Nous reptes per al sector bancari després de la Covid-19

Oscar Elvira
Doctor en Ciències Econòmiques
Director Acadèmic del Màster en Banca i Finances

L'impacte econòmic de la COVID-19 a Espanya serà especialment negatiu. La demografia, l'abundància de pimes i autònoms, la dependència del sector serveis, i especialment del turisme, i la gran bancarització del sistema financer fan d'Espanya un país especialment vulnerable.

Membres del FMI ja han utilitzat l'expressió "Gran Reclusió" per descriure l'efecte del coronavirus en l'economia mundial i en els mercats financers, que no és comparable a cap crisi precedent, i hi ha encara una considerable incertesa sobre la durada. La caiguda dels PIB a nivell mundial són significatius i mai vistos. La Covid-19 no ha respectat fronteres, però no ha afectat a tots els països de la mateixa manera, per exemple, a Espanya tindrà un impacte especialment negatiu. La demografia, l'abundància de pimes i autònoms, la dependència del sector serveis, i especialment del turisme, i la gran bancarització del sistema financer fan d'Espanya un país especialment vulnerable.

Amb l'arribada de la pandèmia de la Covid-19, l'economia s'ha aturat en molts sectors, posant a prova un duríssim repte de lideratge polític, social i econòmic a tots els nivells. La recessió és global i tindrà profunds efectes en diferents sectors, no només en el turístic o el de les aerolínies, sinó que també tindrà els seus efectes en la banca.

L'aturada d'activitat que estem vivint tindrà repercussió directa en el compte de resultats dels bancs, ja que a la caiguda d'ingressos s'hauran de sumar l'augment de les provisions. Els bancs més febles en capital només tindran una sortida, ser absorbits o bé fusionar-se.

La banca és un sector clau per al bon desenvolupament de l'economia, ja que mitjançant la seva tasca d'intermediació financera realitzen una transformació dels diners. En concret, capten dipòsits que són a curt termini, líquids i sense risc. Però a canvi, concedeixen crèdits que són a mig i llarg termini, il·líquids i amb risc. A més, a l'haver de mantenir en reserves tan sols una part dels dipòsits captats, això els permet ser els protagonistes principals del mecanisme de creació monetària. És a dir, els bancs són els que fan possible la creació o multiplicació dels diners. Per tant, sense un sector bancari sa no resulta possible un creixement econòmic estable i robust.

La banca és un sector clau per al bon desenvolupament de l'economia. Els bancs són els que fan possible la creació o multiplicació dels diners. Per tant, sense un sector bancari sa no resulta possible un creixement econòmic estable i robust.

L'any 2008, amb la crisi financera, vam veure un sector bancari molt feble a nivells de liquiditat i solvència, i que va necessitar ajudes dels bancs centrals i els governs. El resultat va ser el rescat d'alguns bancs amb diners públics. Després de la crisi, la banca va dur a terme un intens procés de sanejament, recapitalització i reestructuració que, en els últims cinc anys, ha millorat notablement la situació del sector en paràmetres bàsics com la qualitat dels seus actius (al treure del balanç actius tòxics, no productius i préstecs dubtosos) i en solvència.

És un sector apalancat que busca finançament contínuament en els seus clients (amb els dipòsits) i en el mercat interbancari, encara que actualment la seva principal font de finançament és el BCE. La banca aconsegueix finançament a tipus baixos, actualment a tipus negatius. Tot va començar l'any 2011 quan el BCE va iniciar unes injeccions de liquiditat que han permès vendre actius del balanç i obtenir finançament per al negoci tradicional. Actualment el BCE ha ofert finançament a tipus negatius del -1% per a operacions amb objectiu específic (TLTRO III) que totes les entitats s'hi estan acollint.

Però el know how de la banca espanyola sobre el seu negoci és molt alt, i també cal destacar l'elevat coneixement que té dels seus clients, el que li permet vendre els productes que més els hi convenen. Sorprèn que els clients se sentin còmodes amb la gestió de la seva informació que fan els bancs, un senyal clar de la fiabilitat en la gestió de les seves dades.

