La mediació com a via per impulsar polítiques públiques LGTBIQ+

Maria Munné i Javier Wilhelm
Codirectors de la Càtedra de Mediació Ciutadana
Codirectors del Màster en Mediació Professional
__

La identitat de gènere es defineix com la percepció d'una persona respecte al seu propi gènere, i pot coincidir o no amb les seves característiques sexuals. La identitat sexual està íntimament relacionada amb l'orientació sexual, entesa com l’atracció sexual o afectiva cap a altres persones.

Els conflictes d’identitat no són aspectes a negociar en un procés de mediació, no són una moneda de canvi en la recerca d’una solució. Quan en un procés de mediació hi ha demandes de renúncies de  la identitat d’una persona, normalment topen amb la violència cultural emmascarada per la violència estructural.

Pensar en polítiques públiques que promoguin el benestar implica dissenyar plans d'actuació que facin valdre el que ens fa persones: les diferències

Els relats dominants que estructuren la vida de les persones i dels grups en caixes estables que donen seguretat, creen normes, lleis o models socials, normalitzen la violència estructural que ofega silenciosament i que de forma contundent maltracta els divergents.

Gestionar les fòbies a través de la mediació

La fòbia és la base per la manifestació d’una violència directa a partir de la construcció simbòlica de la violència cultural. El relat fòbic ens parla de temor, d’una angoixa amb aspectes obsessius que no tenen raó de ser, però que desperten pors inexplicables.

Quan en mediació parlem de l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, ho fem de persones, grups i societats que han creat un relat que no permet viure de forma diversa l’exposició física, l’atracció sexual, l’emocionalitat o el romanticisme.  Han convertit la diversitat en perversió sexual, creant grups fòbics que, davant de la por, es permeten validar comportaments agressius envers les persones homosexuals, bisexuals o transsexuals.

Aquests comportaments es manifesten amb rebutjos i prejudicis, amb falta d’acceptació, insults i llenguatge despectiu, així com intimidacions, abusos i, fins i tot, violència física. Un conjunt de maltractaments psíquics i físics que fan que, en moltes ocasions, la necessitat de ser un mateix i expressar-se com a tal, comporti depressió, por, aïllament, desesperança i, fins i tot, condueixi al suïcidi.

El relat social d'odi a les vivències sexoafectives diferents a l'heterosexualitat ha estat i està incrustrat en les nostres comunitats

El relat social d’odi a les vivències sexuals i afectives diferents a l'heterosexualitat han estat i estan incrustats en les nostres comunitats i encara ressorgeixen en grups radicals.

I encara que gran part de la societat, cada vegada més conscient de l’opressió de la uniformitat en la totes estem immerses, s’ha manifestat amb  contundència canviant normes i  lleis,-creant així estructures menys violentes-, la força del relat uniformant continua dominant. Per tant, cal continuar la lluita per la creació de noves històries compartides que alliberin, sobretot, els opressors dels seus propis relats.

Ser atacat per la por dels fòbics és molt dolorós i cal actuar. Defensar els relats fòbics suposa entrar en una espiral viciosa de ceguera humana i emocional de què es fa difícil escapar sense ajuda.

Polítiques públiques per promoure el benestar

En aquest sentit, des de la mediació treballem amb ambdues parts amb comprensió i acompanyament per ajudar a convertir aquesta espiral viciosa en una espiral virtuosa. Per entendre que no som millors, que no hi ha millor, que no som pitjors, que no hi ha pitjor,  que hem de ser el que vulguem o puguem ser i deixar que els altres siguin el que vulguin o puguin ser. La realitat ja és prou tossuda i ja ens ensenya massa aviat a acceptar la frustració d’aquells elements inevitables. No hauríem d’aferrar-nos als relats opressors per reafirmar la nostra identitat i la del nostre col·lectiu.

La mediació treballa amb atacants i atacats per convertir l'espiral viciosa en una espiral virtuosa i fer entendre que no hi ha millors ni pitjors

Si la família, les amistats, el barri, l’àmbit educatiu i de lleure ajuden a valorar que som únics, originals i irrepetibles, en paraules del filòsof Martin Buber, "enfortir-nos com a societat i persones implica la incorporació de la diferència".

La mediació no treballa només en situacions de conflicte, també és una eina que promou escenaris impensables i que enforteixen les persones, els barris, les famílies, les organitzacions i la societat.

Conviure en i amb la diversitat és un dels reptes més importants per a la democràcia; poder viure amb altres, reconeixent-nos en les diferències implica superar el diàleg d'imposició d’unes idees, per sobre de les d’altres. En mediació descobrim que, potser, el fet d'aprendre a escoltar és més interessant que la suma de monòlegs.

Conviure en i amb la diversitat és un dels reptes més importants per a la demòcràcia. Reconèixer-nos en les diferències implica superar el diàleg d'imposició d'unes idees per sobre les altres

Molts de nosaltres vam créixer sense poder explicar qui som, el que sentim o pensem només pel fet de no sentir-nos part del grup heteronormalitzat. Els biaixos discriminatoris en què ens hem criat, ens fan pressuposar que tots som heterosexuals, intel·ligents, empàtics i tants altres prejudicis que ens allunyen dels altres.

Pensar en polítiques públiques que promoguin el benestar implica dissenyar una sèrie d’actuacions en les quals s’han de planificar trobades, aprenentatges i experiències per fer valdre el que ens fa persones: les diferències.

Cada 17 de maig celebrem el Dia Internacional Contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia. Potser ja ens tocaria celebrar el Dia de la Diversitat, de l’orgull de ser persones, l’alegria de viure en ciutats acollidores i segures; i en definitiva, celebrar la vida.