La ràpida vacunació de la humanitat davant la covid-19: Problema de patents?

Vicente Ortún
Director del Màster en Administració i Direcció de Serveis Sanitaris

Existeixen sòlids arguments tant a favor com en contra de l'exempció de les patents de les vacunes covid-19. Per raons ètiques –el dret a la salut precedeix altres drets mercantils- i per solidaritat interessada –no estarem fora de perill fins que tota la humanitat estigui fora de perill, ningú discuteix que cal vacunar a tota la població en aquests mesos per a evitar milions de morts més i una circulació de virus potenciadora de mutacions i variants que poden obligar a retocar les vacunes existents. Ha de ser, no obstant això, en aquests mesos perquè ja el 2022 la producció satisfarà totes les necessitats.

Fa ja més de mig any que l'Índia, Sud-àfrica i 60 països més van sol·licitar debatre a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) l'exempció de patents per a les vacunes covid-19. La major part dels països desenvolupats estava en contra, però el recent gir de Biden (país que concentra la innovació vacunal) ha canviat el tauler de joc. Biden mereix tot el meu respecte, especialment si tenim en compte que la seva alternativa pot suposar que els EUA es converteixi en un país totalitari. També s'entén el citat gir: els antics aliats de la guerra freda que va seguir a la II mundial estan sent vacunats pels enemics, la Xina i Rússia, en aquesta segona guerra freda. Mentrestant Occident acumula vacunes per a immunitzar diverses vegades a la seva població immersa en un nacionalisme vacunal que res ha d'envejar a l'America First trumpià.

Certament, les patents han de revisar-se. En el sector sanitari sobra tant el pay for delay a la introducció de genèrics com el evergreening de les patents per a prolongar els seus 20 anys de vida amb petites modificacions. D'altra banda, convé relaxar el grau de protecció que les patents ofereixen perquè estan retardant aquesta innovació que pretenen impulsar. Les vacunes, amb moltes característiques del que en Economia es coneix com a bé públic, presenten demanda no solvent, gorreja d'immunitats alienes, amb freqüència vida curta, i escassa probabilitat de fidelizar consums, més en tractar-se de prevenir. Dit d'una altra manera: és un sector sense grans incentius per a innovar, la qual cosa serà un problema quan algun dels dos a cinc virus zoonòtics que apareixen cada any, a conseqüència de l'escalfament global, origini una nova pandèmia.

La senda de l'exempció portarà a prolongats debats –encara sense data- a l'OMC, posterior decisió conjunta en el Parlament Europeu, seguida de canvi en les legislacions sobre propietat intel·lectual de tots els països. Una llarga i agitada navegació entre les multinacionals de l'advocacia… quan el problema és invertir acceleradament en nova capacitat productiva. La suspensió de patents no acceleraria la vacunació mundial quan aquesta es necessita amb caràcter immediat. Més aviat distrauria. A més, ni tenim problema de monopoli (són 11 de moment, no una, les vacunes) ni d'alliberar patents. Fins i tot amb les de tecnologia absolutament innovadora, les mRNA, BioNTech ha concedit ja llicència a la xinesa Fosum Pharma i Moderna va anunciar ja a l'octubre passat que mentre continuï la pandèmia deixaria que les seves patents relacionades amb la covid-19 fossin utilitzades per altres fabricants.

Centrant-nos en el problema real, per a augmentar de forma accelerada la capacitat mundial de producció de vacuna, caben des dels ja molt provats acords de compra anticipada del Nobel Kremer, fins a una combinació de les següents mesures:

• Abans de res i en qualsevol cas: Inversió públic-privada (en línia Warp Speed). Tant per a la producció de vacunes com per a la de tots aquells components que en aquests moments escanyen subministraments.
• Expandir encara més les llicències voluntàries especialment les que es venen a cost marginal: les de Astra Zeneca (AZ) i Jansen, empreses la cotització a Borsa de les quals no es va immutar després del gir de Biden. AZ té ja llicències amb l'Índia, el Brasil, Mèxic, l'Argentina, la Xina, i Sud-àfrica; Janssen amb Espanya, Sud-àfrica, i França; Sputnik amb l'Índia, la Xina, Corea del Sud, el Brasil, i amb Alemanya i França esperant autorització de la European Medicines Agency; Sinopharm amb Emirats, Egipte, Bangla Desh…
• Ampliar els contractes de fabricació sobretot per a les vacunes de tecnologia més tradicional (virus atenuats i adenovirus). Acceptar que la tecnologia mRNA trigarà més a poder-se transferir perquè el procés és extremadament complex com aquí pot apreciar-se: 280 compostos provinents de 86 proveïdors repartits en 19 països. Encara que es produeixi a un ritme molt intens amb fortes economies d'aprenentatge l'oferta de coneixement tècnic és rígida a curt termini. Previsiblement les vacunes mRNA es concentraran als països rics. Afortunadament no hi ha grans diferències entre vacunes.
• Deixar d'acaparar i donar ja tots els excedents acumulats per alguns països rics i que permeten vacunar fins a 13 vegades a la seva població (cas del Canadà). Donar un percentatge de les vacunes de què disposa un país com destacadament fan Nova Zelanda i Espanya.
• Augmentar la dotació al Fons d'Accés Global per a Vacunes covid-19, Covax. 

La ciència desenvolupada pel món amb suport de nombrosos governs ha de beneficiar a aquest món. Per a això cal propiciar l'augment immediat de capacitat productiva.