Brun: "L'escalada del preu del gas pot refredar la recuperació econòmica"

El preu de l'electricitat està pels núvols, sobretot pel preu del gas. Segons la Comissió Europea, l'increment del preu de l'energia respon a quatre factors. El primer és l'augment de la demanda global de gas per la recuperació econòmica que no ha anat acompanyat d'un increment de l'oferta. A més, les condicions meteorològiques fan que caigui la producció d'energia renovable perquè hi ha menys vent i aigua que a l'estiu. En tercer lloc, els preus del mercat de carboni europeu també han augmentat, així com el del gas, que representa un quart del consum total d'energia a la Unió Europea.

A la Unió Europea 31 milions de persones –el 7% de la població- pateixen pobresa energètica. A banda de les repercussions socials de l'augment del preu de l'energia, a la Comissió Europea també li preocupa que aquest increment afecti les empreses i, per tant, la recuperació econòmica, les cadenes de subministrament i la inflació. Segons els càlculs de Brussel·les, l'increment del preu de l'energia serà "temporal", però no començaran a caure fins a l'abril del 2022. Malgrat el descens a la primavera, es preveu que el preu es mantingui més alts que la mitjana dels anys anteriors.

El professor del màster en Finances i Banca de la UPF Barcelona School of Management, Xavier Brun, explica el paper de la geopolítica en l'escalada de preus i apunta camins per rebaixar la dependència d'aquesta matèria primera.

El gas representa un quart del consum total d'energia de la Unió Europea, depenem molt del gas?

És un quart, sí, és bastant, però per entendre això cal anar als orígens. Històricament gairebé tot el gas ha provingut de Rússia, de manera relativament barata. El cost de transport pot multiplicar per dos el preu del gas si ve de lluny, com per exemple comprar-lo als Estats Units d'Amèrica val uns dos dòlars el metre cúbic i transportar-lo a Europa pot costar cinc dòlars més. El gas de Rússia és en comparativa molt més barat i menys contaminant que el petroli o el carbó, que cal importar-lo d'Indonèsia, Austràlia o els EUAa.

Les centrals de cicle combinat han estat adoptades arreu perquè no depenen d'agents externs, com el sol o el vent. El gas és una energia confiable i barata. En els pics d'electricitat es fa servir aquesta energia que és més cara i bruta, però només prement un botó funciona.

I com és que s'ha apujat tant el seu preu?

Per política. Rússia vol fer-se valdre. La comunitat internacional va estar en contra de l'annexió de Crimea, un indret d'Ucraïna on Rússia fa passar la seva canalització de gas. Però per por de boicot i de peatges d'Ucraïna van optar per una altra opció. Alemanya, que és molt dependent del gas rus, va optar per llançar un gasoducte submarí per abastir-se a través del Mar Bàltic, el Nord Stream-1. Però l'increment de demanda ha superat l'oferta provinent d'aquesta canalització. I per tant s'ha de dur d'altres bandes. A Espanya el gas prové d'Algèria i les relacions amb aquest país no són bones. Ara collen preus.

Els costos de la cadena productiva s'incrementaran i apujaran preus. I això pot generar una disminució del consum.

La demanda mundial ha pujat i per tant el preu ha pujat considerablement. L'oferta de gas no ha pujat al mateix ritme que la demanda.

Putin ha dit recentment que garantiria el subministrament de gas.

Molts cops l'economia s'entén per la política. Putin apareix ara com el salvador d'Europa, que l'aplaudeix, quan ell mateix ha creat el problema. A part de problemes de subministrament, zones de pous petrolífers com els EUA o Aràbia Saudita. El gas nord-americà prové d'un procés d'extracció usant pissarra. El procés s'atura amb la pandèmia i aquests pous els han tapat amb ciment. Ara s'ha de treure aquest tap i es triga un temps a fer-ho o estan inservibles. L'oferta dels EUA ha baixat mentre la demanda ha crescut.

La reactivació econòmica després de les restriccions per la covid hi ha tingut a veure, també?

Totalment.

Té sostre el preu del gas?

No. Sense gas el preu es dispara.

El preu del gas juntament amb els problemes logístics que estem patint i que continuaran, és la tempesta perfecta per a la inflació. La pregunta és si serà temporal.

Quines seran les conseqüències d'aquest increment del preu del gas, més enllà de pobresa energètica?

La siderúrgia, vidrieres, alumini, rajoles... totes aquestes són indústries molt intensives en l'ús d'electricitat. Els costos de la cadena productiva s'incrementaran i apujaran preus. I això pot generar una disminució del consum. Per tant la recuperació econòmica que hem vist pot refredar-se. S'ha escalfat massa l'economia i ara hi pot haver una frenada.

Això juntament amb els problemes logístics que estem patint i que continuaran, és la tempesta perfecta per a la inflació. La pregunta és si serà temporal.

Es pot fer alguna cosa perquè s'abaixi el preu? La transició cap a les energies renovables per deixar de dependre del gas no es pot fer de cop i volta.

Amb el preu del gas no es pot fer gaire cosa, és un tema d'oferta i demanda mundial. Per països es pot fer quelcom en pro de la transició energètica? Sí. Mentre encara depenem del gas hi ha alternatives: d'una banda posar bateries, però són costoses. De l'altra, l'energia nuclear, que és barata, però no tothom la vol tenir al seu jardí i desmantellar-les és costós. La situació és complicada.

No pot ser que els consumidors paguem els drets d'emissió de CO₂ de les empreses elèctriques

Què es pot fer per reduir la factura de l'electricitat?

El preu de l'electricitat ha pujat pel preu del gas i pel preu dels drets d'emissió de CO₂, que ho han de pagar les generadores elèctriques, que ho repercuteixen a la factura. Crec que l'Estat hauria de fer que aquests costos no fossin deduïbles, per tant que ho paguin les empreses generadores i no es puguin traslladar al preu de la factura de la llum. No pot ser que els consumidors paguem els drets d'emissió de CO₂. Se les ha d'incentivar a buscar alternatives. I per altra banda, Europa hauria d'emetre més drets de CO₂, incrementant l'oferta, que abaixaria el preu. És l'única manera directa i temporal per reduir el cost de la factura.

Emetre més CO₂ va en contra dels Acords de París, però.

Sí. Hi crec absolutament en els Acords de París, no s'han de perdre, però temporalment potser ens ho hauríem de pensar. La transició cap a una economia verda és més complicada del que ens pensàvem. No s'ha mesurat bé l'impacte d'aquesta transició i els incentius perquè esdevingui una realitat han de ser econòmics. Si es dona incentius a les empreses per generar energia verda, la transició serà més ràpida.