Mariano de las Heras
Director del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions
__
La jubilació té un impacte determinant en la vida d'un treballador. Aquest dret o acte administratiu -que es produeix quan, per llei, s'assoleix l'edat legal de jubilació i dona lloc a la desvinculació laboral del treballador amb l'empresa- provocarà un canvi molt significatiu en el seu dia a dia i, com a conseqüència, en la seva vida. Una situació que afectarà de manera diferent, segons el perfil i funció de cada empleat (càrrecs de responsabilitat) i període de temps de vinculació amb l'empresa.
La planificació de processos de transició cap a la jubilació s'haurien d'incloure en les polítiques estratègiques de benestar de l'empleat, intensificades amb la covid-19
Es tracta d'un procés de transició amb tota seguretat difícil per a l'empleat. Un nou repte de superació, acompanyat d'una complexitat rellevant d'adaptació. Una etapa en què les persones podrien experimentar certs símptomes físics i emocionals a conseqüència de la no adaptació a la nova vida, coneguts com a "la síndrome del jubilat".
Aquests aspectes haurien de tenir-se en compte dins de les polítiques estratègiques de benestar de l'empleat (employee experience), que les empreses, a conseqüència de l'impacte de la covid-19, han intensificat amb la implementació de programes dedicats a la consecució del benestar de l'empleat dins el marc de la salut laboral.
Tots aquests moviments fan necessària la definició i implementació per part de les empreses d'accions concretes que permetin l'elaboració i planificació de processos de transició eficaços que s'anticipin al cessament de l'activitat laboral del treballador en la companyia. Aquests processos ajudarien a aconseguir una transferència de coneixement eficaç i evitarien la pèrdua del talent sènior, segurament insubstituïble, després de la seva jubilació.
La majoria de les empreses posen el focus a assegurar l'atracció de talent nou, oblidant la preparació per a l'etapa de jubilació dels treballadors sènior
Actualment, gran part de les empreses -conscients del calendari de dates de jubilació dels seus empleats-, posen el focus a assegurar un pla eficaç de successió per evitar una possible pèrdua de coneixement, però no a elaborar programes concrets que ajudin o preparin les persones en la seva jubilació. Les estratègies es concentren majoritàriament a atraure i seleccionar talent, ignorant tot el citat anteriorment.
Així, algunes organitzacions, amb independència d'on s'estableixi l'edat legal de jubilació i amb l'interès de mantenir el talent i la transferència de coneixement, plantegen alternatives de negociació basades en les expectatives dels treballadors. Les "jubilacions parcials" retarden l'edat de jubilació a través de la incorporació dels treballadors sènior a diferents formats legals amb la pretensió que continuïn aportant valor de manera diferent.
Ara les empreses estan començant a definir accions estratègiques -liderades per les àrees de Persones- a través de la implementació de programes innovadors concrets dirigits als seus col·lectius sènior (entre els 55 i els 65 anys) amb l'objectiu d'oferir un acompanyament en què es podria considerar la seva última etapa laboral.
Una de les eines més utilitzades són les "jubilacions parcials", un sistema amb què s'ajornen les jubilacions a partir de diferents formats legals perquè els treballadors continuïn aportant valor
Els programes de preparació per a la jubilació (Retirement Coaching) tenen com a finalitat acompanyar i orientar els treballadors segons els seus propòsits de benestar i reorientació de la seva vida cap a altres activitats. Aquests programes, basats en tècniques i eines de desenvolupament assistit amb diferents accions d'acompanyament, estan molt estesos i assentats als Estats Units i estan començant a incorporar-se en grans corporacions al nostre país.
En definitiva, aquestes accions pretenen fomentar el benestar dels treballadors sènior a través d'una actitud positiva durant tot el procés, generant una nova visió de futur. Aquests programes impactaran de manera molt directa en la consecució dels objectius estratègics de sostenibilitat empresarial, contemplats en l'Agenda 2030 a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i tindran un impacte determinant en la reputació i reconeixement de la marca ocupadora (employeer branding) a conseqüència de la seva definició per a col·lectius sènior i focalitzats en la millora del seu benestar i salut laboral.