El protocol en les preses de possessió

• Per primera vegada en la història de Grècia, el primer ministre, Alexis Tsipras, no va realitzar el jurament religiós

Moltes vegades associem la paraula protocol a aquests actes o cerimònies de les antigues corts reials i situem el concepte lluny del nostre dia a dia. Però la veritat és que el protocol està molt relacionat amb els actes de la nostra societat, fonamentalment de la vida política però també d’altres sectors com els institucionals, empresarials, esportius o. Un canvi en el protocol d'un acte institucional mai és casual, sinó que transmet les claus d'imatge que el Govern de torn vol donar. Repassem amb Julio Panizo, professor del Màster en Protocol i Prelacions Públiques de l'UPF-IDEC, alguns dels canvis més significatius en les preses de possessió dels caps de Govern i el significat d'ells.

Grècia: 'El nou primer ministre grec, Alexis Tsipras, va decidir per primera vegada en la història de Grècia prestar jurament civil i no religiós, com és tradicional en la política grega', explica Panizo. "Senyor president, juro que aplicaré la Constitució i les lleis i que treballaré sempre per l'interès general del poble hel·lè", va indicar en el seu jurament sense nomenar ni a la Santíssima Trinitat ni rebre la benedicció de l'arquebisbe d'Atenes. 'En el seu acte no va ser convidat cap membre de l'Església Ortodoxa i el primer ministre es va presentar sense corbata. Sens dubte, Tsipras va voler transmetre així que són un partit diferent, més proper al poble i desvincular-se de la resta de partits i del establiment del moment, tan criticat pel seva partit '.

Espanya: A Espanya, amb el nou rei Felip VI, la Casa Reial ha introduït també un canvi significatiu en la presa de possessió dels nous membres de les institucions que juren o prometen el càrrec a la Zarzuela. 'Fins ara podien jurar o prometre el càrrec però sempre ho havien de fer davant la Bíblia i el crucifix. Ara són els que prenen possessió del càrrec els qui trien si volen o no la presència dels símbols religiosos'. Panizo recorda que sempre havia estat molt criticat a Espanya que malgrat ser un Estat aconfessional, estiguessin presents els símbols religiosos. 'No obstant això era una tradició que ni els governs d'esquerra es van atrevir a eliminar. Aquí el nou Rei vol donar una imatge també de major obertura i de llibertat religiosa'. Panizo destaca també el canvi introduït pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero d'eliminar el tractament protocol·lari (il·lustríssim o excel·lentíssim) als membres del govern 'en un gest de transmetre la seva ideologia d'igualtat amb la resta de ciutadans'.

Estats Units: Als Estats Units, Panizo destaca el gran paper que políticament representa la presa de possessió del president amb un acte multitudinari, amb presència de totes les institucions de l'Estat. 'és un acte espectacular on la presència de Déu és altíssima. En la presa de possessió d'Obama, el president va jurar no sobre una sinó sobre dues bíblies i des del jurament ('que Déu m'ajudi'), fins al discurs i la invocació i benedicció finals, el nom de Déu es va emprar en tota la presa de possessió presidencial.

França: Per contra, a França la presa de possessió del president de la República és un acte senzill i purament administratiu. 'és una cerimònia sòbria sense cap referència a Déu i sense cap presència de símbols religiosos', explica Panizo.