Catedràtic d'Economia FInancera
Investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència
La participació de la dona no solament és un tema de justícia social, sinó que també té efectes beneficiosos. Al món anglosaxó hi ha molts estudis que demostren que, a mesura que augmenta el pes de la dona als consells, les empreses són més rendibles i menys arriscades. De tota manera, també hi ha estudis que indiquen que, per la bona marxa de les empreses, és més rellevant la competència que tenen les persones que no la diversitat de gènere.
A la UPF-BSM hem dut a terme un estudi que acredita que, com més dones hi ha en el consell de direcció d'una empresa, més es redueix el seu endeutament
Sobre aquestes qüestions, recentment hem fet un estudi sobre la situació a les pimes catalanes i també hem escrit en mitjans com Via Empresa i L'Econòmic. La conclusió principal és que a mesura que una empresa compta amb més dones al consell, es redueix l'endeutament. Per tant, el nivell de risc és menor. No oblidem que, en les empreses que tanquen, una de les característiques més comunes és l'excés de deutes. El menor nivell de deutes té diverses possibles explicacions, de les quals l'estudi destaca:
Un estudi fet als Estats Units, per exemple, conclou que, amb només una dona al consell d'administració, ja es redueix el risc de fallida en un 20%. En el nostre estudi, també es conclou que a mesura que augmenta el pes de les dones en els consells, n'augmenta la rendibilitat.
Tot i que les dones són el 60% de les persones graduades en administració d'empresa (dades de l'OCDE), a Europa només ocupen el 34% de posicions en consells d'administració (segons Korn Ferry). I, segons la CNMV, el percentatge de dones en els consells d'administració de les companyies cotitzades catalanes és del 26%. La diferència entre dones graduades i dones conselleres, per tant, és important, tot i que s'ha anat reduint en els darrers anys (el 2003, per exemple, a Europa la presència de dones als consells era del 9%).
Encara que les dones son el 60% de les persones graduades en ADE, a Europa elles només ocupen el 34% de les posicions en els consells d'administració
En el conjunt d'empreses catalanes que dipositen comptes al Registre Mercantil, el 81% tenen consells amb majoria d'homes. Els sectors on hi ha més dones conselleres és l'educació, la sanitat i els serveis socials. En canvi, els consells masculinitzats predominen en la indústria, la comunicació i les TIC.
Diversos estudis assenyalen l'existència de barreres intangibles (sostre de vidre) que fan més difícil que una dona assoleixi posicions directives. Aquestes barreres vénen provocades per actituds de persones que no veuen les dones com a líders i per altres temes, com ara la dificultat de conciliar vida professional i familiar. Un estudi de Harvard de 2013, per exemple, indica que el percentatge de persones divorciades en els consells d'administració és molt més elevat en dones que en homes. Per tant, les dones paguen un cost personal més elevat per desenvolupar-se professionalment.
Les dones consideren que tenen menys possibilitats de promocionar que els homes, especialment en empreses amb majoria masculina en els llocs de direcció
Tornant a l'estudi que hem fet, és rellevant saber com ho viuen les dones. Per això hem investigat sobre la percepció que tenen les dones en relació amb les seves possibilitats per promocionar en les empreses i per arribar a càrrecs directius i consells d'administratius. Entre les principals conclusions, destaca que les dones consideren que tenen menys possibilitats de promocionar que els homes. Això genera una insatisfacció que és molt més elevada en les empreses que estan molt masculinitzades. És a dir, la percepció de les dones sobre les seves possibilitats és pitjor en les empreses amb majoria d'homes als llocs de direcció i al consell.
Les dones consideren que tenen menys possibilitats de promocionar que els homes. La percepció de les dones sobre les seves possibilitats és també pitjor en les empreses amb majoria d'homes als llocs de direcció i al consell
Per tal de millorar la situació, hi ha països com Noruega, el Canadà, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Alemanya que han introduït quotes mínimes obligatòries de dones en els consells i, d'aquesta manera, han aconseguit augmentar substancialment la presència femenina als consells. En altres països com Espanya, per exemple, no hi ha l'obligació d'arribar a un determinat percentatge, però la CNMV recomana que les dones representin almenys el 40% dels llocs en els consells d'administració. Quan no s'hi arriba, l'empresa ha de donar explicacions en el seu informe anual. És el que se'n diu "complicar o explicar".
Tenim diversos problemes. D'una banda, la menor participació de la dona en llocs de direcció fa perdre oportunitats a les empreses per ser més rendibles i menys arriscades. I també hi ha el problema de la percepció d'injustícia que aquesta situació genera en les dones. Tenint en compte l'objectiu de justícia social i també els interessos econòmics de les empreses, cal seguir treballant perquè les dones ocupin la posició que els correspon als consells.