Ernest Solé Udina
Professor
Cap d'Estudis de la UPF-Barcelona School of Management
-
'El segon confinament ens farà millors persones', vaig llegir pocs dies abans dels rebrots. Un excessiu relaxament després del dur confinament ha provocat aquests preocupants rebrots de covid-19. Aquest mem sobre el segon confinament, ens recorda que ens costa molt millorar, fins i tot quan les conseqüències de no fer-ho són molt greus i han quedat clarament demostrades. De nou, hem de reconèixer que l'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra.
Aquesta pandèmia ens ha portat un gran nombre de danys personals, amb milers de morts i malalts, alguns dels quals amb seqüeles importants, i danys econòmics, quan encara patíem alguns dels efectes de la crisi global iniciada pel 2008.
Algunes empreses i organitzacions han sabut i pogut reaccionar adequadament a la situació sobrevinguda. D'altres, no. I això tindrà un efecte negatiu en molts aspectes.
Un bon exemple de les que n'han sabut, és la nostra pròpia escola: un vespre vàrem sortir de Balmes al final de la jornada, i al matí següent, cadascú va seguir treballant des de casa seva, d'una forma i amb una actitud que, tant des del punt de vista de la institució com de tots els professionals que la componen, no es pot qualificar d'una altra manera que d'admirable.
Empreses i organitzacions d'altres sectors, per desgràcia, no han tingut gaire marge de maniobra per adaptar-se a la situació sobrevinguda. Alguns sectors han estat més maltractats per la situació, si bé, fins i tot en aquests, la feina feta abans, i durant la pandèmia, ha pogut mitigar els danys. Restaurants i bars que s'han posat a fer menjar preparat per emportar-se, hotels que s'han habilitat per a la convalescència de malalts de covid-19, petits comerços que han pogut impulsar els seus canals de venda en línia, i altres. I moltes empreses han adoptat, de forma total o parcial, el teletreball. Segons un sondeig realitzat per ACCIÓ durant aquest mes de juliol, el 69% de les empreses catalanes enquestades, han aplicat eines de teletreball, enfront del 12% que ja ho feia anteriorment.
Però, d'ara endavant, ens podem preguntar com 'es faran millors' les empreses i organitzacions, i quines mesures haurien de prendre els directors generals de les empreses per aconseguir-ho.
Es parla força que el teletreball forçat per la situació ha vingut per romandre. El teletreball té avantatges i inconvenients per a organitzacions i treballadors, i és important que els directius les considerin i analitzin en profunditat. El teletreball pot estalviar metres quadrats d'oficina, energia i manteniment a les empreses, i despeses de transport als treballadors. Però, d'alguna manera, hi ha una transferència de les despeses de les primeres als segons, que poden no ser compensades per la reducció en la despesa de transport. Consum energètic per climatització, il·luminació i dispositius, cost de telecomunicacions, i ús d'actius personals -els esmentats dispositius, mobiliari, instal·lacions, entre d'altres- que caldrà resoldre. També pot ser contraproduent en aspectes com les relacions entre els treballadors, i treballadors i directius, així com amb els clients, i major dificultat per raonar i deliberar abans de prendre decisions. Hi ha d'altres aspectes problemàtics, com per exemple, els accidents de treball. Si un treballador té un accident treballant a casa, s'enfronta al risc que no se'l consideri com a tal davant la dificultat de demostrar que realment ho ha estat.
Entre els avantatges per a tots, una menor propagació en cas de futura pandèmia, reducció d'accidents in-itinere, estalvi de temps, i reducció de la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles, entre d'altres. Serà necessari trobar la combinació òptima entre hores de teletreball i hores de presencialitat, i estar sempre preparats per intensificar el primer en cas que es reprodueixi una situació com la viscuda. I, per cert, com a societat, cal evitar que el teletreball impliqui una major càrrega de feina domèstica per a les dones. També cal evitar que impliqui un major nivell de sedentarisme.
Algunes empreses han estat més realistes que els governs, i han pres mesures més dràstiques davant la pandèmia, com per exemple, no permetre que els seus treballadors tornin a la presencialitat malgrat la finalització de les fases. Pensar en la possibilitat que la covid-19 no desaparegui a curt termini, pot ser l'actitud més raonable en aquests moments i, per tant, cal organitzar les operacions de les empreses tenint això ben present, i estar sempre preparats per a possibles rebrots, de manera que no afecti en excés l'activitat de l'empresa.
