La imposició dels peatges, un nou distanciament d'Europa

Andrei Boar

Professor del Departament de Finances, Comptabilitat i Control

La proposta fiscal i econòmica d'Espanya a la Unió Europea per als pròxims anys ha obert la porta a una pujada encoberta d'impostos en la xarxa de carreteres. A partir del 2024, totes les autovies i autopistes de l'Estat seran de pagament per tal de compensar els 1.000 milions d'euros anuals que en costa el manteniment. Aquesta situació ha generat indignació entre la població en considerar que aquestes infraestructures ja es costegen amb els actuals Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i els corresponents impostos i que, per tant, no han de generar una taxa addicional.

L'esperat (i costós) alliberament dels peatges

A finals d'agost s'espera l'alliberament dels peatges, que afectarà principalment l'Arc Mediterrani amb l'eliminació dels peatges de l'AP-7 i l'AP-2. Una  mesura molt reclamada per particulars i empreses de la zona, ja que suposarà una reducció en els costos d'empreses i més estalvi per a les famílies. De fet, en els trams que ja s'han alliberat amb anterioritat, s'ha percebut un augment del trànsit diari del 30% amb una reducció de circulació similar a les vies paral·leles. 

Després de pràcticament cinquanta anys de peatges a l'AP-7, s'eliminen amb una indemnització final a Abertis de 1.291 milions d'euros. A més, l'empresa li reclamarà a l'Estat 3.000 milions d'euros més per la reducció del trànsit durant l'estat d'alarma arran de la covid-19. 

La imposició de peatges: una pujada d'impostos encoberta

Arran de la proposta del govern de l'Estat, totes les autovies i autopistes tindran peatge a partir del 2024. Però, té sentit aquesta mesura? 

Si bé és habitual que qui utilitzi una infraestructura i, per tant, la desgasti, n'hagi d'afrontar el cost de manteniment, també ho ha de ser que si aquesta despesa ja no es cobreix amb els pressupostos de l'Estat, cal reduir els impostos que afecten els vehicles eliminant-ne la part que es destinava al manteniment de les vies. De moment, però, aquesta opció no es contempla i se seguiran pagant els mateixos impostos, a més de costejar-se tots els trajectes que es realitzin per aquestes infraestructures. A la pràctica és una pujada d'impostos encoberta.  

La vinyeta com a alternativa

La vinyeta és una tarifa plana que es paga per fer ús de determinades infraestructures viàries (com podrien ser autovies i autopistes) en funció de la durada del seu ús i de la mena de vehicle que hi transita. La vinyeta és un mètode utilitzat en altres països d'Europa com Àustria, Alemanya, Dinamarca o Eslovènia, on també es té en compte un altre factor: el nivell de contaminació de l'automòbil. 

En el cas d'aquests països, el preu de la vinyeta és progressiu en funció del temps que estigui en vigor. Per exemple, a Àustria un turisme paga 9 euros per 10 dies i 87 per un any. Aquesta discriminació de preu provoca que l'usuari que ha de fer servir la via només de pas o el turista que necessàriament hi ha de circular, paguin molt més que la persona que hi resideix, finançant-ne així, de manera indirecta, el manteniment de la via. 

Els peatges o la vinyeta

La Generalitat fa anys que parla de la instal·lació de la vinyeta per compensar el cost d'autovies i autopistes, que només a Catalunya és de 300 milions d'euros a l'any. Ara bé, des del govern estatal s'ha apostat per un model d'instal·lació de peatges en totes les carreteres en contra del model que s'aplica a la resta d'Europa (la vinyeta) i que suposaria un cost d'instal·lació pràcticament nul i una reducció en el cost per als usuaris habituals de la via, transferint-ne el manteniment als usuaris esporàdics. 

En un territori com Espanya, que compta amb un gran nombre de turistes i que actua de frontera entre Europa i l'Àfrica, tindria sentit transferir el cost del manteniment de les carreteres a aquests usuaris esporàdics i no castigar l'usuari habitual. Amb aquest sistema, de ben segur que s'aconseguiria finançar els costos de manteniment amb un increment inferior de la pressió fiscal.