Pensament crític i presa de decisions ètiques

Salvador Estapé Triay
Professor de l'Executive MBA a la UPF-BSM
Director del postgrau en Direcció d'Empresa

El pensament crític és un enfocament sistemàtic per avaluar i formular bons arguments en defensa de creences o afirmacions específiques, i és essencial per a la presa de bones decisions ètiques.

L'ètica com a guia d'actuació fonamental i el pensament crític com a expressió dels desacords de manera constructiva, són dos dels valors que defineixen la UPF Barcelona School of Management. En aquest article m'agradaria posar-los en comú.

El pensament crític és un enfocament sistemàtic per avaluar i formular bons arguments en defensa de creences o afirmacions específiques, i és essencial per a la presa de bones decisions ètiques. Tots tenim punts de vista propis sobre qüestions com la llibertat d'expressió, l'avortament, l'eutanàsia o els drets dels animals. En el món empresarial, també tenim punts de vista diferents sobre qüestions com la seguretat en el treball, el paper dels stakeholders - ja siguin els drets dels accionistes, la responsabilitat ambiental o la social- el teletreball o els efectes de la intel·ligència artificial i la robòtica en l'ocupació. Però, com podem saber quins punts de vista hem de defensar? És aquí on el pensament crític pot ser-nos de gran ajuda, ja que ens proporciona un conjunt d'eines per avaluar les diferents afirmacions i opinions, i si aquestes estan o no sòlidament recolzades per bons arguments. Si una empresa pretén prendre decisions ètiques sòlides és essencial que tingui la capacitat per a veure els arguments, afirmacions i opinions de tenir en compte.^[1]

Un bon argument ètic part d'unes premisses plausibles, raonables i rellevants, tant fàctiques, és a dir, aquelles que expliquen els fets del cas que estem considerant, com ètiques, aquelles que comporten alguna regla o principi ètic. A més, també cal estar atents a les premisses irrellevants, perquè en alguns casos poden portar-nos a defensar opinions sobre un determinat tema amb un argument que creiem forta però que en realitat no ho és. A més, tot i que les premisses ofertes siguin raonables i rellevants, hem de preguntar-nos si ofereixen un suport suficient per recolzar la conclusió. La qüestió de si un conjunt determinat de premisses proporciona un suport suficient per demostrar la veritat d'una conclusió concreta és una qüestió evidentment complexa.

Alguns errors en el raonament són molt comuns i si aprenem a detectar-los evitarem caure en ells. Per exemple, criticar l'oponent utilitzant una versió canviada o exagerada o centrar-se a criticar la persona en lloc dels seus arguments.

Alguns errors en el raonament són molt comuns i si aprenem a detectar-los evitarem caure en ells. Aquest tipus d'arguments fal·laços són molt comuns i l'experiència demostra que poden ser psicològicament atractius. En alguns casos, ens atrauen perquè a primera vista se'ns apareixen com els millors arguments. En d'altres, perquè ens atreu la seva simplicitat i recolzen aquelles conclusions que s'ajusten als nostres objectius. Per exemple, un típic argument fal·laç (fal·làcia de l'home de palla) es dóna quan es critica a un oponent utilitzant una versió canviada, exagerada o distorsionada del seu punt de vista real. Un altre argument és el denominat ad hominem, es tracta d'una forma d'argument que s'utilitza sovint en els debats, i se centra a criticar la persona, en lloc de centrar-se en la força del seu raonament. També hi ha l'argument de la tradició que sosté que hem de creure o fer alguna cosa simplement perquè així s'ha fet al llarg de el temps per part del grup a què pertanyem. Dos arguments fal·laços més serien l'argument de la popularitat que sosté que hem de creure o fer alguna cosa simplement perquè és popular. I, finalment, el fals dilema, l'argument que intenta convèncer-nos que només hi ha dues opcions, i hem de triar una.

Una altra font de problemes quan tractem de donar bons arguments és el que es coneix com biaixos cognitius. Els biaixos cognitius són patrons de raonament defectuós. Pensem que prenem decisions de manera racional, que som capaços d'avaluar la informació d'una manera imparcial i ens reconforta creure que el nostre pensament és clar i imparcial quan, en realitat, les evidències apunten tot el contrari. Totes les persones estem subjectes, en major o menor mesura, a biaixos cognitius. Aquests biaixos són encara més perillosos perquè els qui els sostenen normalment no són conscients de les formes en què els biaixos poden arribar a afectar el raonament. Vegem a continuació alguns exemples de biaixos.

Els biaixos cognitius són patrons de raonament defectuós. Pensem que prenem decisions de manera racional quan, en realitat, les evidències apunten tot el contrari.

