"Vam anar a Lesbos a donar un cop de mà i quan vam veure el drama ja no vam poder tornar". Òscar Camps, fundador de l'ONG Open Arms, definia així el principi de tot. Ho explicava en el tercer i últim esmorzar del Festival Laberint,, el festival de cultura de la UPF Barcelona School of Management-Universitat Pompeu Fabra. A l'altra banda de la taula hi havia l'Anna Surinyach, fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W i enmig -moderant- Chris Tulloch, periodista i director del Màster en Periodisme Polític Internacional de la UPF Barcelona School of Management.
Durant l'esmorzar 'Vides a la deriva i l'Acció d'Open Arms' del festival Laberint, Òscar Camps i Anna Surinyach han desgranat les causes que porten a les persones a pujar a una llanxa per creuar el mediterrani, el corredor migratori més mortífer del món . També han denunciat la persecució, amenaces i opressió judicial a les que està sotmesa l'ONG Open Arms i les traves que s'imposen als periodistes per informar del conflicte migratori. A més, Anna Surinyach ha apuntat maneres de canviar el discurs fotogràfic per sensibilitzar a una societat "anestesiada" i no crear imatges que la ultradreta pugui fer servir per apuntalar un discurs racista. També ha coincidit amb Òscar Camps respecte a que "estem sent testimonis d'una vulneració global dels drets humans".
Òscar Camps ha donat el toc de sortida a l'acte traçant un mapa de la situació actual que viu Open Arms. "Vivim una situació d'opressió policial, judicial, estem subjectes a sancions i amenaces, ja ens han bloquejat el vaixell a 3 països". També ha denunciat una tendència a qualificar les accions d'Open Arms com a il·legals. Òscar Camps identifica un discurs sobre la il·legalitat que perjudica no només a la seva organització, principalment perjudica a aquells qualificats de migrants il·legals i segons Òscar Camps "aquesta deformació l'acabem assimilant". Sobre el bloqueig de més de 3 mesos que ha patit el vaixell de l'ONG al port de Barcelona Camps diu: "ens van desbloquejar una setmana abans de les eleccions". El que ell observa com un moviment purament electoral. "Les nostres accions són mediàtiques, incomoden, per això ens bloquegen". En conseqüència, des de l'organització, estan decidits a denunciar. Camps explica que la seva última acció, el viatge a Lesbos amb més de 2 tones d'ajuda humanitària, guarda també un acte de denúncia: "al portar ajuda humanitària a un país europeu com Grècia estem deixant en evidència al govern grec". País que alberga camps de refugiats on sobreviuen milers de persones en condicions insalubres.
Qui també denuncia aquesta situació de vulneració dels drets humans és Anna Surinyach, ho fa a través de la seva càmera i de la revista 5W. Surinyach està convençuda que és imprescindible canviar el discurs fotogràfic sobre les migracions. Quan cobria la frontera sud d'Espanya, es va adonar que els fotoperiodistes sempre prenien la mateixa foto. Explica que el que apareixia a la foto sempre eren migrants: persones, majoritàriament negres, tapades amb una manta de la Creu Roja. "Fotografiàvem migrants, no mecànics, cuiners, pares o fills, que és el que realment són". Creu que el discurs que es desprèn d'aquestes fotografies no ajuda a fer un pas més, no arriba a sensibilitzar, a empatitzar amb les persones que estan a l'altra banda de l'objectiu i a més ho veu com un missatge que reforça el discurs d'"invasió" que ven la ultradreta. Per això creu que "cal anar més enllà de la ferida". Posa per exemple la seva foto d'uns nois migrants canviant la roda d'un cotxe. "A la dona se li havia punxat la roda i els nois eren migrants, acabats d'arribar a Barcelona en un autobús provinent de la frontera sud, que van voler ajudar-la". Per aquí comença el canvi de discurs, un canvi que vol arribar a la consciència de la societat civil.
Pel que fa a la sensibilització, Òscar Camps deia: "si aconseguim que la societat civil es sensibilitzi no només defensarem els drets dels migrants, també els nostres. Parlem de drets humans". Camps creu que estem davant d'una vulneració global dels drets humans i que la ciutadania veu aquesta situació normalitzada. "El que és dramàtic no és tan sols veure morir, també ho és veure la societat anestesiada". També ha tingut paraules per als dirigents polítics europeus, als que veu culpables de la situació. Perquè financen indirectament a les màfies líbies amb la venda d'armes i perquè "la Unió Europea decideix no fer res davant d'una crisi humanitària". Camps denuncia que la UE, per no actuar, ha de posar en marxa tota la seva maquinària judicial per tapar totes les violacions de drets que duu a terme. Les devolucions en calent, per exemple, estan prohibides per la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats. Òscar Camps està convençut que aquells polítics relacionats amb la seguretat i la política migratòria que estan permetent tal vulneració "acabaran al Tribunal de la Haia". Camps creu que "calen responsabilitats polítiques i personals per la violació de tants convenis internacionals".
El Festival Laberint s'ha celebrat els dies 8, 9 i 10 de maig a la UPF Barcelona School of Management, l'escola de postgrau de la Universitat Pompeu Fabra. Un festival de cultura que l'escola ha dissenyat precisament per fer mirar, pensar, reflexionar i sentir a estudiants i públic sobre diferents temes d'interès. La UPF Barcelona School of Management considera la cultura i l'educació un binomi d'èxit. És per això que el LABERINT Festival és també una fita en l'experiència formativa dels estudiants, tant per a l'enriquiment personal que proporciona, com per la seva capacitat de fomentar la creativitat, l'abstracció i el pensament crític.