Llums i ombres en època de coronavirus: hauríem d'enyorar el Segle de les Llums?

Salvador Estapé
Professor de la UPF Barcelona School of Management
Vicedegà de professorat

El creixent menyspreu per la ciència i l'expertesa ens porta cap terrenys extremadament perillosos. En efecte, són espais on la ciutadania pot tenir dificultats importants per separar fake news i mentides de la veritat.

Un perill creixent en la política actual a nivell mundial és el rebuig voluntari cap a les idees dels experts, a la comunitat acadèmica i a la ciència en general. Aquest fet el podem observar quan veiem presidents de govern que neguen la ciència sobre el canvi climàtic i es queden tant amples, o presidents que s'escolten més a militars i polítics que a científics i experts a l'hora de fer front a l'emergència sanitària provocada pel coronavirus.

Aquest creixent menyspreu per la ciència i l'expertesa ens porta cap terrenys extremadament perillosos. En efecte, son espais on la ciutadania pot tenir dificultats importants per separar fake news i mentides de la veritat. Encara més, ens allunya de la concepció del món, basada en els fets i inspirada pels ideals de la raó, la ciència, l'humanisme i el progrés, com ens recorda Pinker en un dels seus recents llibres^[1]. Es pot tenir, i probablement calgui, un debat públic ben informat sobre les millors mesures per fer front a l'actual crisi sanitària i econòmica. Però aquest debat serà molt més difícil si personatges públics, inclosos líders polítics, promouen versions incorrectes i enganyoses de termes analítics i científics altament rellevants.

Es trist i lamentable veure com empreses locals es posen en marxa ràpidament a dissenyar i fabricar respiradors i altre material sanitari i no el poden subministrar davant la lentitud de l'administració en les homologacions.

L'augment del coneixement col·lectiu sobre la naturalesa i el seu entorn forma part de l'essència dels països moderns. Es trist i lamentable veure com empreses locals es posen en marxa ràpidament a dissenyar i fabricar respiradors i altre material sanitari i no el poden subministrar davant la lentitud de l'administració en les homologacions. O altres que amb capacitat de distribuir milions de proves de la COvid-19 per tot el mon, son simplement ignorades per les nostres autoritats. Com s'estén la manca d'equips de protecció, de proves ràpides, etc? Davant d'aquests fets i molts altres, m'ha vingut al cap una publicació recent d'un dels historiadors econòmics contemporanis més importants, Joel Mokyr. Es tracta de A Culture of Growth, i el voldria compartir perquè crec que ens aporta llum sobre alguns fets preocupants que estic observant aquest darrers temps^[2].

Mokyr ens mostra com la Il·lustració va tenir implicacions fonamentals per al progrés científic i tecnològic. L'auge de la Il·lustració a finals del segle XVII va ser la culminació d'un llarg procés de canvi intel·lectual que es va produir durant segles. Aquest intercanvi d'idees va ser un esdeveniment crucial. Tanmateix, Europa ni estava millor preparada ni era una societat més dinàmica que altres societats euroasiàtiques. De fet, durant un cert període de temps els canvis culturals van tenir lloc de manera gairebé independent dels canvis en el comerç, la urbanització i el propi creixement econòmic. En mica en mica, però, aquests canvis culturals van anar retroalimentant l'economia en una direcció i amb una magnitud que ningú mai abans s'hauria imaginat.

Va ser la il·lustració una condició necessària o suficient per al gran avenç que va provocar l'explosió d'un creixement econòmic sense precedents i l'aparició de l'economia moderna?

Va ser la il·lustració una condició necessària o suficient per al gran avenç que va provocar l'explosió d'un creixement econòmic sense precedents i l'aparició de l'economia moderna? Sincerament, no ho sabem, i potser no ho sabrem mai. Però el que si sabem és que l'estancament es produeix quan l'statu quo bloqueja els avenços a través de diversos mitjans al seu abast, des de l'amenaça de perseguir els herètics fins a la crema de les seves obres, passant per mecanismes més subtils i efectius, com les meritocràcies on la clau de l'èxit personal és la submissió acrítica al coneixement heretat del passat. Malauradament avui assistim al linxament públic de determinats científics o polítics simplement perquè s'atreveixen a opinar diferent de la versió oficial.

Ens recorda l'autor que la correcta manera de veure l'auge de la ciència i la tecnologia modernes és considerar-la no només com la continuació natural de la cultura antiga, medieval i renaixentista, sinó també, paradoxalment, com la seva repudiació. No hi ha res inexacte sobre aquest gir d'esdeveniments; de fet, és un resultat lògic. Altrament pensadors com Newton i Spinoza podrien haver quedat silenciats, i la Il·lustració no hagués emergit.

Imaginem-nos que en lloc de la comunitat descentralitzada i vibrant de científics i inventors hagués existit una societat dirigida per una administració central en la qual el progrés tecnològic fos el producte de funcionaris recolzats i sostinguts per una burocràcia, encara que fos una burocràcia benintencionada i orientada al progrés. Podria una organització d'aquest mena haver donat lloc al món modern sense res que s'assemblés a la Il·lustració? Hauria estat possible que un conjunt d'institucions totalment diferents haguessin creat una economia moderna? Mokyr ho posa en dubte, més aviat ens hauríem trobat amb més corrupció, cobdícia i comportaments "oportunistics".

En definitiva, la Il·lustració va implicar dos idees altament innovadores i complementàries: el concepte de coneixement i la comprensió de la naturalesa. Ambdues poden i ens haurien de servir per avançar en les condicions materials de la humanitat, i, encara més, en la creença que el poder i el governs no existeixen per servir l'statuo quo polític i econòmic, sinó a la societat en general. Avui més que mai, paga la pena no perdre-ho de vista.

Referències