Emparar l'ocupació (o més enllà dels ERTO)

Tomàs Rubió
Director del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions

Les ajudes públiques que l'Estat rebrà de la Unió Europea suposaran la meitat del cost estimat de la crisi provocada per la covid-19. Així, els fons europeus s'elevaran a 70.000 milions d'euros, ampliables amb crèdits fins als 140.000 milions, un 11% del PIB. Gràcies a aquestes ajudes i a l'augment de l'endeutament de l'Estat, es poden mantenir els ERTO. Cal afegir les quitacions als crèdits d'ICO, la moratòria concursal fins a finals d'aquest any i les ajudes directes no reemborsables de 5.000 milions d'euros per a pimes i autònoms. 

Els dèficits estructurals del mercat laboral, amb una taxa d'atur crònica –especialment, juvenil–, amb treballadors sense contracte o de molt curta durada, amb diversos nuclis d'activitat amb salaris baixos, accés limitat a la protecció social, desigualtats de gènere, etc., no es resoldran només amb les ajudes rebudes si aquestes no van acompanyades de polítiques públiques clarament dirigides a millorar l'ocupabilitat dels treballadors. Encara que les mesures preses fins ara per a la protecció de l'ocupació son importants, també son imprescindibles les polítiques actives d'ocupació, que contribueixen al fet que els aturats trobin feina mitjançant programes de desenvolupament de noves habilitats i competències.

Invertir en educació

Se sap que els països més pròspers son els que més inverteixen en innovació i educació. La inversió en educació a l'Estat (beques, educació infantil i formació professional) se situa històricament a la cua europea. Tanmateix, amb les ajudes previstes per a les millores educatives (1.803 milions d'euros) procedents dels fons de Mecanismes de Recuperació i del fons de Resiliència Europeu, el govern estatal s'ha compromès a millorar la posició relativa del nostre país i anticipa que, en els pressupostos d'educació del 2025, s'assolirà el 5% del PIB, acostant-nos així a la mitjana europea. 

Per tant, i abans que marxi el tren, aquesta inversió en educació no hauria de deixar abandonats els sectors que son importants per l'ús intensiu de mà d'obra com ara el turisme, la construcció, la distribució al detall, la salut pública, el treball induït per sector automobilista... 

Tenint en compte la situació estructural, les ajudes públiques i l'empatia privada, tot el conjunt de mesures haurien de dirigir-se a millorar l'ocupabilitat i facilitar la mobilitat de grans col·lectius cap a altres sectors amb millors perspectives de futur.

Una reforma laboral social

En una nova versió dels ERTO caldria modificar la filosofia del subsidi per la de millora de l'ocupabilitat. Per contra, les actuals mesures de protecció seran un pegat, ja que quan aquestes acabin, ressorgiran els problemes anteriors. 

Cal apostar decididament pel desenvolupament professional de les plantilles de treballadors menys qualificats. Per assolir-ho, un dels principals elements consisteix en el potenciament de la formació professional (via nous programes de formació, contractes de pràctiques, convenis amb centres formatius...). En aquest sentit, es podria utilitzar de manera més profitosa el temps no treballat i cobert per les ajudes públiques. 

L'anunciada reforma laboral hauria de basar-se en un gran pacte de país que atengués els sectors que la pandèmia ha deixat més desprotegits, com els joves, per assolir una millor estabilitat en l'ocupació, la simplificació de la contractació, una aposta decidida per la formació amb mesures facilitadores de la mobilitat i de l'adaptabilitat. També aquelles empreses amb ajudes públiques haurien de comprometre's amb el reciclatge i el desenvolupament del seu talent intern. 

Si no s'assumeix la necessitat de reequilibrar els factors estructurals del mercat laboral mitjançant pactes socials que disminueixin la creixent desigualtat i la manca d'expectatives en diversos sectors de la població, es crearan grans bosses d'atur atentes als nous populismes emergents.