Algunes coses tornaran a ser com abans de la pandèmia, i d'altres, no. Ja ens trobàvem, abans d'aquesta, immersos en un procés de canvi disruptiu, una revolució tecnològica: robòtica, internet of things, impressió 3D, realitat augmentada, intel·ligència artificial, big data, telecomunicacions, biotecnologia, nanotecnologia i altres. S'hi afegeix una major exigència per la sostenibilitat per part de consumidors, organitzacions i governs, nous hàbits de consum, noves formes de relacionar-se, etc. La pandèmia ha accelerat alguns d'aquests canvis, i les empreses s'hi han d'adaptar. Per això la creació de nous productes i serveis és una decisió que els directius de les empreses han de considerar de forma força immediata, sobretot si no ho estaven fent ja. Això és especialment crític per a empreses d'aquells sectors que s'han vist especialment colpejats per aquesta crisi, en el sentit d'assolir algun nivell de diversificació, que permeti tenir ingressos en cas que aquest fenomen, o un altre de semblant, s'esdevingui. Així mateix, cal aplicar solucions de yield management per aconseguir recuperar ingressos, lluitant per recuperar creixement més que no pas retallar personal i inversions. Una política basada en aquestes retallades, pot propiciar que els competidors passin davant l'empresa i, a nivell agregat, donarien lloc a una recessió.
L'explotació de noves plataformes de comerç digital que acompanyin la tendència creixent d'aquest canal -creixement que ha estat més acusat durant la pandèmia- és també un element crucial per a la competitivitat de les empreses. L'empresa que avui no té canal online corre el risc de ser expulsada del mercat, en la major part de les activitats econòmiques. L'optimització de totes les facetes d'aquest canal és també prioritària, donat que, cada cop més, en un mateix mercat hi competeixen més i més empreses, ja que aquest canal aconsegueix reduir o pràcticament eliminar els inconvenients de la distància geogràfica, fusos horaris i horaris comercials.
La digitalització de les empreses ha estat clau en la forma que moltes d'elles han afrontat la crisi de la covid-19, i serà clau per al seu èxit futur, amb virus o sense. Les empreses que es quedin despenjades en la incorporació de les tecnologies digitals en els seus processos no podran competir amb les que sí que ho fan, i no podran tampoc afrontar nous reptes. Els treballadors/consumidors s'han acostumat a replicar el que feien fora de casa -treball, oci, consum- a les seves llars. A un altre nivell, també hem vist com en alguns països, la utilització de tecnologies digitals ha ajudat molt a contenir la pandèmia (Xina, Corea del Sud...). Cal, però, trobar l'equilibri entre l'ús d'aquestes tecnologies i els drets a la intimitat, a la imatge i a la lliure circulació de persones. Aquest darrer és però un tema, que va més enllà de les decisions directives de les empreses, si bé aquelles empreses de caràcter tecnològic, en poden proposar solucions que ajudant la societat, poden esdevenir oportunitats de negoci.
Quan el consum en els mercats en què una empresa està present decau, cercar nous mercats on vendre els productes o serveis que una empresa produeix o presta és un recurs habitual. No és una tasca fàcil ni exempta de riscos, i no s'hauria de reservar per als 'mals moments', però és bo aprofitar qualsevol ocasió. La incidència de la pandèmia en moments diferents segons la zona geogràfica, també convida a fer-ho. Si un mercat està 'tancat', convé tenir presència en aquell que, o bé 'encara' no s'ha tancat, o bé ja s'ha reobert. També cal lluitar per no perdre aquells mercats que ja es tenen. Per exemple, en ple rebrot, el mes de juliol, alguns governs europeus han recomanat a la seva població no anar de vacances a Catalunya; el sector turístic hauria de reaccionar proporcionant informació sobre les mesures de seguretat que els seus establiments apliquen, les seves polítiques de cancel·lació, així com les limitacions d'aforament que s'han establert en algunes platges, activitats a l'aire lliure (concertes, festes populars...), a més de comunicar les dades disponibles de contagi, especialment en aquelles zones on aquest es manté baix, i comprometre's a seguir-ho fent durant l'estada dels turistes, si finalment no s'espanten i vénen a fruir del nostre paisatge.
Moltes empreses no han pogut resistir els mesos de confinament des de les primeres setmanes d'aquest. Massa empreses viuen al dia des del punt de vista financer, tant per baixa capitalització inicial, com per reduïda rendibilitat o excessiu repartiment de beneficis, així com excés de deute a curt termini. Alguns estats, com l'espanyol, que no tenen una situació financera sanejada no han pogut, ni possiblement podran, en el futur, ajudar el teixit empresarial en un altre episodi com aquest. Això ha quedat molt clar amb la poca flexibilitat que ha mostrat l'Agència Tributària davant autònoms, consumidors i empreses, en els terminis de les seves liquidacions d'impostos, així com la tardança de la Tresoreria de la Seguretat Social en l'abonament de les prestacions dels ERTO. I quan les autoritats europees tot just fa uns dies s'han posat d'acord en l'import dels ajuts i la seva distribució, un gran nombre d'empreses ja ha tancat definitivament les portes. Com solen dir místers i futbolistes, 'només depenem de nosaltres mateixos'. Doncs els directius de les empreses, també han de tenir molt clar que les seves empreses han de mantenir l'equilibri sense xarxa, i això implica comptar amb els recursos financers i plans de contingència suficients per fer front a aquest tipus de situacions.
Així doncs, per concloure, més que esperar a un segon confinament que ens faci millors, cal estar actuant en aquests moments per fer empreses més resilients i competitives, i cal aprofitar aquesta crisi per prendre decisions que tinguin un impacte positiu a curt, mitjà i llarg termini en les empreses i la societat.