Covid-19 i perspectives de futur: un nou Pla Marshall?

Jordi Perramon
Director del Màster Universitari en Gestió Financera i Auditoria de l'Empresa a la UPF-BSM

-

L'efecte de la covid-19 està essent devastador per a les empreses que requereixen contacte físic per generar ingressos. La pandèmia no les ha discriminat segons la seva mida, sinó segons la seva activitat

L'efecte de la covid-19 està essent devastador per aquelles empreses que requereixen contacte físic per generar ingressos. Per desgràcia, aquest és el cas de bona part de l'economia espanyola, que necessita més diversificació i més indústria tecnològica i d'alt valor afegit per poder competir millor en el mercat global. La covid-19 no ha discriminat les empreses segons la seva mida, sinó segons la seva activitat.

Com es pot observar a continuació, el seu efecte sobre les empreses cotitzades, tant en l'àmbit de facturació (disminució del 18%) com en l'àmbit d'EBITDA (disminució d'un 45%) ha estat generalitzat, amb l'excepció de les empreses farmacèutiques, les d'alimentació i les indústries d'alt valor afegit.

En el grup d'empreses afectades per la pandèmia, algunes sortiran més reforçades d'aquesta crisi, mentre que d'altres no sobreviuran. En general, les que tindran més problemes per continuar la seva activitat són les que compleixen aquestes tres condicions:

• Empreses poc digitalitzades i amb poca capacitat per digitalitzar-se (això afectarà més les PIMES que les grans empreses, si no reben finançament per fer-ho).
   
• Empreses poc prudents i amb massa deute.
   
• Empreses que no tenen la propietat dels seus actius no corrents.

Perspectives econòmiques i empresarials a curt i mitjà termini

Les perspectives econòmiques d'Espanya per part dels principals organismes internacionals (FMI, Comissió Europea, Banc Mundial) pel 2020 mostren la caiguda d'un 12,4% del PIB pel 2020 i un increment del PIB del 5,4% i del 4,8% pel 2021 i 2022. Aquestes perspectives es poden veure a la Figura 2.

Les dades anteriors són desiguals segons els països analitzats. Una de les evidències empíriques que tenim en aquests moments és que, en termes generals, els països que han estat més proactius i bel·ligerants amb el virus han patit menys impacte en el PIB que els països que han tingut una actitud reactiva. En aquest sentit, tot i la pandèmia, la Xina tancarà el 2020 amb un creixement del PIB de l'1,9% mentre que Taiwan i Corea del Sud ho faran amb un creixement del 0,1% i un decreixement de només l'1,9%.
 

La confiança i un nou pla Marshall

Que els resultats reals siguin millors o pitjors que les previsions anteriors dependrà bàsicament de dues variables:

• La confiança del consumidor
   
• Com s'utilitzin els plans d'ajut europeus

La confiança del consumidor dependrà de l'èxit científic de la vacuna, de l'èxit logístic del procés de vacunació i del nombre de persones que decideixen vacunar-se. En èpoques de risc el consumidor opta per l'estalvi, que ha assolit quotes màximes aquests darrers mesos. En èpoques de confiança el consumidor opta pel consum i la inversió, cosa que afecta positivament el conjunt de l'economia. Per tant, els resultats reals milloraran o empitjoraran les previsions depenent de l'èxit del procés de vacunació.

Mentre no arriba la vacuna, els dirigents polítics s'han de centrar a aturar el tancament d'empreses, bé sigui amb ajudes directes, bé donant-los liquiditat

A mitjà termini, l'èxit dependrà no només del fet que l'economia torni al seu estat natural, sinó també de com s'utilitzin els ajuts europeus. Espanya rebrà 140.000 milions de la Unió Europea per fer front a la crisi derivada de la covid-19. Una part d'aquesta quantitat, 72.700 milions, seran coincidits en forma de transferència directa després que el Govern presenti el seu Pla de Recuperació a la Comissió Europea.

Aquestes ajudes, sempre que siguin correctament utilitzades, representen un autèntic Pla Marshall per a l'economia espanyola i són una oportunitat única per decidir en un pla estratègic quina ha de ser la societat i l'economia del futur. Hauria de ser un procés transparent, descentralitzat i obert al màxim nombre d'agents econòmics possible, ja que representa una oportunitat irrepetible d'abraçar el futur.

Mentre no arriba ni la vacuna, ni la confiança, ni els ajuts, els dirigents polítics s'han de centrar a aturar el tancament d'empreses, bé sigui amb ajudes directes, bé donant-los liquiditat. Res ens fa pensar que falti massa temps per aconseguir tornar a una nova normalitat.

El futur no serà un retorn al passat

Alguns canvis que ha provocat la pandèmia seran normalitzats per la societat. Això farà que aquesta nova normalitat, fins i tot dins d'un mateix sector, afecti de manera diferent a les empreses. Per exemple, una vegada es trobi la vacuna, tornarem a veure els restaurants i les cafeteries obertes en el seu horari habitual. Però és possible que aquelles que depenien de la presencialitat als llocs de treball, com les cafeteries i restaurants que estan al voltant de grans edificis d'oficines, no recuperin la facturació prèvia, ja que el teletreball possiblement s'inserirà a la nova normalitat. En canvi, és possible que les cafeteries de proximitat no només recuperin la facturació, sinó que fins i tot l'incrementin. El mateix passa amb altres sectors, des de l'educació (les universitats més digitalitzades tindran més possibilitats d'èxit) a la indústria de la moda (les empreses de roba online han sortit molt reforçades d'aquesta crisi). És possible, fins i tot, que la digitalització arribi a sectors fins ara inabastables com la sanitat.

És possible que aquells comerços que depenien de la presencialitat als llocs de treball no recuperin la facturació prèvia, ja que el teletreball possiblement s'inserirà a la nova normalitat

Els nostres governants, locals o estatals, han de centrar els seus esforços en la digitalització de les empreses i els comerços de la seva ciutat, comunitat o país.

Això permetria les empreses protegir-se a escala local davant l'entrada de colossos ja del tot digitalitzats i fer-les competir de manera global davant de la possibilitat d'assolir escalabilitat en les seves operacions i d'obrir-se a nous mercats en un món global. De com s'utilitzin els fons europeus de recuperació en depèn l'èxit econòmic del país a mitjà termini.