiants universitaris; seguidament Clavera ha apuntat en la seva intervenció la voluntat que "aquest llibre els nostres fills o néts entenguin què van fer els universitaris contra la dictadura amb la creació d'un espai de llibertat a la universitat, creixement del PSUC i l'esperança d'un moment millor tot i el franquisme".

Jové, que signa el darrer capítol del llibre, ha clos l'acte explicant les dificultats per implantar el sindicat d'estudiants de la constitució del sindicat: "La repressió va acabar amb el sindicat, però quan vam rebutjar l'intent d'assimilació per part del franquisme, vam aturar tots els intents del règim d'assimilar sindicats d'estudiants. Llavors la universitat desconnecta del franquisme. Qui va perdre la batalla va ser el franquisme”.