"L'única constant és el canvi i el millor que podem fer des de la mobilitat internacional és prendre'ns-ho com una oportunitat per preparar-nos millor i anticipar escenaris"
Després de més de nou mesos de pandèmia ningú no dubta que l'arribada de la covid-19 ha assotat el món interrompent tota aquella activitat econòmica i social a què estàvem acostumats fins aleshores. Quarantenes, confinaments perimetrals o tancaments de fronteres han estat alguns dels conceptes més repetits durant el primer període d'aquesta crisi sanitària i que més han repercutit en la mobilitat internacional.
Un cop superat el primer impacte, és moment de reflexionar sobre els models actuals de mobilitat del talent i de repensar fórmules alternatives adequades a la nova realitat que arriba. Així ho ha fet Mariano de las Heras, director del Postgrau en HR Global Mobility, durant el webinar organitzat per la UPF Barcelona School of Management amb Judith Sans, People Advisory Services i Sòcia Ernst & Young Abogados; Eva Roca, Talent Acquisition Manager Iberia Global Human Resources a Schneider; Pablo D'Angelo, director internacional de RRHH a Caixabank i Alfonso Bustos, Learning & Development Manager Spain & Portugal /EMA a Ricoh.
"Les 'soft skills' com la resiliència han guanyat pes aquests mesos, tant en els processos d'avaluació com de selecció del talent"
"En aquests mesos han guanyat pes soft skills com la resiliència, tant en el procés d'avaluació com de selecció", ha destacat Pablo D'Angelo durant la sessió en què ha exposat que l'entorn què hem estat immersos aquests mesos "ha impactat en els processos lligats a la selecció del talent". "Veurem quines són les conseqüències a llarg termini però, provablement, es redueixin i compliquin la gestió de les mobilitats", ha conclòs.
En aquesta línia, Eva Roca ha admès que no és fàcil fer una anàlisi de futur, ja que, "si hi ha res pel què es caracteritzen els entorns VUCA és per la seva complexitat". La incertesa ha estat, segons la Talent Acquisition Manager Iberia Global Human Resources de Schneider, un dels aspectes que més ha impactat en les organitzacions i que, tanmateix, s'ha pogut pal·liar gràcies a la digitalització. "Per als equips de selecció, les videoentrevistes, els models híbrid de treball i, fins i tot, les reunions en línia han permès mantenir la proximitat virtual", ha apuntat Roca.
Com canviarà la mobilitat internacional?
Però, què canviarà d'ara endavant en les assignacions internacionals? Alfons Bustos ha assegurat que els processos d'assignació es reactivaran, però d'una altra manera. "El model híbrid de mobilitat serà interessant", ha valorat el Learning & Development Manager Spain & Portugal / EMA a Ricoh, que juntament amb D'Angelo ha coincidit a subratllar que les "empreses que hagin treballat el desenvolupament del talent local tindran una avantatge comparativa davant una situació en què les mobilitats estan en perill".
"Les polítiques de mobilitat canviaran, segur", ha indicat Sans, que ha admès que la pandèmia "ha suposat un abans i un després" per a la mobilitat. En aquesta línia, la People Advisory Services i Sòcia Ernst & Young Abogados, ha ofert sis aspectes per tenir en compte de cara a la pròxima mobilitat internacional del talent:
Factor de mobilitat: Ja no serà tan senzill que els treballadors vulguin viatjar, ja que hi veuran un risc.
Factor de seguretat: Els treballadors posaran en primer pla aspectes com el benestar personal i emocional.
Factor econòmic: L'elevat cost dels viatges impactarà en els processos de selecció davant d'un mercat inestable.
Factor normatiu: Cada país ha aplicat diverses normatives per combatre els efectes de la covid-19.
Factor demogràfic: La situació ha deixat gaps d'atur i de talent i, per suposat, reduccions de plantilla.
Factor de sostenibilitat: Cada vegada tindrà un pes més gran.
"L'única constant és el canvi i el millor que podem fer és prendre'ns-ho com una oportunitat per preparar-nos millor i anticipar escenaris", ha conclòs Roca.