Estem PrEParats?

Natàlia Pascual, dir. executiva de la Càtedra Almirall de Gestió de les Innovacions en Polítiques Farmacèutiques en el SNS

--

Aquests dies se celebra a Màlaga el XII Congrés Nacional de GeSIDA, una trobada clau d'actualització en recerca sobre VIH en el nostre entorn. Espanya ha aconseguit pràcticament l'objectiu de tractament plantejat per ONUSIDA del 90-90-90 per a 2020 (90% d'infectats estiguin diagnosticats, 90% dels diagnosticats rebin tractament i 90% dels tractats aconsegueixin estar lliures de càrrega viral detectable). Segons les dades oficials, a Espanya només falla en els primers 90, amb un 87% de diagnòstics entre les 160.000 persones infectades pel VIH.

L'objectiu de reducció d'infeccions passa necessàriament per la prevenció. Entre les estratègies de prevenció més eficaces continua sent la principal l'ús de preservatiu i la promoció de pràctiques sexuals més segures. En aquest sentit, un dels temes que es tractaran en el congrés, i que susciten una preocupació creixent és l'evolució recent en els patrons de pràctiques chemsex (ús de drogues en contextos sexuals).

L'avanç recent més substantiu en la prevenció d'infecció per VIH ha estat la profilaxi preexposició (PrEP). La PrEP és un tractament oral, en format pastilla, que permet evitar el contagi per VIH en poblacions de risc. L'èxit de la PrEP per via oral està més que demostrada en nombrosos estudis clínics de l'última dècada.

La falta de previsió amb la PrEP va derivar en problemes logístics i llargues llistes d'espera que van dur els potencials beneficiaris a recórrer a la compra privada per mitjans no homologats

El 2018, el Ministeri de Salut espanyol va mostrar el seu compromís amb la implantació de la PrEP encara que no va ser fins a finals de 2019 que es va aprovar el seu finançament i accés a cost zero per als usuaris. Això no obstant, quan la pastilla es va incorporar al finançament públic, no es va complementar amb un increment de la inversió en eines de prevenció com els cribratges i controls d'infeccions de transmissió sexual. La falta de previsió inicial va derivar en problemes logístics i llargues llistes d'espera que van dur els potencials beneficiaris a recórrer a la compra privada per mitjans no homologats.

A escala global, i més recentment, en països amb baixes taxes d'adherència (degudes al fet que és un tractament que requereix complir amb la presa diària) s'han provat amb èxit en jectables PrEP de llarga durada. Si bé encara fan falta més estudis, la PrEP de llarga durada suposa una alternativa prometedora, especialment a l'hora de protegir les dones en països en els quals són un dels principals grups de població en risc.

S'hauria de reprendre l'agenda d'implementació de la PrEP ara que ja es tenen dades per a una primera avaluació més completa des de la seva introducció

Si bé és cert que, com en altres àmbits terapèutics, la pandèmia de covid-19 ha desplaçat compromisos d'inversió pública ja adquirits, s'hauria de reprendre l'agenda d'implementació de la PrEP ara que ja es tenen dades per a una primera avaluació més completa des de la seva introducció. La PrEP és una eina més entre les alternatives disponibles en l'estratègia preventiva contra el VIH-SIDA, i continuar avaluant la seva implementació és essencial per al futur de les inversions i planificació públiques necessàries, més enllà de la pastilla.