"Només pots tenir cura de les coses si les coneixes i el mar és un gran desconegut"

"Els oceans aguanten, però el rumb que hem agafat els humans els porten al fracàs". Aquesta és una de les conclusions a què han arribat els ponents de la sessió "OceanLab: l'aventura als mars per salvar el planeta", organitzada a la UPF Barcelona School of Management en el marc de la Setmana del Medi Ambient. Durant 90 minuts, el director de l'Observatori de Sostenibilitat, Oriol Montanyà, ha guiat la conversa en el mar i la seva protecció des de perspectives tan diverses la comunicació, la ciència, el cinema, l'economia o la tecnologia.

"Només podem tenir cura de les coses si les coneixem, i el mar és un gran desconegut", ha manifestat Laura Secorun, Project Manager d'OceanLab, un projecte que pretén posar el rèdit mediàtic de la Vendée Globe –la regata de volta al món en solitari més popular– al servei del planeta i obrir la iniciativa a persones que vulguin fer recerca a bord.  "La feina de divulgació és clau", ha apuntat Secorun, que ha admès que tot i que la vela és un esport "molt visual", encara és "poc conegut".

Al mar es veu molt clar quan hi ha l'acció humana a prop

Un dels puntals més importants de què disposen a OceanLab és la figura de Dídac Costa, bomber, navegant i el primer regatista de l'Estat a completar dues vegades la Vendée Globe. "He viscut el mar de manera molt pròxima des que soc petit i he pogut gaudir les sensacions que et dona la vela i la navegació", ha explicat Costa.

Tanmateix, ambdós ponents han reconegut que OceanLab és un "projecte molt complex". "Hi ha elements externs que poden fer-te abandonar la regata, no tot depèn de tu", ha exposat Costa, que ha defensat la importància de "comptar amb un equip darrere". "Son molts dies sol i la fatiga s'acumula. No pots delegar les tasques a ningú i això es nota", ha afegit. 

Un projecte extraordinari es fa dia a dia

"Aquest home marxa molt lluny i al Pacífic la cobertura no és extraordinària", ha ironitzat la Project Manager del projecte en al·lusió a Costa, destacant la necessitat d'anar "ben preparats" a partir de tres conceptes clau: 

• Prioritzar: hi ha moltes coses a fer i totes s'han de fer alhora. Cal tenir una visió del conjunt, però anar pas a pas. 
• Coordinar les expectatives: és important trobar sinergies amb els partners per no remar en direccions contràries
• Treball en equip: la clau de l'èxit és la qualitat humana i la capacitat d'il·lusió dels membres del grup

Encara en clau de management, Secorun ha reivindicat la relació fluida amb els espònsors, ja que "cada empresa té unes necessitats diferents: des del brànding i el màrqueting pur o la comunicació i els continguts a xarxes fins a la involucració en projectes beneficiosos pel medi ambient en cau d'RSC". 

"Una de les coses més satisfactòries ha estat obrir una finestra a un lloc tan salvatge i inhòspit", han coincidit a dir els dos representants d'OceanLab. No obstant això, també han exposat que, fins i tot en els racons més allunyats del món, la contaminació arriba als mars. 

La sensibilització, un aspecte clau

"Al mar es percep molt clarament quan hi ha acció humana a prop", ha lamentat Costa. "Si bé és cert que, com més ens allunyem, menys ho veiem, no podem dir que els oceans estiguin nets, ja que pateixen la presència dels microplàstics", ha denunciat el capità. 

D'acord amb aquesta explicació, a escala visual el "semàfor dels oceans està en vermell". Tanmateix, l'ecòleg marí del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Miguel Ángel Mateo, ha llençat un missatge d'optimisme: "Els oceans, com a conjunt, no estan en cap situació crítica", però advertit que hi ha "zones totalment destruïdes". 

Els oceans son el rebost de la humanitat, hem d'aprendre a explotar-los sense portar els seus ecosistemes al col·lapse

"Els oceans son el rebost de la humanitat, ja que hi tenim recursos molt abundants que es troben en una forma que l'ésser humà no ha après a gestionar", ha analitzat Mateo, que ha instat a "aprendre a explotar-los sense portar els ecosistemes al col·lapse". Com fer-ho? A través de la sensibilització. 

"L'art i l'esport son els dos motors més potents per sensibilitzar la població", ha insistit el científic, una idea a què ha donat suport la cineasta, alumni UPF i alumna del Postgrau en Muntatge Audiovisual de la UPF-BSM, Mònica Cambra. "La nostra voluntat no és informar, sinó emocionar, perquè parlem des de la veritat", ha conclòs la cineasta, de qui s'ha projectat el curt Mareas Ocultas, guanyador del DOCS Barcelona 2020.