Xarxes socials i capacitat d'adaptació: tendències de futur de la comunicació política

Quan falta poc menys d'un mes per a les eleccions municipals i autonòmiques del proper 28 de maig, i en el marc del desè aniversari del Màster en Comunicació Política i Institucional (MCPI) de la UPF Barcelona School of Management, l'Escola va organitzar recentment “el debat electoral sense candidats”, un diàleg a sis bandes entre assessors polítics que s'han format al MCPI de la UPF-BSM.

Els participants van ser el consultor Jordi Crisol, la responsable de xarxes socials de Valents Claudia Chueca, el primer tinent d'alcalde del Vendrell pel PSC Christian Soriano, la periodista Berta Soler, la tècnica de comunicació per a la campanya Cuidem BCN Maria Moreno i el tècnic del Departament de Comunicació i Imatge d'ERC Pep Descals, que van revelar bona part de la rebotiga d'una campanya política i els aspectes imprescindibles que cal tenir en compte durant un període electoral com el que s'acosta. Van donar la benvinguda i van coordinar l'esdeveniment els directors acadèmics del Màster, els periodistes Toni Aira i Carles Pont.

A la pregunta de quins conceptes i tècniques apresos durant el Màster els havien resultat més útils per a la seva aplicació durant una campanya electoral, Jordi Crisol va destacar “la manera d’invertir temps en l'anàlisi per segmentar missatges i accions polítiques correctament”, a la qual cosa va afegir que el veritable èxit d'una campanya és “impactar a la vida quotidiana de la gent”; per la seva banda, mig de debò mig de broma, Claudia Chueca va respondre que els viatges que, en haver cursat el programa l'any 2020, no va poder realitzar, així com l'ús de les xarxes socials.

Christian Soriano va recordar l'aplicació pràctica del Màster de la UPF-BSM i com va aprendre-hi a “crear percepcions per crear un entorn favorable per aconseguir vots” perquè, citant Henry Kissinger, “les coses no són com són, sinó com la gent percep que són”. Segons Berta Soler, “els professors” i “els dos elements més importants, l'estratègia i el missatge” són allò amb què més es queda del seu pas per les aules. Per a Maria Moreno seria més aviat “la planificació i saber adaptar el discurs segons les persones a qui ens estiguem dirigint”, mentre que per a Pep Descals, el més important són “les coses del dia a dia”.

Les tendències de futur

Pel que fa a les tendències de futur de la comunicació política, les xarxes socials van ser el concepte més esmentat, cadascuna amb un públic diferent; en aquest sentit, algunes de les iniciatives recents que es van citar van ser els canals de WhatsApp o els comptes a TikTok que han obert alguns candidats, que ja no només estan dirigits als més joves, sinó a tothom. A aquestes tendències, Jordi Crisol va afegir “la capacitat de ser versàtil i adaptar-te”, cosa amb què Christian Soriano no només va coincidir, sinó que va il·lustrar amb un contraexemple: el dels candidats Abel Caballero i Xavier García Albiol, que “van arrasar a les municipals” a les seves respectives ciutats de Vigo i Badalona, però van fracassar quan es van presentar a les eleccions autonòmiques pel seu “perfil més localista”.

Pep Descals va afegir que un element molt important és que “l'equip estigui plenament cohesionat i sigui solidari, que hi hagi un bon ambient, perquè per saber reaccionar, tu sol no arribaràs a tot arreu”.

Els sis convidats constitueixen, de fet, tan sols una petita part dels més de 150 participants que ha tingut el Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-BSM al llarg dels seus deu anys d'existència: un programa que, tal com es va poder comprovar durant el debat, compta amb una base teòrica robusta, però també amb una gran aplicabilitat pràctica i un acompanyament que va més enllà de les aules. En definitiva, un màster que cerca professionalitzar aquest art que és la comunicació política. Perquè, com va dir Josep Tarradellas i es va esmentar al final del debat: “a la política es pot fer de tot menys el ridícul”.