Principals reptes de el sector bancari

1. Recuperar nivells raonables de rendibilitat, gràcies a la reducció del cost de finançament i la reducció d'actius improductius, com els préstecs dubtosos. Segons dades del Banc d'Espanya, actualment la rendibilitat dels bancs és baixa, es troba al voltant de l'0,55% sobre actius (ROA) i el 7,2% sobre capital (ROE), mentre que en el període de 2000-2007 el ROA estava entre el 0,7% i 1,05% i el ROE entre el 12% i 20%. Però en l'entorn econòmic actual, per rebre ajuts públics i del BCE, la banca espanyola haurà de deixar de prioritzar els beneficis per ajudar a construir l'economia i establir les bases d'una recuperació sòlida. La banca ha de reforçar noves vies d'ingressos al marge del seu negoci tradicional, davant la disminució de la demanda de crèdits per a adquisició d'automòbils i habitatge. Els cobraments de comissions per venda de fons d'inversió, gestió de carteres i venda d'assegurances incrementaran aquests ingressos. També haurien de buscar noves línies de negoci com el desenvolupament de les finances sostenibles i inversions socialment responsables.
2. Millorar l'eficiència, reduint despeses d'estructura i fins i tot realitzant noves fusions. En només una dècada, a Espanya es van reduir el nombre d'entitats financeres de 47 a 13, i en relació a les fusions, la subgovernadora de el Banc d'Espanya Margarita Delgado diu que el repte de les fusions és la creació d'una nova entitat més solvent , amb un model de negoci sòlid, que permeti reduir costos estructurals i, en definitiva, generi més valor en el seu conjunt. Però els guanys d'eficiència arribaran amb la transformació digital.
3. Millorar la solvència i solidesa del balanç. S'ha de reforçar el capital i això passa per generar beneficis i no repartir dividends per tenir reserves que puguin absorbir possibles pèrdues. La millora de la solvència obtinguda en els últims anys, on el TIER 1 ha passat del 8,8% (Europa) i 8,1% (Espanya) al 15,50% (Europa) i 13,4% (Espanya) s'ha basat en un control de la morositat i sanejament dels balanços. Però la situació actual on els bancs haurien de proveir pèrdues futures conviden a la prudència i reforçar el capital.
4. El repte més gran serà la transformació digital que comença amb la inversió en tecnologies disruptives però que posteriorment requereix mobilitzar persones i recursos, adoptant noves formes de treballar, canviar cultures i models de negoci. Alguns grans bancs, amb visió de futur, han respost al desafiament tecnològic, digitalitzant les seves operacions i oferint una gamma de productes i serveis innovadors a través de canals digitals. Aquests estan realitzant aliances, on els operadors tradicionals conserven la propietat del client, mentre que les Fintechs ajuden a millorar l'experiència de l'usuari. El confinament ha permès educar els clients a interactuar sense anar a les oficines, gràcies a la qualitat de les apps, les webs i els serveis digitals. Els clients, que no sabien, podien o volien utilitzar les noves tecnologies, han començat a familiaritzar-s'hi. Els bancs poden canviar el model de negoci, oferint serveis 24/7, 24 hores a el dia 7 dies a la setmana. Les transaccions per e-commerce s'han disparat i ha suposat un increment dels sistemes de pagaments digitals i més ràpids (B2B), com el Bizum. En l'anàlisi de riscos de crèdit s'han començat a utilitzar algoritmes de Machine Learning per analitzar sol·licituds, ja sigui d'un individu o una empresa, i per aprovar operacions d'acord amb un conjunt de paràmetres predefinits. S'hauran oferir nous serveis sense comptar amb l'oficina bancària. Els bancs hauran d'oferir la possibilitat als seus clients d'accedir a la seva informació financera des de qualsevol dispositiu com ho poden ser Alexa o Google Home, capaços de generar solucions ad hoc. Però les entitats han de tenir en compte aspectes clau com la protecció de dades, la ciberseguretat i la privacitat. A més, ofereix una oportunitat de créixer en el nombre de clients ja que, en el món el 50% de les persones està bancaritzada i la resta no té ni un compte bancari. Per tant, amb la digitalització es pot aconseguir una expansió internacional cap a països del Tercer Món.
5. Gestionar l'amenaça de nous players en el sector com les fintech i les Big Tech, que són empreses tecnològiques que ofereixen serveis financers i que funcionen amb uns costos molt menors que els que suporten els bancs tradicionals. La seva activitat se centra directament en els clients finals i no vol competir en tots els negocis dels bancs tradicionals. De fet, les Fintechs han canviat la cara de la banca, però les institucions financeres tradicionals s'estan posant a el dia, convertint el que semblava ser una amenaça pura en una estratègia de col·laboració per donar el salt a la propera generació de serveis financers. Cal destacar l'arribada dels Neobancs com Bnc10 (banc 100% digital i accessible als clients només en aplicacions mòbils i plataformes d'ordinadors personals) o els Telkobancs com Orange Bank (un banc 100% mòbil, amb dipòsits de major rendiment, sense comissions de manteniment i només possible si ets client de l'empresa de telecomunicacions). Però la veritable amenaça és el paper que puguin jugar les Big tech ja que generen dos problemes: alteren el camp de la competència i l'ús monopolístic que fan de la informació i de les dades.
6. Millorar la reputació de el sector ja que després de la crisi de l'any 2008, alguns bancs van ser rescatats, i no obstant això, molts clients van haver d'acceptar quitacions del deute bancari (participacions preferents i deute subordinat), sobretot els inversors institucionals. A més, les decisions d'alguns directius els van portar a la presó per mala praxi i conflicte d'interessos. La banca ha de canviar i respondre a la nova realitat social i normativa. En aquest sentit es valorarà la transparència, honestedat i la integritat per generar confiança. El client ha de ser al centre de l'estratègia empresarial. A nivell social i empresarial, també cal destacar la nova preocupació per la Responsabilitat Social Corporativa i la major consciència amb la protecció del medi ambient. I finalment, adaptar-se a la nova regulació, cada vegada més complexa i exigent en referència als criteris i requisits a complir a nivell de solvència de capital, palanquejament i liquiditat, que ens pugui portar a completar la Unió Bancària a la Unió Europea.

Sens dubte, són reptes complexos i el futur de el sector bancari es presenta amb moltes incerteses, però al llarg de la història la banca ja ha hagut d'adaptar-se a reptes tan difícils com els que es presenten a l'actualitat.