Lliçons d''El Príncep' de Maquiavel per a un directiu contemporani

Carles Ramió
Catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra

Director Acadèmic del Màster en Govern i Gestió Pública a l'Amèrica Llatina de la UPF Barcelona School of Management

-

• Maquiavel, partint d'un realisme i utilitarisme polític esquinçadors, proposa un conjunt de directrius i consells pràctics per a formular un conjunt d'atributs vinculats al lideratge.
• Els camins del bé comú i de la defensa de l'interès general o les senderes de l'ètica directiva no sempre transiten per terres tranquil·les i cal fer front amb determinació i sentit de la realitat els conflictes d'interessos, les inconsistències i les captures interessades de caràcter individual o corporatiu.
• Maquiavel no era maquiavèl·lic, sinó un pensador fi, sofisticat, realista, sincer i, per això, amb un compromís humanista íntegre i, en conseqüència, contradictori.

El Príncep és un text breu però ampli i complex pels temes que abasta. Es pot dividir en dues parts. La primera (capítols I al XIV) ve a ser un tractat de ciència política de caràcter comparat sobre models de govern, amb anàlisis històriques i dels sistemes polítics coetanis a l'autor. Analitza i compara els diferents tipus d'Estat (repúbliques versus principats i dins d'aquests els hereditaris, els nous, els mixtos i els eclesiàstics) i les formes d'accés al poder (per la virtut, per la fortuna, per les armes, per mitjà de crims o pel favor del poble o dels poderosos). Finalitza aquest apartat amb un tractat de caràcter militar com un dels fonaments sobre el qual s'edifica un Estat. La segona part del llibre (capítols XV a XXV) és la més coneguda i divulgada on Maquiavel presenta uns consells (recomanacions) de caràcter polític i moral als prínceps per a aconseguir i mantenir-se en el poder. Aquest bloc seria l'equivalent a un actual manual de coaching per a dirigents públics i directius privats, i així és utilitzat en escoles d'alt govern i en escoles de negocis. En aquest apartat es realitzarà un sintètic i modest exercici dialèctic sobre la potencialitat i vigència dels postulats de Maquiavel en la realitat institucional contemporània.

Maquiavel desenvolupa en la seva obra El Príncep algunes competències necessàries en un bon líder. Intentem aplicar aquestes qualitats en el nostre context temporal i institucional

Maquiavel, partint d'un realisme i utilitarisme polític esquinçadors, proposa un conjunt de directrius i consells pràctics per formular un conjunt d'atributs vinculats al lideratge sense la menor preocupació per una concepció escolàstica de la moralitat. No parteix de valors ètics clars per a generar un model normatiu de líder, sinó que articula els seus consells sobre dues crues realitats: la naturalesa real dels homes i l'escenari i joc reals de la política. Un exercici de realisme social i polític en estat pur sense cap mena de concessions a postulats de caràcter dogmàtic. Per tant, els seus consells, la seva construcció normativa es presenta sense guarnició, sense matisos que endolceixin els seus postulats. Aquesta absència d'ingredients balsàmics ho justifica amb una gran solvència: "Pero siendo mi intención escribir algo útil para quien lo lea, me ha parecido más conveniente buscar la verdadera realidad de las cosas que la simple imaginación de las mismas. Y muchos se han imaginado repúblicas y principados que nunca se han visto ni se ha sabido que existieran realmente; porque hay tanta diferencia de cómo se vive a cómo se debe vivir, que quien deja lo que se hace por lo que se debería hacer, aprende más bien su ruina que su salvación: porque un hombre que quiera en todo hacer profesión de bueno fracasará necesariamente entre tantos que no lo son" (El Príncep, capítol XV).

Sóc conscient que les reflexions que aquí s'exposaran impliquen fer perillosos malabarismes, ja que s'intenta combinar una visió ètica de l'exercici del lideratge públic amb una dimensió realista i pràctica. Crec que val la pena aquest modest intent, ja que emprendre aquests dos camins per separat només condueixen a la insatisfacció sigui aquesta d'índole pràctica, ètica o ambdues alhora.

Entre els capítols XV i XXIII d'El Príncep, Maquiavel desenvolupa algunes competències necessàries en un bon líder. Intentem aplicar aquestes qualitats en el nostre context temporal i institucional: (l'administració pública contemporània i l'exercici de la seva funció directiva) (Ramió, 2015). Per a realitzar aquest experiment hem seleccionat cinc de les qualitats que exposa Maquiavel:

• la saviesa
• la sinceritat
• la benevolència
• la disciplina
• la fortuna

Descarrega't l'article complet

El Príncep de Maquiavel i la UPF Barcelona School of Management

Aquest article forma part de l'epíleg de la publicació d'El Príncep de Maquiavel realitzada per la UPF Barcelona School of Management, en una edició pròpia i exclusiva amb el text en italià i una traducció a l'espanyol d'Helena Puigdomènech. La publicació incorpora una nota de Javier Aparicio Maydeu, delegat de Cultura i Catedràtic de Literatura de la UPF, un pròleg a càrrec d'Annalisa Mirizio, professora de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona i l'epíleg de Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra. La UPF Barcelona School of Management va posar en marxa, el 2017, un projecte literari ambiciós que convida a tots els seus professors, estudiants i comunitat a sentir-se interpel·lats pels clàssics literaris, al costat de les aportacions acadèmiques que ens obren a nous significats i interpretacions en les diferents àrees de coneixement i en el context actual. En 2017 va publicar Bartleby, l'escrivent d'Herman Melville, el 2018 va ser Càndid o l'optimisme de Voltaire i aquest curs s'ha produït el tercer volum de la col·lecció amb El Príncep de Maquiavel.