La solidaritat femenina, clau en processos de mediació

Maria Munné
Directora del Màster en Mediació Professional de la UPF Barcelona School of Management

-

Les estratègies mediadores que al llarg del temps han desenvolupat les dones a l'esfera privada són essencials per a aquesta professió

El primer model de mediació, conegut com a mediació tradicional lineal, hereu de la negociació per interessos de l'escola de negocis de Harvard, fa temps que està qüestionat per respondre a una forma d'encarar la resolució de conflictes masculina, occidental i d'un nivell de cultura massa elevat, destinat tan sols a persones que coneixen els seus interessos i els saben defensar.

Quan explico les crítiques a aquest model als meus estudiants i vull que entenguin fàcilment el perquè d'aquesta crítica, ho exemplifico amb les nostres àvies –ara ja, sovint, de les nostres besàvies. Els explico que aquestes senyores que quan servien el dinar a taula, pràcticament mai no s'hi asseien, que repartien el menjar per a tothom i, finalment, si en quedava, se'n posaven la ració més petita i més lletja, difícilment podien seure en una taula de mediació i negociar pels seus interessos. L'etern estereotip femení i maternal en què havien estat educades no els permetia expressar ni defensar els seus propis desitjos: únicament se les autoritzava a tenir desitjos familiars i de grup consanguini amb tota la força.

El factor emocional en la mediació

Recordo quan, en les meves primeres mediacions, el supervisor masculí m'advertia de no sensibilitzar-me davant el plor, menyspreant-ne el contingut i l'expressió.Però en moltes mediacions familiars i organitzacionals vaig veure com, quan la dona estava obligada a parlar al mateix nivell de comunicació que l'home a partir d'indicacions d'igualtat i d'equitat del conductor, la mediació arribava a un punt mort, encallat i de desentesa.

Generalment, quan la dona podia mostrar la seva impotència i la seva sensibilitat, podia començar a plorar, i era aleshores quan la tensió es rebaixava i la relació ressuscitava, fluint d'una manera diferent i millor.

Generalment, quan es mostren els sentiments i es pot començar a plorar, la tensió es rebaixa i la relació ressuscita, fluint millor

Aquesta observació en els meus inicis com a mediadora, ja fa més de 20 anys, em va fer pensar que aquesta expressió dels sentiments i de sensibilitat a través del plor no la podia separar i fer fora del procés tal com se'm demanava, ja que tenia efectes afavoridors en la relació entre les parts i, conseqüentment, en la presa de decisions. No amagaré que, interiorment, em contrariava que semblés que la dona utilitzava el plor com a estratègia –que el supervisor en deia manipulació.

En una mediació davant una senyora molt forta, professional, casada tres vegades i que negociava les condicions econòmiques amb el seu futur tercer exmarit, vaig veure com, quan va plorar, ell la va abraçar, i com, a partir d'aquí, van poder acordar un repartiment econòmic saludable per als dos.

En la taula de mediació vaig començar a deixar-me sentir, com a persona i també com a dona, i vaig comprendre que no eren estratègies manipuladores. Vaig qüestionar-me que els coneixements rebuts també estaven impregnats del pensament masculí dominant i que, de fet, no hi havia dret a considerar "manipulació" el plor en una mediació. De fet, plorar era pertinent. Aportava a la mediació l'expressió genuïna de l'"aquí i ara" emocional, de la tristesa del moment. Si en el contingut manifest no s'entenien, en l'emocionalitat sí, i des d'aquí podien començar a trobar el punt de confiança necessari per encarar una sortida al conflicte.

Les estratègies femenines de la negociació tenen unes característiques que responen al lloc silenciat, on han hagut d'operar sempre les dones

Les estratègies femenines de la negociació tenen unes característiques que responen al lloc silenciat, l'espai on han hagut d'operar sempre les dones. Són estratègies que pot desenvolupar qualsevol ésser humà, però per les quals les dones hem estat entrenades de generació en generació encara que, en part, hàgim volgut lluitar-hi en contra per assimilar-nos a l'home esperant ser més reconegudes en un món patriarcal.

