Elvira: “La inflació ha vingut per quedar-se durant un temps”

Les previsions per a l'economia espanyola han patit una revisió dràstica en els darrers dies. De l'alegria a una moderació continguda. El director del Màster en Banca i Finances i professor de la UPF Barcelona School of Management, Òscar Elvira, comenta la situació i analitza les previsions de creixement econòmic.

Al setembre la previsió d'increment del PIB a Espanya era de +6,35% i ara les previsions del Banc d'Espanya són molt a la baixa (5,5% per aquest any i 6,3% per al 2022 quan la previsió era del 7%), què ha passat?

Després de conèixer les dades de creixement real del segon trimestre s'ha revisat la previsió a la baixa. Amb el confinament i l'evolució de la variant delta l'economia no es va obrir tan ràpidament com estava previst. Espanya és molt dependent del sector turístic i durant el segon trimestre l'economia estava tancada i hi havia restriccions a la mobilitat. Va ser just abans de l'estiu, que és el trimestre més fort econòmicament parlant. El 2020 la caiguda del PIB va ser de l'11% i la sensació era que el 2021 el pitjor ja havia passat i només es podia anar a millor. La pregunta era si el creixement seria en forma de V, que és el que havia passat a la Xina.

Però això no pot ser a tot arreu igual.

En el cas d'Espanya, un país damnificat per la seva exposició al sector serveis, l'OCDE ha dit que no recuperarem l'activitat fins al segon trimestre del 2023. El Govern espanyol ha volgut ser una mica més optimista. Però tot són dades provisionals. Llavors va arribar la variable delta derivant en la cinquena onada del virus. La gran notícia és que hem viscut un agost i setembre bastant bons i la previsió de creixement del Govern pel tercer trimestre del 2,8% segurament s'ha complert per l'explosió de la demanda. Però aquest fet ha provocat un increment de preus dels béns de consum i les materes primeres. Així, les empreses s'han trobat amb un coll d'ampolla en els subministraments i amb el preu de l'energia disparat.

La matèria primera per a la producció industrial s'ha encarit un 24%. Moltes empreses productores han decidit aturar la producció perquè no els surt a compte.

Un problema logístic global.

Els preus dels contenidors s'han multiplicat i no hi ha prou vaixells per distribuir-los des dels ports al seu destí. I això afecta l'energia, metal·lúrgia, abastiment de xips, etc. Cosa que provoca endarreriments en l'entrega dels productes i fins i tot aturades de producció en certs sectors com el metal·lúrgic on empreses del País Basc han decidit deixar de produir per reduir els seus costos.

I això es tradueix en el PIB.

Efectivament. El PIB des del punt de vista de la demanda es compon de cinc variables: el que consumeixen les famílies que anomenem consum; el que consumeixen les empreses que anomenem inversió; el que consumeix l'Estat, que anomenem despesa pública; el que consumeixen els estrangers dels nostres productes que anomenem exportacions; i el que consumim nosaltres dels productes estrangers que són les importacions. Les quatre primeres sumen i les importacions resten en el càlcul del PIB. El consum en el segon trimestre del 2021 estava aturat, per sota del previst. Les empreses van invertir menys. L'única manera de sostenir el creixement va ser amb les exportacions i la despesa pública a través d'ajudes de l'Estat. Tot seguit, l'increment de la demanda per la reobertura i la reactivació econòmica ha provocat una demanda sobtada i superior a l'oferta existent, fet que ha provocat un encariment dels preus dels béns i, sobretot, de les energies. Espanya és un país importador en aquest sentit. L'energia i el gas han pujat un 64%; el petroli un 62%; metal·lúrgia un 45%; química 25%; paper 11%; fusta 8,2%, alimentació 7,5%, cautxú i plàstics un 7,4%, etc. La matèria primera per a la producció industrial s'ha encarit un 24%. Com hem comentat anteriorment, moltes empreses productores han decidit aturar la producció perquè no els surt a compte.

I mentrestant les famílies volen consumir.

Ara ens trobem que tot és molt més car. El Banc Central Europeu (BCE) diu que la inflació que detectem del 3% o 4% és conjuntural, però que es corregirà en els pròxims mesos. Jo tinc els meus dubtes. S'ha de dir que l'increment de preus no s'ha vist encara repercutit en els serveis. Les empreses han tingut reducció de marges perquè moltes encara no han apujat preus. Però des del tercer trimestre ja diuen que imputaran els sobrecostos en el producte final. Per tant la inflació probablement no serà conjuntural i ha vingut per quedar-se durant un temps. Ara mateix viatjar torna a ser car, els hotels tornaran a ser cars, els serveis que eren barats per la manca de demanda es reequilibraran i els preus pujaran.

Espanya tindrà una recuperació econòmica més lenta del que han viscut Xina, Turquia, Estats Units, Alemanya, França per la seva dependència al sector turístic.

Hi ha males previsions per a l'economia espanyola, doncs?

La lectura no és tan negativa, Espanya té un teixit industrial i de serveis que no li permet recuperar-se a la velocitat d'altres països més industrialitzats. La meva previsió està alineada amb l'OCDE, la normalitat no la recuperarem fins al 2023. Està clar que Espanya tindrà una recuperació econòmica més lenta del que han viscut Xina, Turquia, Estats Units, Alemanya, França per la seva dependència al sector turístic. Però crec que tancarem el tercer trimestre amb bones xifres, si no apareix una nova variant del virus.

I no segueix escalant la inflació.

El gran risc de la inflació és que Espanya hagi de fer front a un encariment del cost del deute, si els inversors veuen que el Govern no ha avançat molt en les reformes de pensions i laboral, i té dificultats per reduir el dèficit públic (que hauria d'estar per sota del 2%) que l'any 2020 va ser de l'11% i que està previst que es vagi reduint els pròxims dos anys fins al 5%.

En aquest context, s'apujaran els tipus d'interès?

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha dit que els tipus no els pujaran fins al darrer trimestre del 2022. Sorprèn molt com a economista veure creixement econòmic, inflació i que no s'apugi tipus per a frenar-la. Els països llatinoamericans, com Brasil, Perú o Xile, ja els han apujat per no veure's abocats a la inflació. Però aquí el BCE veu que hi ha un problema de reducció de consum a Europa -per l'envelliment de la població- i per això no els incrementen.

Sorprèn molt com a economista veure creixement econòmic, inflació i que no s'apugi tipus per a frenar-la.

Quins són els vents de cua per a la recuperació econòmica espanyola?

Tot i les incerteses en la recuperació econòmica hi ha diferents factors importants a tenir en compte: en primer lloc les ajudes del fons de recuperació econòmica de la UE, que per a Espanya representaran 70.000 milions d'euros dels 800.000 a tot Europa (amb l'objectiu de modernitzar l'economia europea). El destí dels fons està pensat que sigui per digitalitzar les empreses, inversions en energies renovables i en rehabilitació d'infraestructures i habitatges (que podrien fer créixer el PIB espanyol entre un 1,5-2% anual). Un sector beneficiat hauria de ser l'automobilístic amb el cotxe elèctric, que està tenint un cert retard per la manca de xips. Un altre factor és l'eficàcia de la vacunació i el percentatge de població vacunada (avui al 80%), que afectaria la mobilitat, per tant al sector serveis i transport, i com no al turisme que s'està reactivant.