L'efecte enquadrament és la forma en què descrivim o emmarquem una pregunta, i té un efecte enorme sobre com responem a determinades qüestions. Per exemple, imaginem que cada any 10.000 persones contrauen una malaltia incurable que mata el 100% dels que la contrauen. A continuació, imaginem que es desenvolupen dos nous fàrmacs per tractar aquesta malaltia. Si el medicament A s'administra als 10.000 pacients, 8.000 es salvaran. I, si s'administra el B, moriran 2.000. Quin medicament triarem? El parany, per descomptat, està en el fet que l'efecte dels dos fàrmacs és exactament el mateix: 8.000 sobreviuen i 2.000 moren. Però un gran nombre d'experiments demostren que les persones responen de manera diferent depenent de si el problema s'enquadra en termes de vides salvades que, per descomptat, genera una resposta positiva, a si s'enquadra de manera negativa, vides perdudes.

El biaix de confirmació és la tendència natural que tots tenim de cercar i recordar aquella informació que confirma els nostres punts de vista previs, i a evitar o oblidar la informació que ens pot fer canviar d'opinió. Per exemple, un executiu davant d'una decisió èticament controvertida pot tenir la temptació de recollir el punt de vista únicament dels empleats que estan d'acord amb la seva opinió. I, en canvi, deixar de banda les aportacions d'aquells que pensen el contrari. De fet, seria molt millor recollir l'opinió dels empleats crítics que la dels afins; després de tot, si la decisió suporta l'avaluació crítica, la qualitat de la decisió sortirà reforçada. Així, si volem recollir l'opinió dels clients, millor anar a buscar els crítics que els convençuts. El biaix de confirmació pot donar lloc a un excés de confiança, el que al seu torn pot conduir a la presa d'una mala decisió.

El fals consens és la tendència que la gent té a sobreestimar l'opinió d'aquells que estan d'acord amb els nostres propis punts de vista. En situacions que es requereix un judici ètic, el fals consens pot fer-nos creure que estem més segurs del que en realitat hauríem d'estar pel simple fet que hi ha altres persones que comparteixen les nostres mateixes creences ètiques. Això és especialment important en els casos d'organitzacions jeràrquiques. Les persones poden tenir la temptació d'assentir sempre davant l'opinió el cap, no expressar cap opinió, o quedar-se callades quan no estan d'acord amb el punt de vista del cap. Un altre biaix és el de grup, és la tendència que la gent té a pensar bé, a confiar i donar un tracte preferent als membres del seu mateix grup. Aquest tipus de biaix pot adoptar formes tan familiars i vicioses com la xenofòbia, el racisme o el masclisme. No obstant això, en alguns casos l'efecte és més subtil ja que les persones tenen una tendència natural a relacionar-se entre elles de manera diferent a com ho farien amb les altres. En un context empresarial sovint fomentem una forma de biaix de grup, per exemple, quan apel·lem a l'esperit d'equip, incloent la creença que la nostra empresa és la millor i que anem a vèncer a la competència, creença que conforma una part important de la competitivitat empresarial. Finalment, hi ha la tendència a atribuir crèdit moral o culpar individus com a resultat d'esdeveniments que, estrictament parlant, estan fora del seu control. Per exemple, imaginem dues empreses A i B que utilitzen un tipus de material perillós. Com a conseqüència de l'ús d'aquest material a l'empresa A moren diversos treballadors. Probablement als directius d'aquesta empresa els considerarem com a mínim, poc ètics, sinó directament criminals. En canvi, als directius de l'empresa B, que fan servir exactament el mateix tipus de material perillós, però sense morts, no ens semblaran ni poc ètics ni criminals. Els directius de les dues empreses es comporten igual, posen als treballadors en la mateixa situació de risc, però tenim una tendència a jutjar un grup molt més durament simplement per la seva sort (o mala sort).

En el desenvolupament de la nostra activitat empresarial, el repte és aplicar les eines del pensament crític per determinar, a través d'una conversa il·lustrada i fonamentada, quines d'aquestes creences i intuïcions estan ben recolzades i quines no.

Els biaixos cognitius discutits anteriorment són molt comuns, i molt difícils de combatre. En el procés de presa racional de decisions no hi ha una recepta màgica per evitar-los, però algunes regles generals si ens poden ajudar. La primera és que hem de tenir en compte que els biaixos cognitius són una característica generalitzada de el raonament humà, i qualsevol de nosaltres pot adoptar-los. Per això és important buscar punts de vista diferents. Molts biaixos cognitius són el resultat de dependre de molt poques fonts d'informació. La intuïció és important, i no seré jo qui la negui, moltes vegades és molt útil, però sempre que sigui possible és millor no confiar excessivament en ella. Moltes vegades confiar massa en la intuïció és només l'excusa d'un raonament mandrós. Això és especialment cert quan hi ha números pel mig. Fem primer les matemàtiques, i deixem l'instint per després.

El definitiva, el pensament crític és un element essencial de la presa de decisions ètiques. En el fons, és un enfocament sistemàtic per avaluar i formular bons arguments en la defensa de determinades opinions i afirmacions. En el desenvolupament de la nostra activitat empresarial, qualsevol de nosaltres té les seves pròpies opinions i intuïcions sobre qüestions ètiques. El repte és aplicar les eines del pensament crític per determinar, a través d'una conversa il·lustrada i fonamentada, quines d'aquestes creences i intuïcions estan ben recolzades i quins no.