Mobilitat internacional postcovid, un 'reskilling' constant

Mariano de las Heras

Director del Postgrau en Internacionalització de RH Global Mobility

Després de l'impacte que la crisi de la covid-19 ha provocat en les estratègies d'internacionalització de les empreses i, de forma molt directa, en els processos de mobilitat internacional de les persones, les companyies comencen a buscar la via de recuperació que els permeti visualitzar el final del túnel després d'aquesta imperativa aturada conjuntural. 

És a dir, les empreses tracen la seva tornada a l'activitat en un escenari postpandèmia a través de l'evolució de la immunitat de les vacunes com a factor determinant, ja que el negoci internacional serà, sens dubte, una palanca estratègica per a la seva recuperació i a partir de la qual aquells països que hagin aplicat una resposta ferma i una gestió controlada i sòlida de la covid-19, obtindran millors oportunitats. 

Amb nous processos de mobilitat que, amb tota seguretat, no tindran res a veure amb els seus antecessors atès el canvi de paradigma ocasionat per aquesta crisi sanitària, ens endinsem en la nova era de la gestió de la mobilitat internacional de les persones. 

Una nova era en la mobilitat internacional

En aquest nou escenari, processos en els quals l'acceleració de la transformació digital ha incorporat altres mobilitats amb nous models i patrons de moviment –com és el cas de les denominades assignacions virtuals o mobilitat virtual– no substituiran la mobilitat internacional com la coneixíem, però hi conviuran. 

Sorgiran formats i eines que hauran de tenir-se en compte per la seva repercussió en l'estructura i gestió de determinats projectes. També coexistiran nous models que permetran acomplir tasques concretes des de l'origen o des d'un país diferent del de l'assignació on, com a conseqüència, serà necessari analitzar amb certa flexibilitat les polítiques i els beneficis actuals del treballador responsable. 

Totes aquestes actualitzacions exigiran un canvi de mentalitat pel que fa a les formes i els models habituals en un context de gestió que requerirà un increment significatiu del nivell d'agilitat. Serà també molt necessari establir un marc d'actuació per a aquests nous formats en les actuals polítiques de mobilitat que contempli les pautes i mecanismes imprescindibles per facilitar l'adaptació a aquests nous escenaris. 

Altres qüestions que caldrà considerar seran els aspectes de caràcter fiscal, conseqüència de les noves tipologies de desplaçaments; l'impacte migratori de cada destí i el paper de "duty" en el context actual, liderat per una important intensificació dels plans de salut. 

Nous perfils, nous talents

Serà també imprescindible capacitar i gestionar de manera eficaç l'evolució del talent internacional amb nous perfils prou preparats i orientats a plans de carrera concrets amb els quals poder assumir tots aquests nous reptes que es presenten i en què la flexibilitat i la resiliència seran competències clau. Sens dubte, ens trobem davant d'una significativa evolució i adequació del talent global, amb perfils que manifesten el seu interès per a oportunitats laborals en remot internacional per avançar en la seva carrera professional. 

Els nous responsables de la mobilitat internacional (HR Global Mobility) hauran d'anticipar-se i adaptar-se a aquests nous models en entorns globals de canvi constant i amb un elevat nivell d'incertesa. Alhora, hauran de realitzar una gestió fluida i integrada dels diferents processos de mobilitat, focalitzant-se en garantir la continuïtat del negoci i el benestar del treballador en aspectes físics, emocionals i econòmics. 

Tot això hauran de fer-ho definint polítiques de mobilitat basades en evidències, conseqüència d'una anàlisi eficaç de la informació obtinguda a través de les nombroses experiències adquirides en tots els aspectes durant aquest intens període i que hauran de contemplar-se i traslladar-se al "know-how" d'aquesta nova etapa. Això els ajudarà en la presa de decisions i en l'avaluació de possibles escenaris similars. Resumint, a estar oberts i preparats per a un futur incert. Esperant el millor, preparats per al pitjor. 

En definitiva, s'albiren nous desafiaments per als HR Global Mobility, que hauran de desaprendre i reaprendre (un reskilling constant) per poder adaptar-se a una realitat canviant on tot està per veure i desenvolupar una permanent agilitat d'aprenentatge a través de competències que seran claus per, com diuen els experts mariners, mantenir el rumb en temps de tempesta.