La moral grupal femenina, enfront dels interessos individuals

El model de mediació transformativa fa sorgir a la llum aquestes estratègies. Encara que principalment està liderat per homes, es fonamenta en la idea que els éssers humans no només busquen satisfer les seves necessitats individuals, sinó que també tenen un desig de connexió, una visió relacional de la humanitat.

Tal com expressa Carol Gilligan, representant de la psicologia social feminista, en el seu article Mapping the moral domain: New images of self in relationship (1989) un dels corrents teòrics que inspiren el model de mediació transformativa té el mateix significat que la satisfacció de les necessitats o interessos personals, però des d'una mirada essencialment de dona. Segons l'autora, la moral femenina va dirigida a la cura del grup enfront dels interessos individuals de la moral masculina. Avui el pensament capitalista dominant no té cap consciència grupal, sinó que és d'un individualisme ferotge i insolidari que no respecta l'esmentada moral femenina.

Segons Gilligan, la moral femenina va dirigida a la cura del grup enfront dels interessos individuals de la moral masculina

En aquest sentit, voldria fer esment a la crítica de la discriminació social a les dones realitzada pel filòsof islàmic cordovès Averroes al segle XII. El filòsof, a l'exposició del comentari de la República de Plató, denuncia la discriminació social a les dones, afirmant que la naturalesa humana és comuna en homes i dones. Esmenta, també, que les dones han de compartir amb els homes tots els deures ciutadans i remarca que l'allunyament de les dones de l'activitat econòmica i de la vida social seria una de les causes de la pobresa d'un poble.

Segles després podem constatar com aquesta part de coneixement ha quedat oculta i negligida. Pel que fa a la resolució dialogada de conflictes, la dona ha guardat els seus recursos en el seu univers femení, sense manifestacions en la vida pública. Malgrat les formes de destructivitat femenina, és evident que les manifestacions de violència social són una mostra d'expressió masculina de les quals les dones en són principalment víctimes.

La solidaritat femenina, eina de convivència social

Les dones –condicionades per la seva fisiologia en un món regulat al voltant de la menstruació i la fecunditat–, contràriament a la creença masculina de rivalitat femenina, s'han ajudat i solidaritzat formant grups de dones.

Encara tinc record del meu quan, en tornar de l'escola, cada tarda ens reuníem al pati dels avis amb l'àvia, la mare, les ties i les cosines. Les petites jugant, fent deures amb l'àvia o ganxet amb les més grans, que ja sabien fer mitja. Cosíem, parlàvem, compartíem temors, secrets, rumors, coneixements... i rèiem, menjàvem, planejàvem, decidíem.

Aquests grups on es debatia i compartia la vida d'una comunitat amb una mirada femenina no disten molt dels grups nadius de les comunitats indígenes als quals actualment fem referència al Màster en Mediació Professional per treballar cercles restauratius, aprofitant el seu mestratge.

Les dones, contràriament a la creença masculina de rivalitat femenina, s'han ajudat i solidaritzat formant grups de dones on es debatia i compartia la vida amb una mirada comunitària

Les estratègies mediadores que, al llarg del temps, a l'espai privat, han desenvolupat les dones són essencials per a aquesta professió. El rol de la persona mediadora, la imparcialitat, l'escolta, la creació de confiança i la integració grupal, tenen un component manifestament femení.

El mateix concepte d'intuïció, tan necessari per guiar un procés de mediació –que segons el pare de la mediació a França, Jean Pierre Bonafé-Schmitt, és fruit de l'observació– qui el pot exercitar millor és la persona que calla més en les reunions, la que està més estona en un mateix lloc, la que no necessita ser el centre d'atenció, la que no té por de deixar-se sentir i guiar-se per aquest sentiment, la més forta emocionalment, cautelosa i prudent. Aspectes que, en aquest repartiment funcional i psicosocial de la nostra cultura, ens hem quedat les dones.

Apropiar-nos de tots els coneixements, habilitats i recursos de les nostres avantpassades per poder tenir una millor convivència és un repte i una oportunitat per a la formació de les mediadores i els mediadors. En la història oculta de les dones hi ha aportacions per la cura grupal necessàries per a la construcció de la pau.