L'actual panorama comunicatiu es caracteritza per una multiplicitat de canals a través dels quals es pot transmetre el missatge. Aquesta situació ha portat els autors a una competència ferotge per assolir l'atenció del públic i, alhora, al naixement d'una gran quantitat de peces textuals breus.
"La turbulència és un espai on hauríem de començar a sentir-nos còmodes", ha indicat Gabriela Pedranti, professora del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, durant la sessió de presentació de Cultura Snack (La Marca, 2020), l'últim llibre del doctor en Lingüística Aplicada i Llenguatges de la Comunicació per la UPF, Carlos A. Scolari.
Més extensió no implica menys qualitat, però la brevetat sempre és un valor afegit
Juntament amb l'escriptor i director del Màster en Creació Literària de la UPF Barcelona School of Management, Jorge Carrión, els ponents han debatut sobre diferents conceptes al voltant de la comunicació que han anat descobrint a través d'unes targetes. "Spoiler", "haiku", "dinosaure" o "fugacitat" han estat alguns dels termes que han aparegut i sobre els quals els ponents han teixit diverses conclusions com, per exemple, que l'acadèmia intenta "solidificar massa".
Més enllà de les diferències notòries entre el món acadèmic i el sector no professionalitzat, Scolari ha apuntat que el microrelat o el fenomen dels textos breus ha ocasionat un "boom" a l'Amèrica Llatina. Quelcom amb què ha coincidit Carrión que, no obstant això, ha lamentat que "no hagi quallat en la cultura tradicional"
Si bé és cert que més extensió no implica menys qualitat (prengui'n d'exemple Guerra i pau, l'obra mestra de Lev N. Tolstoi), els ponents han assegurat que més enllà d'estar de moda, la brevetat i capacitat de síntesi sempre son un valor afegit.